El 17 de juliol passat es va iniciar al Parlament de Catalunya la tramitació de la Llei contra l’homofòbia. Una llei que pretén garantir la igualtat en les condicions de vida de totes les persones així com eradicar els més de 400 casos anuals d’atacs homòfobs que encara es viuen al nostre país, segons dades de l’Observatori contra l’homofòbia. La proposició va arribar al Parlament de la mà dels col·lectius LGTB que, històricament, han lluitat perquè el nostre sigui el primer país del món amb una llei d’aquest tipus implantada. La proposició ha estat impulsada pels grups d’esquerra de la cambra catalana (ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i ha comptat amb els vots favorables de CiU i C’s (que no es va sumar com a grup proposant) i una esmena a la totalitat per part del PP. Per tant, la proposició de llei ve avalada per una profunda tasca social (al carrer i a través de les entitats afectivo-sexuals) i és fruit d’un consens institucional de les quatre forces de les esquerres amb presència a la cambra, quelcom no gaire habitual en aquesta legislatura.A banda de celebrar el que és i serà un avenç importantíssim en la garantia de la igualtat d’oportunitats i la defensa dels drets humans, i agrair la tasca realitzada pel conjunt de les entitats LGTB, caldria fer una anàlisi política del posicionament dels grups parlamentaris. Al meu entendre, aquesta proposició de llei ha servit per a treure les caretes d’uns i altres. Una llei com aquesta, per suposat, té un rerefons polític i un calat ideològic que cal tenir en compte.
El PP no ens va defraudar. Esperàvem una intervenció que parlés de la família, però no de les famílies; que parlés de respecte als homosexuals, però no de drets. Escoltant la vergonyant intervenció de la portaveu del PP, van ressonar a l’hemicicle les paraules de Rouco-Varela, Aznar, FAES, Ana Botella i les seves ‘peras y manzanas’. Més de l’Espanya rància. Més del mateix: un discurs ple de fal·làcies i expressions pròpies de la dreta més reaccionària de tota Europa que pretén disfressar l’homofòbia latent d’aquesta formació. Pot un partit homòfob defensar una llei contra l’homofòbia?
CiU, per la seva banda, va explicitar que el fet de no presentar una esmena a la totalitat a la llei va provocar un fort debat intern a la federació, especialment a UDC, i que la pressió de les entitats LGTB va fer-los votar favorablement. Cal, doncs, reiterar l’agraïment a les entitats i una evidència, novament, de que ‘sí, es pot’. Amb mobilització, pressió pacífica i societat organitzada es poden canviar les votacions als parlaments. Per molt que ho vulgui, la formació nacionalista disfressada de dreta moderna i que ha sabut adaptar-se als temps, continua amb uns posicionaments tímids, quan no radicalment contraris, si es tracta de defensar drets individuals de totes les persones. A diferència de la denegació d’altres drets (sanitat, educació, drets socials o laborals) que el partit de Mas els escuda en la dificultat econòmica d’aquests moments, els drets afectivo-sexuals de les persones no costen diners. Tot i això, els continua costant defensar-los. Això sí, CiU va anunciar que intentarà passar el ribot a la llei, maquillar-la, desvestir-la i no respectar la voluntat de les entitats. Les esquerres, especialment ICV-EUiA, estarem molt pendents i lluitarem perquè la dreta no esmeni els drets del col·lectiu LGTB.
Finalment, he de reconèixer que em va sobtar i no vaig entendre l’actitud de Ciutadans. Tot i que, al Parlament, ja començo a acostumar-me a una formació que no té una postura definida en cap aspecte, més enllà del seu eix existencialista de ‘català-castellà’. Des d’una intervenció basada en el ‘bonisme’ polític, a la diputada de C’s li va faltar dir allò que tant diu la dreta carrinclona: ‘tinc molts amics gais i me’ls estimo’. I no és això. El 17 de juliol era un dia per sumar-se, sense cap condició i amb tota la voluntat del món, a una proposta que naixia des de la societat civil. No sumar-se com a grup proposant a la llei és estar al costat de la dreta. I això va fer C’s, no sé si per no molestar els seus aliats d’Intereconomía o 13TV, però quan van haver de triar entre drets i dreta, van triar dreta.
Així, doncs, una vegada més queda palès que la força de l’esquerra social sumada al compromís de l’esquerra (plural) parlamentària podem aconseguir una societat més justa, més cohesionada i on es garanteixi la igualtat d’oportunitats. Ara, haurem de treballar per a què cap de les quatre forces firmants (ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) no caigui en els braços de CiU i tingui la temptació de modificar, a la baixa, una proposició de llei que és, essencialment, justa. Caldrà mantenir-nos ferms, a ICV-EUiA per dignitat i justícia ho tenim clar, perquè hem de fer que la proposició de llei s’aprovi aprofitant per treure les caretes fora.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
