La meitat de les persones ateses a Càritas creu que la seva salut és dolenta
La meitat de les persones ateses a Càritas considera que la seva salut és dolenta. Aquesta és una de les dades de l’informe “Determinants socials i econòmics de la salut; efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya”, presentat ahir pel director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon. En canvi, el 80% dels catalans consideren bo el seu estat de salut, xifra que es redueix al 60% quan es parla de persones amb nivell educatiu baix.
Argimon va presentar aquest informe en un acte al qual va assistir el conseller de Salut, Boi Ruiz, i on es va insistir que la salut dels ciutadans depèn menys de la qualitat dels serveis sanitaris que de determinants socials com l’atur, l’educació, la renda o la nutrició.
El director d’AQuAS va destacar que els catalans dediquen setanta euros de cada cent a despeses relacionades amb l’habitatge i que la crisi ha fet augmentar els problemes de salut mental. Per exemple, aquests problemes han passat d’un 15% a un 18%, entre el 2006 i el 2012, en la població que porta més d’un any aturada.
En canvi, l’informe no detecta que la crisi hagi influït en l’esperança de vida dels catalans, que es manté estable. Tampoc no ha augmentat el nombre de suïcidis però sí que hi ha un cert increment en les temptatives de treure’s la vida. Entre el 2005 i el 2012, han pujat d’un 17% a un 18% en homes i d’un 22% a un 26% en dones.
Tant Argimon com l’economista Marisol Rodríguez, membre del Consell Assessor de Salut Pública, han destacat la vinculació entre l’atur i la pèrdua de la salut. Rodríguez va denunciar, però, que la reducció en les despeses socials ha soscavat la xarxa de suport imprescindible per garantir una salut bàsica i digna per la ciutadania. Aquesta disminució ha afectat, segons ella, especialment els àmbits sanitari i educatiu.
El conseller Boi Ruiz va cloure l’acte demanant que totes les polítiques es plantegin com a objectiu millorar la salut dels ciutadans i que es produeixi un nou abordament d’aquestes polítiques tant a Catalunya com a Espanya, Europa i la resta de països avançats.
