Els 10 dies en els que el 9-N es va convertir en una altra cosa
“Hey Toreador, she signals, we head for the edge, and the first man who jumps is a chicken”.
Els preparatius de la consulta del 9-N anaven malament aquell divendres en què els líders dels partits del bloc sobiranista van comparèixer al saló Gòtic del Palau de la Generalitat després de la reunió que va donar per salvat el 9-N. Després del cap de setmana, les coses van anar a pitjor.
És difícil determinar si el motiu va ser una delació premeditada o la dificultat de l'empresa, però el fet que es va constatar a mesura que avançava la setmana és que cap dels terminis marcats pel decret de convocatòria del 27 de setembre s'estaven complint. Els ajuntaments no havien comunicat els espais elegits com a local de votació ni havien designat els coordinadors locals a temps, de manera que cap de les dues llistes van ser publicades. Tampoc la Generalitat havia complert amb els terminis per al registre de catalans a l'estranger ni dels estrangers residents a Catalunya, ni havia publicat el registre de participants -el cens- en la data estipulada. La suspensió del decret de convocatòria i el risc de posar els funcionaris entre l'espasa de la consulta i la paret dels tribunals espanyols estava enviant a pastar fang amb el 9-N.
El temps apressava. Al començament de la setmana passada era un secret a veus que la línia entre no votar la consulta -futur- i no estar votant la consulta -present- estava a punt de traspassar-se. Els processos de votació se celebren un dia sobre el paper, però necessiten setmanes per estar a punt, més si es compta amb un placatge com el que l'Estat li ha fet a la consulta catalana. El conseller Homs, encarregat com tot portaveu de tot govern en dificultats de traslladar les males notícies, va posar data a aquesta frontera temporal. Segons el conseller, abans del 15 d'octubre havien de completar els preparatius pendents perquè la consulta del 9-N es pogués realitzar.
Però el dijous següent, a 6 dies de la data marcada per Homs per concloure els preparatius endarrerits, les coses van començar a ser molt greus. Els partits van tornar a reunir-se al Palau Robert on poc més van poder fer que constatar el principi de la fi. Llavors Mas ja temptejava la possibilitat de desprendre's del marc legal del que s'havia dotat el dia 27 de setembre quan va signar amb pompa el decret de convocatòria sota el paraigua de la llei de consultes. Tots dos instruments, que havien servit per a canalitzar la consulta ja pactada pel marc de la legalitat constitucional espanyola, eren ja un llast que treia agilitat al Govern.
Al llarg del cap de setmana la consulta tal i com estava prevista es va anar donant per perduda. El president ho va comunicar als líders sobiranistes a la reunió de dilluns al Palau de Pedralbes però, conscient que les forces polítiques s'aixecarien de la taula en aquell mateix moment si descartava el 9-N, va presentar una proposta integral per dur a terme la Pregunta rebaixada però possibilista.
Un dels majors problemes amb els quals el Govern s'havia trobat en les últimes setmanes era el del cens. El registre d'electors s'estava efectuant amb base principal a les dades de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Però aquesta decisió tenia forats. La plataforma unionista Societat Civil Catalana estava repartint formularis perquè els ciutadans s'oposessin a la incorporació dels seus noms en el registre d'electors d'acord amb la Llei de Protecció de Dades. La Generalitat corria el risc d'haver de tramitar tots els formularis que rebés, amb el retard que això suposava, o enfrontar-se a querelles.
Mas va presentar el pla B. Es tractava d'un “procés de participació”, regulat en el títol III de la llei de consultes que s'havia salvat de la impugnació indiscriminada del Govern a l'articulat de la norma. La nova proposta era, en resum, un 'Arenys de Munt' a tot Catalunya i recolzat per la Generalitat. No necessitava cens, no comprometia als funcionaris ni requeria de nou carcassa legal. No tenia homologació internacional i s'ho jugava tot a la participació, sí, però preveien que aquesta seria digna per poc que l'ANC fes campanya. Per no tenir, el que proposava Mas ni tan sols tenia massa garanties democràtiques. Però era tant lluny com podia arribar el Govern, i havia col·legis, urnes i paperetes.
En la tercera reunió dels proconsulta i després d'una setmana de tribulacions en els passos cap al 9-N, la desconfiança entre els grups era total. Mas ja havia proposat recentment a Junqueras unes eleccions plebiscitàries amb una llista conjunta, cosa que, malgrat que el republicà havia rebutjat de ple, donava idees sobre les intencions del president. ICV havia deixat veure durant els dies anteriors que acceptaria renunciar a la consulta si el Govern assumia la responsabilitat de no poder fer-se tal com estava acordada. La CUP no es creia les intencions Mas de fer la nova proposta que portava sota el braç, que d'altra banda, li semblava millor que res.
El distanciament es va consumar. Cada partit va apostar per una sortida. La CUP va intentar lligar la nova oferta de Mas amb 11 punts concrets que el president va semblar recollir de bon grat. Però abans que el líder de CiU pogués analitzar amb detall el document de la CUP, els altres dos partits a la taula van donar per trencada la unitat deixant a Mas com a únic valedor de la consulta descafeïnada.
