Aquesta setmana la Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials d'Espanya ha publicat un anàlisi dels pressupostos en serveis socials dels ajuntaments de més de 20.000 habitants de tot l’Estat. L'objectiu principal era establir que ajuntaments arriben l'excel·lència en inversió social i quals poden considerar-se oficialment pobres en serveis socials. De facto s'estableix un rànquing d'ajuntaments en funció de la seva despesa per habitant en aquest àmbit. Cal reconèixer que l'Associació ha realitzat en els últims anys una excel·lent acció reivindicativa dels serveis socials, utilitzant dades i anàlisis tècniques que han posat en evidència la implementació de moltes polítiques sectorials. Però en aquest cas crec que hi ha algunes objeccions metodològiques que relativitzen la solidesa de l'anàlisi presentat.
Comparar i establir rànquings és un bon instrument per a la millora contínua si es realitza amb consentiment de les institucions participants i amb una metodologia sòlida i no qüestionable. En cas contrari els carrega el diable i són carnassa per al periodisme sensacionalista i les oposicions polítiques oportunistes.
L'anàlisi realitzada per les Directors i Gerents de Serveis Socials es basa en tres indicadors: la despesa per habitant en serveis socials el 2015, l'increment en aquesta despesa en el pressupost del 2016 i l'esforç, mesurat en percentatge del pressupost municipal destinat a serveis socials, que suposa per a l'ajuntament.
Les dades que es comparen són les corresponents al funcional 23 ( “Serveis Socials i Promoció Social”) de la seva comptabilitat i enviats per les corporacions locals al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i disponible aquí en format de base de dades. L'Associació els ha contrastat i depurat amb la informació pressupostària disponible en els portals de transparència dels ajuntaments.
La primera objecció metodològica és que si volem comparar dades aquests han de ser de serveis i activitats homogènies. La despesa per habitant en base als imports consignats en el funcional 23 agrupa realitats molt diverses. D'una banda els serveis socials municipals estan subjectes a la regulació de 17 lleis de serveis socials diferents, una per cada comunitat autònoma, que configuren obligacions i carteres de serveis també diferents. Les ràtios de professionals, els nivells garantits de prestacions com l'ajuda a domicili i altres aspectes no són voluntat política de l'ajuntament, són requeriments legals que varien entre les diferents comunitats autònomes.
A més, per exemple a Catalunya, alguns municipis més grans de 50.000 habitants gestionen per delegació serveis de competència autonòmica: transport adaptat, equips d'atenció a la infància en risc, etc. Tampoc es considera l'origen del finançament de la despesa en serveis socials. Si mesurem l'esforç municipal cal tenir en compte si es realitza mitjançant fons propis o transferències corrents des d'altres administracions.
No és el mateix finançar de 60 euros per habitant per part de l'ajuntament o que el 66% d'una gran part de la despesa (com és el cas de Catalunya) sigui finançat per la Comunitat Autònoma. També cal tenir en compte que la despesa informat al Ministeri tampoc reflecteix aquells ajuntaments que ha transferit la prestació de serveis socials al ciutadà a un organisme supramunicipal del qual participa. És el cas d'algun ajuntament català “oficialment pobre” que forma part d'un consorci encarregat de la prestació de servei i que, únicament, consigna com a despesa les quantitats transferides a aquest ens. El finançament aconseguit pel Consorci no es comptabilitza com a despesa del municipi i el ciutadà sí que rep els serveis.
Però el problema principal de l'estudi és que compara la despesa liquidada del 2015 amb pressupost del 2016. L'objectiu era mesurar l'esforç polític realitzat pels governs municipals per incrementar la protecció social. El problema és que es comparen indicadors que no reflecteixen la realitat en un mateix moment i per això aquests indicadors poden ser no ajustats a l'objectiu que pretenien.
La despesa liquidada en serveis socials del 2015 és una dada fixa i que reflecteix la gestió realitzada pel govern municipal. El pressupost del 2016 és una declaració d'intencions però no podem afirmar que en aquests moments sigui la lliure opinió del govern municipal i, d'altra banda, està condicionada a variables que es manifesten al llarg de l'exercici pressupostari.
Actualment els ajuntaments espanyols tenen com a característica la fragmentació política a la composició dels seus consistoris i, per tant, són freqüents els governs en minoria que tenen dificultat per aprovar els seus pressupostos. Per això molts dels pressupostos del 2016 són prorroga dels inicials del 2015. I el 2015 van passar coses que s'han reflectit en la liquidació. Es van incorporar romanents en un context on les finances locals han entrat en una situació de superàvits generalitzats. Es van modificar i van ampliar partides, sobretot en serveis socials subjectes a transferències d'altres administracions no conegudes en el moment de confeccionar el pressupost. Per això és normal que alguns ajuntaments tinguin en negatiu la comparació entre el 2015 i el 2016. I és per tant injust atribuir-los una falta de voluntat d'increment en protecció social quan l'han demostrat en el 2015.
Un exemple fàcilment analitzable des de les dades de la seva web de transparència és el de l'Ajuntament de Barcelona. El seu pressupost inicial del 2015 en el funcional 23, “Serveis Socials i Promoció Social era de 245,9 milions d'euros i la seva liquidació va ser de 257,9 milions. Al 2016 al tractar-se d'un pressupost prorrogat del 2015 el crèdit inicial va ser el mateix al de l’anterior any però al maig d'enguany es va realitzar una modificació de crèdit donat com a resultat una partida de 305,3 milions, suposant un increment del 18,4% sobre el valor liquidat del 2015. L’Ajuntament ha demostrat sobradament l’esforç per a incrementar recursos i afirmar, com va fer l’Associació a la seva roda de premsa, que havia reduït un 11% els seus recursos per a serveis socials es producte de l’errònia metodologia de l’estudi.
L'estudi hauria estat més just i correcte si hagués establert una cartera de serveis homogènia per a tots els municipis i hagués analitzat únicament la despesa per habitant de la mateixa. També si hagués comparat despesa liquidada el setembre del 2015 amb la despesa liquidada en el mateix mes del 2016. Òbviament amb les dades disponibles al Ministeri no és possible i no tots els webs de transparència proporcionen la informació necessària per a realitzar aquesta anàlisi. Tot això ens porta a lamentar-nos per enèsima vegada de l'escassetat de dades robustes en serveis socials.
Com es deia a l'inici aquestes objeccions no han de posar en dubte la trajectòria de l'Associació però tampoc ha d'alimentar les postures sensacionalistes i dogmàtiques realitzant afirmacions que no s'ajusten a la realitat i són injustes per alguns dels ajuntaments citats a l'informe.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
