L'empenta de la 'llista civil' independentista mou el tauler del 27-S
El procés sobiranista català ha anat prenent diferents formes des del seu començament el 2012. En un primer moment no passava de la petició de la majoria parlamentària a l'Estat que se'ls permetés celebrar una consulta sobiranista. Després del cop de porta rebut a l'abril de 2014 per part del Congrés dels Diputats, els partits van decidir seguir endavant i celebrar unilateralment la consulta del 9-N. El resultat d'aquesta va portar els agents del 'Procés' a un debat sobre què havien de fer a continuació, discussió que CiU, ERC, l'ANC i Òminum van resoldre al març d'aquest any comprometent-se a celebrar eleccions el 27-S de la que hauria sortir una Cambra constituent.
A 80 dies de l'anunciada data electoral, aquells plans han canviat. La dificultat de dotar les eleccions de caràcter plebiscitari si els partidaris de la independència van per separat, i la negativa de tots ells a sumar-se a una candidatura encapçalada per Artur Mas ha fet emergir una fórmula alternativa que en dos dies ha reunit el suport d'ERC, la CUP, l'ANC i Òmnium. Segons entitats i partits, la fórmula ideal és que els partits no es presentin a les eleccions, i que en el seu lloc ho facin una “llista civil”, és a dir, formada per independents i liderada per les associacions independentistes.
Malgrat que la proposta porta forjant-se setmanes, de moment és només això, una proposta. Però aquesta setmana ha pres volada amb velocitat, posant pressió sobre CDC, la formació més reticent a aquesta fórmula. Segons els plans dels impulsors, la “llista civil” –i per tant el 27-S– només hauria de servir per mesurar quin percentatge de l'electorat català dóna suport a la independència. Per tant, el resultat no es faria servir per investir un president de la Generalitat ni per formar un Govern. La idea és que, després del 27-S, es tornin a convocar altres eleccions, aquesta vegada amb partits i per fer un govern.
CDC vol Mas dins de la llista
Les conseqüències de l'empenta d'aquesta proposta no han trigat en arribar. Fins ara Convergència s'havia mostrat reticent a donar suport a una llista que no comptés amb “l'autoritat moral d'Artur Mas”, tal com la va definir el secretari general de la formació, Josep Rull. Aquest dimecres Rull ha tornat a pronunciar-se, reclamant a la resta d'entitats que aclareixin què significa ser “polític en actiu”. “Aquells que han expressat la seva voluntat de no tornar-se a presentar, ¿els hem de considerar polítics en actiu o no?”, ha preguntat el secretari general, de nou en referència a Mas, que va assegurar que no tornaria a presentar-se després del 27-S.
El principal problema de Convergència per donar suport a aquesta fórmula és que Mas, a qui veuen com una persona capaç d'arrossegar vots, quedi fora de la llista. No obstant això no es mostren contraris a celebrar dues eleccions seguides, unes en clau plebiscitària i altres en clau constituent. Això, a més, permetria que Artur Mas i el Govern de CDC continués en funcions fins 2016, una data que el president sempre ha contemplat en els seus plans com a moment per retirar-se.
Artur Mas, que s'ha reunit amb el diputat de la CUP, David Fernàndez, per parlar sobre la 'llista civil', ha entonat aquest matí en seu parlamentària una de les seves advertències més utilitzades: que ell té la prerrogativa de convocar eleccions. “Confio que puguem donar caràcter plebiscitari al 27-S però, si no són plebiscitàries, les fem al novembre de l'any que ve”, ha assegurat Mas a preguntes del primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta.
Horitzó canviant per al “Sí que es pot”
La fórmula de la “llista civil” deixa en l'aire algunes de les promeses que, com Mas, els partits han fet en els últims mesos. A més d'això, algunes veus assenyalen la possibilitat que aquesta llista no obtingui majoria absoluta, raó per la qual no podria garantir-se que no es formés govern i que els nous diputats 'civils' no estan 4 anys al Parlament. Una de les incògnites que obre és què farà la coalició formada per Podem, ICV-EUiA i Procés Constituent, a la qual el president Mas es va referir com el “Sí se puede”.
Alguns dels sectors d'aquesta coalició, com el candidat de Podem, Albano-Dante Fachin, o la pròpia Iniciativa, proposen un procés constituent en clau catalana, el mateix objectiu sobre el paper que plantegen els partits independentistes. En cas que les dues llistes arribin a materialitzar-se, la independentista i la de Podem-ICV-EUiA-Procés, després del 27-S podria haver-hi una majoria rotunda que aposti per emprendre la redacció d'un text constitucional per a Catalunya.
Per arrodonir el panorama canviant, la líder de Procés Constituent, Teresa Forcades, s'ha mostrat disposada a donar suport a la 'llista civil' per sobre de la llista que negocia el seu moviment amb Podem i ICV-EUiA. Remarcant que és la seva opinió personal, la religiosa ha indicat que “si la llista és estrictament un substitut del referèndum” veuria coherent donar suport al 'Sí' a la independència, és a dir, la impulsada per les entitats. Procés Constituent està negociant perquè Teresa Forcades encapçali la llista de confluència, cosa que la resta de confluents rebutgen, dubtant fins i tot de la conveniència de incloure-la en les seves llistes.
