Els partits polítics catalans se subvencionen per tots cantons

Les institucions públiques de tot Espanya que destinen més diners a finançar els partits polítics que les integren són el Parlament de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, en funció dels acords votats pels seus mateixos beneficiaris. La informació es troba detallada a l’habitual informe de fiscalització que elabora el Tribunal de Comptes, però hauria passat més desapercebuda dintre de la copiosa literatura administrativa si no l’hagués exposada al llarg de dos dies successius d’aquesta setmana el periodista Pere Ríos a les pàgines de l’edició de Catalunya del diari El País.

El Parlament català va destinar 51,8 milions d’euros durant el trienni 2009-2011 a subvencionar els partits polítics que el componen, sense comptar els sous i les dietes dels diputats que arriben per una altra via. En el capítol concret de la subvenció, la xifra supera la del Congrés i el Senat espanyols sumats. El 2013 el Parlament destina a la aquesta subvenció als partits 15,8 milions. La mateixa suma es troba prevista al seu pressupost del 2014. L’acord va ser adoptat per unanimitat l’any 2011 i posteriorment revalidat amb el vot en contra de la CUP i l’abstenció d’IC.

La Diputació de Barcelona, pel seu cantó, també se situava el 2009 al capdavant de totes les d’arreu d’Espanya en aquest aspecte, amb una partida anual de 862.901 euros per subvencionar directament els partits polítics, al marge de sous i dietes. Els Consells Comarcals van dedicar al mateix concepte l’any 2011 un total de 1,2 milions d’euros, segons el mateix informe del Tribunal de Comptes. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona lidera també les institucions municipals d’arreu d’Espanya en aquest terreny, amb una partida de 2,5 milions d’euros el 2011, que es va “reduir” a 2,4 milions el 2012.

A la vista de la situació general en què ens trobem, sembla més que dubtós que hagi estat assolit l’objectiu de contribuir amb aquesta pluja de milions de diners públics al finançament regular, legal i transparent dels partits polítics electes i per consegüent a l’enfortiment de la democràcia, gràcies a la seva independència dels poders fàctics que defensen interessos particulars i que tot sovint també els subvencionen per altres conductes que no són objecte del control del Tribunal de Comptes, però que apareixen de tant en tant a d’altres tribunals.