El 80% de les queixes per la crisi a Barcelona provenen de Nou Barris
No hi ha barri a Barcelona que reflecteixi de manera més dramàtica els efectes de la crisi econòmica que Nou Barris. A Verdum, Roquetes, Torre Baró i Ciutat Meridiana, per citar només alguns dels escenaris d'aquesta zona, es concentren moltes de les famílies que tenen seriosos problemes per accedir a un habitatge de protecció social o per pagar la seva casa. Ho assegura la Síndica de Barcelona després d'observar la procedència de les 326 reclamacions que va atendre entre gener i juny d'aquest any. La xifra, rècord, quintuplica el nombre de demandes ateses per Maria Assumpció Vilà l'any passat (61).
La majoria d'aquestes queixes (279) tenen a veure amb l'habitatge de protecció social. La minoria (47), amb els serveis socials bàsics. Els ciutadans, procedents en un 80 per cent de Nou Barris, denuncien sobretot, les dificultats per inscriure’s en el registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial, que se'ls denegui un habitatge d'emergència, la manca d'ajudes per pagar la hipoteca i el lloguer, i la impossibilitat d'accedir a un habitatge assequible.
Encara que en menor mesura, els demandants també es queixen del temps d'espera per aconseguir una prestació d'aliments, de l'escassetat de recursos socials bàsics, de la manca d'accés a beques escolars, ja siguin d'alimentació o de material, i de la retirada de la Renda Mínima d' Inserció (RMI).
El caire i el nombre de reclamacions ha portat a la Síndica a assegurar, en l'informe presentat avui, que “les desigualtats estan creixent molt a Barcelona” i que “cada vegada són més els ciutadans que pateixen una situació de pobresa”. Vilà s'uneix així a les múltiples veus que, des de fa temps, denuncien aquesta preocupant realitat.
Segons dades del Pla d'Inclusió de Barcelona (2012-2015), la distribució de la renda familiar per càpita entre els 73 barris de la capital catalana evidencia que 18 d'ells (entre els quals s'inclouen Vallvidrera-Tibado-Les Planes, Sarrià, Les Tres Torres, Sant Gervasi-Bonanova i Sant Gervasi Galvany) disposen d'una renda molt alta, alta o mitja-alta. En els 55 restants -la majoria a Nou Barris, però també a Trinitat Vella i Besòs Maresme-, aquesta és mitja-baixa, baixa o molt baixa.
L'informe de Vilà assenyala també que, davant les dificultats per pagar el seu habitatge o per accedir a un de caràcter social, algunes famílies han optat per ocupar pisos -com succeeix a Ciutat Meridiana-, traslladar-se a casa d'algun familiar o compartir pis amb altres famílies. Moltes altres continuen en risc de desnonament i, per tant, d'exclusió residencial i social.
La Defensora atribueix a la crisi econòmica i a la gestió que s'està fent d'ella el creixement de les desigualtats. I assenyala les retallades en la RMI dutes a terme per la Generalitat com a punt d'inflexió i desencadenant de no poques d'aquestes situacions de risc.
Així mateix, Vilà denuncia la intenció del Consorci de l'Habitatge de Barcelona de suprimir, en el nou reglament, l'obligatorietat de reservar, almenys, el 10 per cent dels habitatges socials per a persones i col · lectius vulnerables. La Generalitat ja ho va fer el 2011.
En el seu document, Vilà apunta la necessitat que l'Ajuntament de Barcelona estableixi com a prioritat en els seus pressupostos per a 2014 “la dotació d'habitatge digne per a totes les persones en situació de risc d'exclusió social”. I que creï una renda garantida de ciutadania que asseguri una vida digna a les persones més desfavorides.
La Síndica també critica el reglament d'habitatges de protecció social per considerar que no dóna solució als milers de famílies necessitades i perquè “no s'adequa a la realitat social que s'està vivint”. Alhora, suggereix la creació d'un nou reglament de sol · licitants d'habitatge d'emergència que doni ràpida resposta a totes les situacions de greu necessitat.
