“Si la mayoría de los catalanes no les siguen, ¿cómo se atreven a hablar en nombre de Catalunya a la hora de proclamar la independència?” Vet aquí els mots solemnes de Rajoy a Barcelona aquest cap de setmana passat. Cap novetat. S'insisteix un cop i un altre per part del PP en el fet que “només” dos milions dues-centes mil persones van donar cos al procés participatiu del nou de novembre. Ja van fer el mateix, fa uns quants anys amb les votacions festives per la independència que van començar a Arenys de Munt.
En aquell cas, com que el procés tot just començava, se'n van burlar molt. Ara ja no gosen fer-ho, però és una línia argumental fluixíssima que deixa atònits molts observadors internacionals. De la mateixa manera que es neguin a fer cap moviment perquè la constitució no ho preveu (com si no es pogués tocar). És obvi que el 9N va votar menys de la meitat de la població catalana. És cert que hi van votar segments de població que no podrien fer-ho en unes eleccions legals. Però un cop més, menysprear l'esforç i la voluntat de més dos milions de persones, de totes classes i edats, de totes condicions, de fer anar endavant un acte cívic com aquest, és ser curt de gambals, suïcida i, sobretot, cínic. La gent va fer quilòmetres, va fer esforços personals molt grans per mostrar el seu punt de vista.
És obvi que no era una votació sinó un gran acte d'afirmació política, cívica i de dignitat. Què esperaven? Que hi anessin quatre milions de persones? Hi va anar qui estava conscienciat, entre d'altres raons, per fer veure a tota la resta que la força i la il·lusió continuaven fermes. I fer veure aquest esforç fet realitat, senyor Rajoy, impressiona. I els càlculs no li sortiran bé si no s'espavila. Vostè i d'altres observadors s'adonen que hi ha una realitat tossuda en els darrers resultats electorals catalans i en les darreres enquestes: L'espai independentista creix poc. Hi ha un trasllat de vots de CiU a Esquerra i un augment lent, però progressiu de la CUP (que no deixa de ser minoritària). És cert, no hi ha un munt de vots nous. Per això no paren amb el missatge que “només” van votar una minoria de catalans. Aquí és on s'ha de fer feina. Molt més quan a partir d'ara, un tant per cent del vot purament descontent se n'anirà cap a Podemos.
Però a partir de l'esforç dels més de dos milions, cal explicar-se bé i convèncer uns quants centenars de milers de persones més. La reflexió que fan a can PP i, en part, també a can PSOE és “Els andalusos i els extremenys, els aragonesos i els murcians, etc. van quedar-se a casa, no els interessa. I si mai hi ha una votació per la independència, es tornaran a quedar quiets”. L'error és majúscul perquè parteix de bases errònies. No entenen res. Menyspreen la massa de població nascuda fora de Catalunya (els fills i néts no els comptem, perquè molts ja voten ERC), que s'estimen casa seva, evidentment, però que tenen un sentiment de catalanitat adquirit al llarg dels anys molt més sòlid del que sembla. I miren cap al futur. Els canvis d'orientació en el vot a comarques majoritàriament castellanoparlants indica que alguna cosa s'està movent.
Els andalusos, extremenys, murcians, aragonesos, etc. de Catalunya no són bosses de compatriotes sobrevivint en terra hostil o estranya (com els espanyols a Alemanya o Suïssa als anys seixanta). La cosa és molt més complexa i algú els ho hauria d'explicar (no a ells, que ho tenen claríssim, sinó als del PP i el PSOE). Per tant, si tots els asos que tenen en el seu joc és jugar-se-la que en una possible votació per la independència, tota la població castellanoparlant votaria que no, o no aniria a votar, a parte de muy arriesgado, significa que continuen sense entendre res. D'altra banda és un punt de vista que té, fins i tot, tocs elitistes de supèrbia.
Un, que és de barri treballador i que ha conviscut amb gent totes procedències des de sempre, ja els pot dir que molta gent mai no votaria contra els seus orígens, però tampoc contra Catalunya. Rajoy i els seus, basant tot el seu joc en la insisstència que el 9N “només” va votar una part minoritària de catalans se l'estan jugant a una sola bassa. És possible que guanyin, no dic pas que no. Dintre el pensament de molts independentistes entra la possibilitat de perdre un referèndum per 52/48. Però atenció perquè també podria ser el contrari i que la independència guanyés per 52/48. I llavors, què?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
