La família Pujol, a l'Audiència Nacional

"Segons les manifestacions del Sr. Jordi (Pujol Jr), el llegat li va ser lliurat a la Banca Reig en forma de làmines financeres ascendint l'import a uns 500 milions de pessetes que equivalien a tres milions d'euros, si bé aquests tres milions van passar a convertir-se en vuit (milions d'euros)... ".

Aquest text, summament descriptiu, està contingut en la providència del passat 4 d'aquest mes del jutjat d'instrucció 31 de Barcelona que va acordar l'obertura d'un procés penal contra Jordi Pujol Soley, Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Pere i Mireia, després de la declaració autoinculpatòria del primer d'ells el 25 de juliol de 2014. Com es pot comprovar, expressa el resultat d'un llarg procés d'enriquiment il·lícit del conjunt familiar que arrenca el 1980 quan Jordi Pujol assumeix la presidència de la Generalitat. Prèviament a aquesta declaració, els ja esmentats havien abonat a la Hisenda, com regularització fiscal, la suma de 3.144.381 €. En aquesta providència, la jutgessa disposa inhibir-se del coneixement d'aquesta causa a favor de l'Audiència Nacional, especialitzada en la delinqüència econòmica organitzada amb notable transcendència econòmica. Amb aquesta decisió, la justícia acumula aquella causa, per delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals, a la qual es tramita al Jutjat Central número 5 des 2012 contra Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona Mercè Girones per delictes econòmics de similar naturalesa, un cop acreditada la connexió entre els investigats i els fets delictius que motiven aquesta investigació. Paral·lelament, el Jutjat Central número 1 coneix d'una altra causa per delictes semblants contra Oleguer Pujol. Totes aquestes actuacions penals tenen el seu fonament en la creació per part de Jordi Pujol Soley i els seus fills d'un entramat familiar amb relacions empresarials que garantien a la classe política dirigent de Catalunya durant 34 anys, amb l'excepció dels set anys del govern de centre -esquerra, un entramat encaminat a l'enriquiment del partit dirigent, Convergència Democràtica, de tota la família i el conjunt dels poders econòmics. Els mitjans per a això eren molt diversos, concursos d'adjudicacions publiques mitjançant comissions il·legals, retribucions desorbitades etc, com va quedar acreditat en les Conclusions d'ICV de la Comissió d'Investigació del Parlament, coneguda com del Cas Pujol.

Com es descriu té un origen segons la justícia a: “L'ocultació i gestió d'un patrimoni a l'estranger per més de trenta anys, gran part dels quals van transcórrer durant la vida política activa del Sr. Pujol Soley, porta a pensar que l'ocultació obeïa al propòsit d'encobrir l'origen delictiu dels diners”. Quan aquest dirigent, després del reconeixement dels fets anteriors, pretén atribuir el seu patrimoni ocult a Andorra, entre d'altres possibles destins, a un suposat llegat del seu pare Don Florencio Pujol, la justícia li respon de forma contundent: “Fins i tot admetent la improbable realitat de tal llegat, l'import del mateix ascendiria, segons paraules del Sr. Pujol Soley, a no més de 140 milions de pessetes (uns 841.000 euros) i no obstant això, els vuit beneficiaris van poder arribar a percebre diversos anys després, quan almenys, un milió d'euros cada un”. La font del constant i massiu enriquiment il·lícit de tot el clan familiar té el seu origen en la forma en què, segons la providència, li va ser lliurat aquell suposat llegat: “Des de l'any 1992 tots els germans Pujol Ferrusola són o han estat titulars de comptes bancàries en aquest país (Andorra) i així mateix, ho són o ho han estat els seus pares, cridant l'atenció que un dels comptes era propietat a l'ombra de Jordi Pujol Soley, com es desprèn d'una carta manuscrita per ell mateix reconeixent-ho així”.

Com també reconeix la jutge d'instrucció: “Es podria dir que més que l'herència del seu avi, el que en realitat haurien rebut són els beneficis de les dubtoses activitats econòmiques realitzades pel major dels germans”. Sobretot, quan fins a la data, “cap dels altres imputats ha facilitat dades concretes, objectius i inequívocs sobre els imports percebuts, dates dels corresponents ingressos, conceptes i en general, qualsevol altra informació rellevant”.

És, més que raonable, plenament justificada, que sigui l'Audiència Nacional, com a òrgan especialitzat en la gran delinqüència, la que assumeixi la competència per a aprofundir i concloure una investigació penal ja massa llarga que necessita urgentment ser conclosa.

Les conductes penals anteriorment descrites van ser iniciades i induïdes per qui, en algun moment, va afirmar que “tenia una acusat sentit de l'honor”. Caldria que la CUP conegués millor els orígens i el recorregut dels seus futurs aliats.