La Generalitat incompleix el termini màxim de les llistes d'espera amb un terç dels pacients
Les llistes d'espera a la sanitat catalana comencen a ser un problema crònic. No només el departament de Salut de la Generalitat no aconsegueix reduir-les, sinó que també deixa molts pacients més temps en espera del permès per la legislació. Hi ha 14 procediments quirúrgics per als quals la llei garanteix un termini màxim de sis mesos (pròtesis de genoll o maluc, cataractes, galindons...), però fins a 23.825 persones, és a dir, un de cada tres pacients, entren al quiròfan passat el mig any reglamentari.
A finals del 2013, un total de 75.075 pacients estaven en les llistes d'espera per a aquestes operacions, un 5% més que l'any anterior, segons indica un informe presentat aquest dijous al Parlament pel conseller de Salut, Boi Ruiz. 2011 va ser el pitjor any, amb un total de 80.000 pacients en espera. Per tenir una millor idea de la magnitud d'aquest problema a la sanitat catalana, cal comparar les dades amb les corresponents a l'inici de la crisi. Entre 2010 i 2013, les llistes d'espera han crescut un 32%.
L'augment de les llistes d'espera es va produir malgrat l'increment de l'activitat quirúrgica (+2,6% el 2013). L'altra dada positiva és la millora del temps d'espera: 5,78 mesos de mitjana en lloc de 6,20 mesos el 2012. Però aquesta xifra amaga diferències importants segons els territoris o el tipus d'operacions. Els pacients que esperen una implantació d'una pròtesi de genoll són els que més esperen abans d'entrar al quiròfan (9,55 mesos). L'incompliment del termini màxim de mig any també afecta els que esperen una operació per amigdalitis (6,28 mesos), pròtesis de maluc (6,99 mesos) i reparació del dit del peu (7,09 mesos).
Aquests 14 procediments quirúrgics amb termini màxim garantit no són els únics que compten amb un seguiment per part de l'Administració. A finals de 2013, un total 181.559 persones estaven esperant alguna de les 65 operacions sobre les quals existeixen dades del Departament de Salut, un 3,5% menys que l'any anterior. Uns altres 100.000 pacients esperaven alguna prova diagnòstica tecnològica com les tomografies axials computeritzades (TAC), els ecocardiogrames o les colonoscòpies. No existeixen, tanmateix, dades sobre el temps mitjà d'espera en aquests casos.
En el cas de la cirurgia vascular, hi ha un empitjorament de les dades: per a una criugía vascular, l'espera mitjana va passar de 3,93 a 4,78 dies d'espera de mitjana; per a una cirurgia coronària, la xifra de 2013 és de 2,94 dies enfront dels 2,68 dies d'espera.
El conseller ha atribuit aquests mals resultats a la infrafinançament del sistema de salut però ha recalcat que la seva gestió és pública i transparent. En aquest sentit, Boi Ruiz ha afirmat que els pacients entren en llista d'espera quan el metge ho considera necessari. No obstant això, diverses entitats porten actualment a terme la campanya No marxis sense hora, perquè els pacients exigeixin saber la data prevista per la seva operació quan surten de la consulta mèdica. Segons indiquen les entitats, hi ha casos en què els centres hospitalaris diuen als pacients que se'ls trucarà per indicar la data, el que deixa dubtes sobre el moment en què el pacient entra a la llista d'espera.
