Jove “exiliat”, torna a Barcelona
Alguns joves de Barcelona que, per qüestions econòmiques i laborals, han marxat a viure a l'estranger en els darrers anys, rebran en vigílies nadalenques una postal d'un amic, conegut o familiar que els demanarà que tornin a la ciutat. “Desitgem que puguis tornar aviat a Barcelona”, hi dirà al revers de les postals. Es tracta d'una campanya engegada pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) -que agrupa les entitats i associacions juvenils de la ciutat- per denunciar la falta d'oportunitats d'aquest segment de la població.
Els principals destinataris de la campanya Tornem a Barcelona, tanmateix, no seran els joves a l'estranger, sinó l'Ajuntament, a qui el CJB demanarà “un paquet de mesures” per combatre “l'emigració laboral juvenil”, en paraules d'Albert Claret, president del consell. La bateria de propostes inclou “reforçar” la formació ocupacional i la promoció de l'emprenedoria social i el cooperativisme -a través de Barcelona Activa- o una “renda garantida d'emancipació” que serveixi de coixí contra imprevistos per als joves que treballin en precari.
Segons han deixat clar en el manifest de suport a la campanya, “no hi ha dubte que moltes persones joves decideixen marxar de la ciutat i del país per buscar a fora les oportunitats que no troben aquí”. Es tracta, segons Claret, d'un “exili”. “No es poden utilitzar eufemismes com 'mobilitat exterior', es tracta d'un exili econòmic perquè marxen perquè tenen opció”, apunta.
El nombre de joves catalanans residents a l'estranger ha augmentat en un 42,46% des del 2009 fins el 2013, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En aquest quatre anys s'han registrat 15.000 joves més vivint a l'estranger. I a Barcelona, l'augment és del 50%, segons el CJB. La taxa d'atur entre els joves de 16 a 24 anys és del 42% a la capital catalana.
A més, des del CJB denuncien que la taxa d'emancipació dels joves barcelonins ha caigut a nivells de fa 10 anys, i posen de manifest altres factors que els perjudiquen, com l'augment del preu de les taxes universitàries (com a mínim, un 65%) i la creació d'una taxa d'accés a la Formació Professional.
