Sobre la independència de la independència

La polèmica sobre la hipotètica integració d’una futura Catalunya independent a la Unió Europea està tenint un efecte benèfic sobre el moviment independentista català. Gràcies a ella, les classes mitjanes nacionalistes i els seus intel·lectuals estan descobrint la importància que té la política internacional per a qualsevol procés de construcció d’un nou estat. Com molt bé saben els estudiosos del dret internacional, el reconeixement d’un nou estat per part de la resta d’estats és tan important per la seva consolidació com els processos interns que han portat a la seva creació.

Ajuda molt a aconseguir aquest reconeixement comptar amb poderosos “padrins internacionals”, és a dir, comptar amb el suport dels grans centres de poder, com el cas de la independència de Kosovo il·lustra a la perfecció. A Europa, des del final de la guerra freda, això implica el suport de, almenys, els governs dels EUA, Alemanya i de la oligocorporocracia global (els òrgans directius de les grans empreses transnacionals del sector de les finances, de l’energia, l’armament, dels mass media, de la informàtica, de la indústria farmacèutica, etc.) que els parasita i els instrumentalitza.

Òbviament aquest patrocini mai és gratuït. En el cas de Kosovo el preu a pagar va ser un seguidisme incondicional de la política exterior nord-americana i el permís per construir la base militar de Camp Bondsteel que té una extensió de 3 quilòmetres quadrats i conté 25 km. de carreteres internes, alberga 300 edificis i pot proporcionar aixopluc a prop de 7.000 militars. Va ser construïda per Kellogg, Brown and Roots, una empresa subsidiària de Halliburton Oil. Està situada prop de corredors d’energia vitals, com l’oleoducte Trans–Balcans que transporta petroli des de la zona del Mar Caspi. (Vegeu Paul Stuart, Camp Bondsteel and America‘s plans to control Caspian oil).

En 2002 va haver-hi denúncies que Camp Bondsteel era utilitzat per l’exèrcit nord-americà com un camp de detenció il·legal similar al de Guantánamo, motiu pel qual va ser inspeccionada per Álvaro Gil–Robles, aleshores Comissari de Drets Humans de la Unió Europea. L’esmentat Comissari, després de comprovar la veracitat de les denúncies, va sol·licitar el seu desmantellament.

Què poden oferir els independentistes catalans per obtenir el recolzament dels EUA, Alemanya i els taurons de les corporacions globals? La meva impressió és que el gruix de l’independentisme català encara no s’ho ha plantejat, però de ben segur que començarà a fer-ho a partir d’ara, amb la qual cosa el debat pot començar a ser realment interessant.