Catalunya no pot viure gaire mesos més amb l’ai al cor com ho està fent els darrers mesos. No pot ser que la seguretat del cobrament dels salaris dels funcionaris, els ingressos corresponents als convenis amb les entitats que ofereixen serveis socials o els diners dels concerts sanitaris i escolars estigui en entredit. No pot ser que el Govern català encara degui a aquestes entitats els diners corresponents al mes de juliol. No pot ser que s’hagin congelat els pagaments compromesos amb les persones en teoria beneficiàries de la Llei de la Dependència. No pot ser que el govern català degui desenes de milions d’euros a les organitzacions no governamentals pel desenvolupament.
Ho entén, clar, el propi president de la Generalitat, el qual, en un exercici una mica complicat d’entendre, ho reconeix públicament i ho considera un greuge contra Catalunya en comptes d’un fracàs personal.
El conseller d’Economia i Coneixement (qui deuria tenir la idea de posar-li aquest títol!), Andreu Mas-Colell deu ser una de les persones que més pateix en aquest món. No deu ser fàcil dormir tranquil.lament quan saps que el sou de centenars de milers de persones, els ajuts a persones discapacitades o depenents, el funcionament de les escoles i els hospitals perillen i depenen d’unes transferències de darrera hora.
Finalment, els 560 milions demanats van arribar i es van poder fer els pagaments corresponents el dia 9 d’octubre. I què passarà aquest mes? Tornarem a estar igual? Quants mesos es pot perpetuar aquesta agonia abans no comencin a produir-se baixes al departament d’Economia de la Generalitat per atacs d’angoixa dels seus gestors?
És absurd! Una administració pública no es pot trobar en aquesta situació límit cada final de mes. I l’aposta per la independència ens du massa lluny. Cal una solució ja! O, com a molt, en uns quants mesos. No podem fixar el termini per assolir-la el 2014, quan hi hagi (o no) un referèndum per la independència de Catalunya.
No està clar si la independència pot resoldre aquestes angoixes. Uns economistes ens presenten un futur sobirà feliç i farcit de diners. Uns altres ens alerten de la fallida total i de la incapacitat per pagar els pensionistes d’una Catalunya independent. Abans, però, de veure quin dels dos grups té raó, cal buscar remeis a la malaltia que patim ara.
Per tant, digueu-li “pacte fiscal”, “nou finançament autonòmic” o “federalisme asimètric”, però dos anys amb aquest neguit no els aguanta ningú. Ni Mas-Colell ni Catalunya.
I entre els deures a fer, i ja comença a ser inversemblant que no s’adopti aquesta mesura, cal augmentar l’impost de successions i les taxes als més rics de la nostra Catalunya, futur d’Estat d’Europa. O no.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
