Els ‘comuns’ faran campanya per fomentar la participació al referèndum
El secretari d'organització del nou partit Catalunya en comú, Xavi Matilla, ha anunciat que els 'comuns' faran campanya per la participació en el referèndum que el Govern planeja, sigui un referèndum amb garanties o una consulta no vinculant.
En una entrevista d'Europa Press, Matilla ha insistit que els 'comuns' estaran en qualsevol mobilització vinculada a la voluntat majoritària d'exercir el dret a decidir --que considera inalienable--: “No només estarem, sinó, en coherència, cridarem a la participació”, ha dit.
Amb tot, ha subratllat que primer “cal veure què proposa el Govern, i com concreta el seu full de ruta”. En aquest sentit ha dit que els 'comuns' treballen per aconseguir el referèndum efectiu, al marge que sigui unilateral o no.
“Si no és efectiu i es tracta d'una mobilització alineada amb el dret a decidir, serà la seva decisió. Però l'efectivitat o no, a qui correspon treballar-la i fer-la real és l'equip de Govern”, ha dit, no obstant això, Matilla ha afirmat que no comparteix que el Govern es posi dates límit per fer la consulta.
Considera un error del full de ruta del Govern “dividir en funció de la resposta” a la pregunta del referèndum i advoca per unir en funció del que tenen en comú els actors sobiranistes, que afirmen que és la defensa del dret a decidir.
El dirigent creu que posar fronteres polítiques fa mal als defensors del dret a decidir: “Un dels errors del procés o del full de ruta ha estat menysprear aquella gent que està convençuda del dret a decidir i que pot ser que voti que no. Crec que la marginació i gairebé el tracte condescendent a aquesta gent és el que ens resta força per donar efectivitat a aquest referèndum i que aquest interpel·li a la gran majoria”.
Matilla ha rebutjat que es pugui ratllar els 'comuns' d’ambigus, ja que els uneix una visió de l'Estat democràtic, plurinacional i que reconegui que Catalunya és una nació, i perquè entre les seves files hi ha favorables i contraris a la independència.
“El que ens uneix és que, independentment del vot en un referèndum efectiu, l'endemà seguiríem treballant junts en la nostra agenda de prioritats polítiques: lluita contra la corrupció, drets socials ...”, ha conclòs.
Col·legis electorals
Col·legis electoralsPreguntat per si els col·legis dels ajuntaments que lideren els 'comuns', com el de Barcelona, han d'obrir les seves portes per a aquesta cita, ha insistit que el Govern detall primer el que vol fer, perquè és la seva responsabilitat que “es pugui fer amb les màximes garanties jurídiques i que facin tot el possible per generar les condicions perquè cap ajuntament ni cap funcionari públic es vegi en la situació de prendre una decisió que generi una inseguretat jurídica”.
“Si la Generalitat és capaç de treballar i de fer tot el possible perquè es puguin obrir sense generar cap tipus de conflicte jurídic a terceres persones, com a responsables municipals o funcionaris públics, evidentment podran obrir. Si no s'aconsegueix això, serà més complicat”, ha raonat, i ha afirmat que no es tracta només dels anomenats ajuntaments del canvi, sinó que els ajuntaments amb alcaldes d'ERC i PDeCAT també demanen aquesta seguretat.
Sobre si creu que s'acabarà votant al setembre, ha recordat que l'executiu liderat per Carles Puigdemont així ho afirma: “Nosaltres hem de creure que no ens estan enganyant, que ens diu la veritat i que es votarà. No sabem en quines condicions i en quina situació, però entenem que sí”.
