“Una majoria independentista seria un gran canvi. Una absoluta de Junts pel Sí serà un canvi imparable”

L'11 de setembre d'enguany no serà un més. Els catalans celebraran la Diada enmig de la campanya electoral per les eleccions del proper 27 de setembre. Jordi Sànchez, el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una de les entitats que organitzen el multitudinari acte de la tarda que se celebrarà a l'avinguda Meridiana de Barcelona, no es cansa de repetir que la 'Via Lliure' no serà un acte de campanya. No obstant, no ha aconseguit convèncer a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el candidat de Catalunya Sí que és Pot Lluís Rabell, que no acudiran a la Meridiana. De cara a les eleccions, afirma que l'ANC no donarà suport explícit a Junts pel Sí o la CUP, les dues formacions independentistes que concorren el 27-S. Quan se li pregunta com veu la pròxima cita electoral, pronostica que una majoria absoluta de Junts pel Sí serà un “canvi imparable” per al procés sobiranista.

A la Diada de l'any passat la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va exigir al president Mas que posés les urnes. Què li dirà vostè a Mas aquest any?va exigir al president Mas

Aquest any hem de demostrar que som centenars de milers de persones al carrer. Aquest és un missatge que no va en el discurs, sinó que va en la mobilització. Per nosaltres aquest any és molt important la mobilització, més fins i tot que les paraules que puguem dir a dalt de l'escenari. Hem de donar un missatge de confiança en els ciutadans del país, en el sentit que tenim l'oportunitat de decidir el nostre futur polític, que és el que hauríem volgut fer el 9 de novembre i no ens van deixar. Ara tenim l'oportunitat.

Però aquesta Diada serà especial. Tots els partits, encara que no ho diguin, tenen clar que el 27 de setembre Catalunya es juga alguna cosa més que la configuració del Parlament

Tenim molt clar que el que ens juguem ara és donar un mandat als representants polítics perquè puguin concretar la decisió d'impulsar un estat propi. El dret a decidir era una demanda de l'any passat, i ara del que es tracta és de prendre l'exercici d'aquest dret i fer-lo efectiu, en la nostra opinió en clau sobiranista. El missatge pel pròxim president de la Generalitat i tots els parlamentaris és que escoltin les urnes. Les urnes parlaran d'aquí 15 dies i caldrà escoltar, acceptar i actuar en conseqüència. Aquest és un missatge tant intern com extern.

Les coses han canviat des de la Diada de l'any passat. Ara l'ANC està integrada en una llista amb Òmnium, CDC i ERC

Amb tot el meu respecte, nego la major. L'ANC no està integrada a cap llista i explícitament l'ANC no donarà el suport a cap llista en concret. Vam promoure el 9 de novembre, i com es va assolir la realització del 9-N però no com ens hagués agradat, emplacem a fer unes eleccions. Ens comprometem a impulsar un moviment per guanyar les eleccions perquè veiem que és la única porta que tenim per poder-nos expressar a les urnes. Ens impliquem a fons per aconseguir que les opcions compromeses amb el dret a decidir primer i després amb la independència es presentin a les eleccions del 27-S amb el mínim nombre d'opcions possibles, perquè creiem que això en reforça el caràcter plebiscitari. Un cop el resultat de tot plegat és una llista de la CUP per una banda i una de CDC, ERC i persones independents per l'altra [Junts pel Sí], nosaltres com a ANC comuniquem a les dues candidatures que nosaltres no serem part activa en la campanya electoral, que no ens integrarem en cap candidatura i que ni tan sols demanarem el vot.

Però l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va a la llista de Junts pel Sí...

Carme Forcadell ja no és membre de la direcció de l'Assemblea. L'ANC té uns estatuts molts estrictes, que determinen que mentre s'és membre de la direcció no es pot participar en cap altre organisme de direcció política ni en cap opció electoral. Quan deixa la presidència, la Carme ja ni tan sols és membre de la direcció i té llibertat de fer el que cregui oportú. Està clar que tant la Carme com la Muriel Casals porten un capital al darrere, però no actuen en nom de ningú. Ja sé que això pot ser interpretat com que filo molt prim, però la realitat és que nosaltres ni hem fet campanya per cap candidatura ni la farem.

El diputat de la CUP David Fernàndez va dir que es va entrar a la reunió del 13 de juliol amb un 4-1 per una llista electoral sense polítics i se'n va sortir amb un 1-4. Què va passar al palau de la Generalitat?

La descripció del David és certa. Però, lògicament, al simplificar-ho s'obvia una altra part del debat, que és la governabilitat. La clau del debat no va ser polítics sí o polítics no. D'això se'n va parlar molt poc. La clau va ser governabilitat o no governabilitat. Es van valorar les conseqüències de fer unes eleccions amb unes llistes que després no anessin a formar govern i tornar a convocar eleccions. Hi havia riscos polítics, jurídics i electorals. Al final, de forma majoritària, però no unànimament, es va creure que l'opció que es prengués havia de prioritzar la governabilitat. La CUP va dir que no ho veia clar, i nosaltres vam fer un emplaçament a CDC i Esquerra de que parlessin a fons si estaven d'acord amb la governabilitat, i si estaven d'acord que ho comuniquessin i el tema quedava resolt. I si no estaven d'acord, que sortissin de la Generalitat i diguessin que tornàvem a la fórmula de les tres llistes per separat.

Antonio Baños, que ara és candidat de la CUP el 27-S, va dir que el president Mas va fer xantatge en aquella reunió, i que si no hi havia llista única ell no avançava les eleccions.

No té sentit entrar en polèmiques amb l'Antonio Baños. En cap cas ni jo ni la gent de l'ANC ens vam sentir sota cap mena de xantatge. Cadascú va entrar amb una posició i el debat va avançar cap a on va avançar. Tal i com jo entenc el xantatge, aquest no es va produir. Certament el president Mas no estava d'acord en algunes coses. Ho va manifestar, ho va raonar, i en algunes li van dir que tenia raó i en d'altres no.

En quines coses no estava d'acord el president Mas?

El president Mas va dir que no estava d'acord en convocar unes eleccions que portessin al col·lapse institucional, i que per tant, si aquesta era la condició, ell acceptava que no hi havia possibilitat de buscar cap acord i tornàvem a la fórmula de les tres llistes separades.

Si Junts pel Sí no aconsegueix majoria absoluta i necessita la CUP per governar, el procés es trobarà amb una trava o amb un impuls?

Les majories que pretenen buscar govern com més sòlides siguin i menys necessitin d'altres, molt millor. Això és un principi de governabilitat en qualsevol sistema parlamentari. Per tant segur que una majoria absoluta de Junts pel Sí, que tot apunta que serà la primera opció, és molt més estable que una majoria que requereix el suport d'un altre. Ara bé, tal i com està configurat el debat polític, si Junts pel Sí no disposa de majoria suficient per fer govern, l'acord amb la CUP hi pot ser i hi serà, no en tinc cap dubte, perquè tant Junts pel Sí com la CUP han manifestat que la prioritat és que aquest procés no encalli i que avanci.

Com veuria un suport de la CUP a Junts pel Sí a canvi de que Mas no repeteixi com a president, tal i com han insinuat des de la CUP?

No entraré a polemitzar, perquè com a ANC no ens pertoca. Anticipar escenaris no aporta res substancial i nosaltres estem centrats a mobilitzar el màxim. Del que estic convençut és que ningú, tant si depèn de la CUP o de Junts pel Sí, deixarà que aquest procés encalli si hi ha una majoria de diputats suficient per tirar-lo endavant.

La Via Lliure de demà a la Meridiana serà un acte electoral?

La Diada no esdevindrà un acte electoral. No ha estat la nostra decisió que coincideixi amb el primer dia de campanya electoral. Per tant garantirem de manera escrupolosa que la Meridiana sigui un espai lliure de confrontació electoral. Hem demanat als partits, i ens agradaria que que ens escoltessin, que respectin l'espai de la Meridiana, que no posin parades i que no distribueixin propaganda. La confrontació electoral és el més normal i sa en democràcia. Però amb una mobilització com la de la Meridiana que vol ser unitària pretenem aconseguir una treva en la campanya electoral perquè ningú se senti incòmode. A més, en cap de les intervencions no hi haurà cap referència directa o indirecta a favor de cap formació política.

El candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, no pensa el mateix i ha declinat acudir a la Meridiana precisament per considerar que Mas vol transformar la Diada en el primer acte massiu de campanya

Una cosa pot ser la intenció del president Mas, però nosaltres li vam donar a Lluís Rabell les garanties que l'acte de la Meridiana no serà un acte electoral. En qualsevol cas, ens vam emplaçar a parlar-ho el dia 11 al vespre perquè els fets demostraran que haurà estat una Diada no electoral. Ens agradaria que a la Meridiana hi fos tothom, també els dirigents polítics. No sé si acabaran venint tots els dirigents polítics, però si bona part dels seus electorats. Estic convençut que la mobilització de la Diada superarà les fronteres dels partits. Demà ens trobarem molts votants de formacions polítiques molt diverses, no només de Junts pel Sí i de la CUP.

Tampoc ha aconseguit convèncer l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va votar Sí-Sí el passat 9 de novembre

El cas d'Ada Colau és més matitzable. Hi ha dos factors, un dels que pesa és l'institucional. Amb Ada Colau en aquest sentit hem mantingut la mateixa postura que amb Artur Mas. Entenem els seus dubtes i les interpretacions de la seva figura institucional, però acceptarem el que diguin i estarem contents si venen, i si no buscarem una altra fórmula per visibilitzar el seu suport. A més Ada Colau em va dir que a Barcelona en Comú tenien dubtes, i que hi haurà alts càrrecs de l'ajuntament que vindran. I estic convençut que molta gent d'ICV i EUiA vindrà. Crec que tots hem jugat més a polemitzar i buscar espais mediàtics amb l'excusa de la Diada i els fets acabaran demostrant una altra cosa. Però ho respectem i ho entenem.

Ada Colau personifica el sentir de molts ciutadans que estan d'acord amb exercir el dret a decidir fins a les últimes conseqüències, fins i tot amb una hipotètica independència, però no en com els partits estan duent a terme el procés sobiranista?

És possible. Davant d'això és molt difícil contrarrestar amb els terminis que tenim. L'Assemblea no té tots els instruments per poder fer l'escenari desitjat per tothom. L'escenari que tenim en aquesta Diada és el que realment voldríem, pel que fa a la confluència de totes les formacions? No és l'òptim. Dit això, nosaltres hem posat l'accent sempre i aquest any hi hem insistit que l'autèntic protagonista de la Diada és la gent, és la societat. I no ara. Va ser la gent la protagonista de la Via Catalana, del 9-N, i d'altres mobilitzacions.

Compten amb Catalunya Sí que es Pot després del 27-S?

Comptem amb tota la gent del país que vagi avançant a definir-se en el debat sobre el futur polític. Amb Catalunya Sí que es Pot clar que hi comptem perquè tots ells han estat molt compromesos amb el dret a decidir, forma part del seu ADN polític. Tinc el convenciment que si els resultats són clars i hi ha un mandat clar, Catalunya Sí que es Pot i altres formacions polítiques i socials acabaran sent part activa en la construcció de la noa república i en el procés constitutent. I si no ho fossin seria una mala notícia pel procés.

CDC s'ha refundat gracies a junts pel sí?

Jo crec que no s'ha refundat, una altra cosa és si s'ha de refundar. En aquests moments ningú està parlant de la refundació, estan volcats tots en el 27-S. Junts pel Sí no és l'espai de refundació de ningú, ni tan sols d'Esquerra Republicana. El moment actual és molt important i jo vull posar en valor això. Es demostra una vegada més que en política la unitat afegeix un valor afegit on un més un no és dos sinó que és més que dos. Igualment estic convençut que d'aquí cinc anys el sistema de partits a catalunya haurà canviat dràsticament, molts indicis ja els estem veient. Però canviarà no només en les formacions de l'esquerra.

En aquests moments el sobiranisme tendeix més a reescalfar el nucli de convençuts més que a actuar a la perifèria dels indecisos?

És un risc. Però jo crec que el procés va encarat a assolir una majoria social molt àmplia. Si només s'estigués escalfant el nucli voldria dir que les coses no s'estan fent prou bé i confondríem la condició necessària amb una condició suficient. Per què l'independentisme tingués opció de ser majoria havia de generar il·lusió. Està clar que abans del mes de juliol aquesta il·lusió estava agafada amb pinces. En aquests moments és indiscutible que la il·lusió hi és. La gent que creu que la solució passa per l'impuls d'una república catalana la tenim totalment activada. Vull creure i tinc símptomes que això està superant les fronteres que ja existien i guanyant simpaties en altres sectors, però la certesa no la tinc.

Junts pel Sí, on va integrada Convergència, assegura que promet mesures socials socialdemòcrates en el seu programa electoral. Una persona de centre dreta o liberal votarà Junts pel Sí?

És una dilema que he plantejat en diversos espais. La gent d'esquerres i independentistes sabíem que teníem una dificultat i un repte, que era com convencíem a la gent d'esquerres perquè entengués que voler l'impuls d'un espai nacional no era una qüestió de dretes, sinó una condició per fer una Catalunya millor i més justa. Guanyar les esquerres pel procés era molt important. La paradoxa ara és que potser algú ha de treballar intensament perquè la gent de centre dreta o liberal del país no es despengi del procés. Jo ho tinc difícil perquè no formo part d'aquest món liberal. Hi ha hagut una evolució, però no només a causa del procés. La crisi econòmica i el descrèdit de la politica han portat, afortunadament, a posar sobre la taula una agenda política per donar resposta als reptes que tenim. Això passa per impulsar un estat propi, unes polítiques socials de centre esquerra, la garantia de drets i serveis universals i una radicialitat democràtica i una transparència que retornin la credibilitat al sistema. Aquesta agenda que fa uns anys era exclusivament de sectors minoritaris del país, en aquests moments és molt àmplia. I crec que això es bo.

CDC hauria de ser l'encarregat que aquest sector liberal no es despengés del procés?

Sí, però també he de dir que no seríem justos si no sabéssim analitzar que a la direcció actual de Convergència hi ha hagut un canvi generacional. Els sectors liberals que dominaven fa 10 anys en aquests moments hi són, però en franca minoria. Les sensibilitats de gent com Albert Batalla, Carles Puigdemont, Mercè Conesa o Neus Munté sempre han estat socialdemocràtes. Això que fa una anys era una rara avis a Convergència, avui s'ha normalitzat. La qüestió podria ser si hi ha tant d'espai per tant partit socialdemocràtes, però això és un altre debat

Com anirà el 27 de setembre?

Anirà bé. No tinc cap altre enquesta que les que es van publicant als mitjans, però l'olfacte em diu que Catalunya s'està preparant per un gran canvi. Un gran canvi pot ser una majoria inequívoca independentista. Un canvi imparable serà la majoria absoluta de Junts pel Sí. La gent del país està reaccionant, es pot veure en els actes públics que desborden totes les previsions. Hi ha un estat d'ànim d'il·lusió i un projecte que il·lusiona, i això en política tothom sap que és imparable. Però parlem clar: pot passar que hi hagi un corrent de vot ocult que en aquests moments com que se sent minoritari o a contracorrent no ho expressa. Això existeix quan hi ha moments de canvi molt intensos. No ho descarto, però en aquests moments jo no tinc cap indici que això existeixi.

Aquest canvi imparable de la mà de Junts pel Sí vindrà encara que l'ANC no doni suport explícit a Junts pel Sí?

El canvi vindrà perquè hi hagi una opció majoritària independentista. L'ANC la vol i no ho amaguem, però nosaltres no farem campanya activa per Junts pel Sí.

No contempla, per tant, que l'anomenat 'discurs de la por' sobre la sortida de l'Euro de Catalunya, o fins i tot una possible intervenció de l'exèrcit, pugui tenir èxit

La gent sap que no estem davant d'un debat identitari. No es farà fora de Catalunya a ningú per motius de llengua, naixement o llinatges. Europa no ens farà fora. Quan Volkswagen anuncia 3.300 milions d'inversió a Martorell, algú amb sentit comú creu que abans de fer aquesta inversió no té sobre la taula l'escenari d'una Catalunya independent? És clar que la té, però això no li preocupa, perquè sap que en una Catalunya independent o en una Catalunya dins d'Espanya, Volkswagen continuarà fabricant els seus vehicles aquí sempre i quan econòmicament els hi surti rendible. El discurs de la por hi és, però el ciutadà no es deixa enganyar fàcilment. La gent que aposta per l'opció de mantenir Catalunya a Espanya la té perquè és la seva opinió legítima i perquè creuen que és el millor, no pel discurs de la por.