L'atur forçós dels joves gangrena el futur

A Catalunya no troba feina el 67,4% dels joves entre 16 i 19 anys ni el 36,1 % dels situats entre 16 i 29 anys, segons les dades de l’Observatori Català de la Joventut basades en l’enquesta de població activa del tercer trimestre del 2013. Només l’11 % d’aquests joves cobra un subsidi d’atur. El 38 % entre 25 i 34 anys encara viu a casa dels pares, molt per damunt de la proporció d’altres països europeus. Les xifres no són fredes, són esgarrifoses. I no compten els joves que consten com a posseïdors d’una feina, quan en realitat es tracta d’un minijob precari que no dóna per viure.

El més important que s’ha d’oferir a un jove, a més d’afecte i d’educació, és una feina digna. Un país amb més d’una un tercera part dels seus joves (fins els 29 anys) en atur forçós és un país gangrenat. Quan la mobilitat de l’ascensor social deixa de funcionar, l’esclerosi està assegurada. Combatre la convicció que els joves d’avui viuran pitjor que els seus pares o que se’ls està empenyent cap a la porta de l’emigració hauria de ser una prioritat a l’agenda de qualsevol govern responsable, de la mateixa manera o encara més que la sagnia de llocs de treball viscuda a totes les franges d’edat. Fins avui no ho ha estat, mentre discutim de tants altres aspectes de l’actualitat política.