Només el 20% dels tertulians dels mitjans catalans són dones
Programa del 2 de juny del .Cat, a TV3. Sis tertulians discuteixen sobre els fets del Banc Expropiat al barri de Gràcia. Són tot homes, presentador inclòs: una sèrie de tuits alerten del biaix. Sota l'etiqueta #onsonlesdones, les xarxes denuncien la situació. Aquest és el punt de partida del col·lectiu On són les dones, i que aquest dijous ha presentat un informe que constata que només una de cada cinc professionals que acudeixen a les tertúlies o escriuen a les seccions d'opinió dels mitjans en català són dones. O el que és el mateix, la immensa majoria són homes. Fins al 80%.
“No pot ser que el 49% de la població faci el 80% dels articles d'opinió d'aquest país”, ha lamentat la periodista, codirectora del màster en Gènere i Comunicació de la UAB i membre del col·lectiu On són les dones, Isabel Muntané. El col·lectiu ha fet pública la queixa sobre la infrarepresentació del gènere femení a les tertúlies i articles en un acte al Col·legi de Periodistes. Més de 50 professionals de diferents àmbits han signat un manifest que reclama revertir el greuge cap a les dones. D'ara en endavant el manifest resta obert per sumar adhesions.
La dada presentada aquest dijous correspon a un estudi “espontani” sorgit a partir de les xarxes socials i que han elaborat durant tres setmanes (de l'1 de juliol al 21 de juliol) una vintena de voluntàries. “A partir del programa del .Cat ens vam organitzar telemàticament i hem anat decidint el mètode per elaborar les estadístiques”, destaca Muntané.
Per fer l'estudi s'han analitzat tots els articles d'opinió dels diaris catalans en paper i digitals (La Vanguardia, El Periódico, ARA, El Punt Avui, Nació Digital, Vilaweb i El Nacional). A més, s'han recollit les dades dels programes amb tertúlies de ràdios i televisions catalanes –TV3, Catalunya Ràdio, El Punt Avui TV, 8TV i RAC1. Les persones dedicades al recompte han pujat diàriament al web del col·lectiu les estadístiques recollides. “Aquest estudi només té validesa a Catalunya, però dubto molt que si ho féssim a tot Espanya el resultat variés gaire”, ha dit Muntané, que ha afegit que ja estan sorgint simpaties a la resta de l'Estat i que properament es poden organitzar nous equips de treball a altres comunitats.
El manifest d'On són les dones afirma que cal “valorar la qualificació” a l'hora de triar un contertulià o opinador. Per aquest mateix motiu l'estudi posa en dubte que el 80% dels “millors” opinadors puguin provenir d'un 49% (homes) de la població. “Si som més del 50% de la població hem de signar el 50% dels articles. La meritocràcia no existeix. I si no es pot fer per meritocràcia s'ha de fer per quotes. O és que tots els homes que van a les tertúlies són excel·lents?”, s'ha preguntat Muntané.
“Excuses” que perpetuen el model
L'estratègia del col·lectiu no passa només per recollir les dades dels mitjans. També se'ls interpel·la en directe per mitjà de diverses etiquetes, com la pròpia #onsonlesdones o #noanembe, en el cas que no hi hagi cap dona a l'espai estudiat. L'informe, a més, recull algunes de les respostes més freqüents davant d'aquests missatges: “Seleccionem els millors opinadors”, “cap de les dones contactades ha pogut participar” o “necessitem noms coneguts, i n'hi ha pocs de dones”.
Segons Muntané, totes aquestes “excuses” acaben perpetuant “el masclisme i el patriarcat” a la societat. “Convidar a participar en un programa amb poca antelació encaixa millor amb un individu amb les responsabilitats familiars resoltes. Les tasques de cura corresponen a les dones”, recorda l'informe d'On són les dones.
El col·lectiu enumera una sèrie de propostes per revertir l'actual situació. Entre d'altres, destaca que cal “avisar amb més antelació” o “instaurar una cultura del respecte a les tertúlies” per evitar atacs sexistes. També es proposa que els propis homes rebutgin participar en espais on només hi hagi homes, a més d'equilibrar de manera paritària els equips de direcció dels mitjans.
El col·lectiu recorda en especial als mitjans públics que existeix un mandat concret de la Llei d'igualtat que afecta tots les mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques perquè facin efectiva la partitat. En aquest sentit, Muntané ha destacat que la “subrepresentació no només va en contra de les dones, també de la ciutadania: resta diversitat”.
