Després del xoc de la foto Mas-Espalader-Fernández del passat 12 de desembre, en motiu de l'anunci del referèndum, han començat les converses en veu baixa i en privat -comportament típic de la cultura de la Transició que portem a les venes per por de ser vistos com antiautodeterminació- entre amics de la CUP, cupaires i excupaires. La pregunta principal que es fan aquests xiuxiuejadors és: Cal baixar-se els pantalons per 'tenir-ho tot'?
A mi em ve al cap el que va passar al Quebec el 2012. Els estudiants i la seva organització, la CLASSE, van mantenir una brutal vaga de 3 mesos contra la pujada de les matrícules i contra la Llei Mordassa del govern del Partit Liberal. Amb manifestacions diàries de 40.000 persones, els estudiants van derrocar el govern de dretes i les seves lleis. Però més important: La CLASSE, que està a favor d'una independència anticapitalista, sense desigualtats i amb justícia social, va forçar el Parti Québécois (PQ, independentista neoliberal i políticament semblant a ERC) a reduir en el seu programa la importància de la qüestió nacional. La CLASSE és independentista però no entén la idea de canviar un estat capitalista (Canadà) per un altre també capitalista (el que vol el PQ).
Aquests dies, molts a Catalunya, en les rotllanes compostes per amics de la CUP, 15Merxs i rebels, pensen que la CUP podria haver mantingut el seu programa, la seva idea d'una independència justa, fent una proposta alternativa de referèndum amb les seves idees, per les quals va ser votada. Tal posicionament hagués fet un pols i posat en cert compromís a Mas que, com era d'esperar, ara es veu legitimat per seguir reprimint i portant a terme les seves polítiques que estan creant tant patiment i fins i tot morts (sí, l'austeritat mata, com expliquen David Stuckler i Sanjay Basu en el seu llibre, no només els Mossos d'Espalader, que ara seran perdonats per tot). Quina millor legitimitat que tenir a un dels joves que els Mossos van desallotjar a pals de la plaça de Catalunya, que hauria de treure la sandàlia Mas, a Boi Ruiz, a Espalader i a Padrosa, signant el full de ruta de CiU?
Una valent full de ruta alternatiu per part de la CUP hagués reflectit el que pensen els que els van votar, i també hauria evitat que la formació es baixés els pantalons davant d'aquests cruels neoliberals (“com es comencen les coses, així seran”, diuen alguns savis, i “el procés és el nostre producte més important”, diuen d'altres).
El projecte d'autodeterminació de la CUP va il·lusionar milers de persones. Milers que ara es posen una pinça al nas per aguantar el “mentrestant”, o que es queden en un racó decebuts esperant “a veure què passa”.
Però alguns pensem que hi ha una altra manera de viure aquest moment que no volem que sigui un parèntesi. Volem seguir col·laborant amb companys de la CUP i molts altres rebels en la nostra lluita per frenar les polítiques d'austeritat i per denunciar els corruptes. Alhora, direm en veu alta i clara als dirigents de la CUP que no estem d'acord amb com estan duent a terme aquest procés. No ens agrada que es fiquin al llit amb Mas. No ens agraden decisions preses amb presses entre uns quants homes (sí, gairebé tots homes) darrere d'una porta tancada sense diàleg amb els centenars de milers que lluitem per una Catalunya justa.
Mas vol dividir els de baix. Però no li donarem aquest plaer. I els dirigents de la CUP segurament desitgen que “aguantem” les seves fotos fins que...
Doncs cap tindrà pau. Seguirem lluitant contra el govern repressiu CiU-ERC, i seguirem dialogant en veu alta amb els de la CUP, dient-los en què s'equivoquen i que han d'escoltar els de baix, els que pensem que es pot construir una societat sense Mas ni Espalader des d'ara mateix. Diem, les rebels, les sense-privilegis, les de les llistes d'espera, les desnonades, que estarem junts amb els de la CUP a les marees, perquè nosaltres no ens n'anem, ni baixem la veu, ni tenim líders.
Hi ha rebels que estan esperant a veure què fa la CUP ara. Però molts hem decidit que no, que no esperem, que nosaltres, els de baix, som els que seguim treballant per frenar el neoliberalisme i la CUP seguirà estant amb nosaltres; i si no hi són, els trobarem a faltar.
Perquè no creiem que cap fi justifica que se signi el full de ruta dels defensors del capitalisme que privatitzen, que afavoreixen els seus amics i que augmenten les desigualtats; i creiem que aquesta firma és, en el millor dels casos, una equivocació, i en el pitjor dels casos, una falta d'ètica.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
