La Ordenança del Civisme de la ciutat de Barcelona ha estat un norma altament punitiva. En els seus articles 39 i 40 estableix multes per l’oferiment, la demanda i per l’exercici de l’acte sexual a la via pública, tot i que en aquest últim cas només si és de manera retribuïda. Així, en base a la Ordenança que estableix la nostra conducta “desitjable” a l’espai públic si volem practicar sexe a la via pública no hi ha cap problema, ni de nit ni de dia, inclús al bell mig de la plaça Catalunya, sempre i quan no hi hagi intercanvi econòmic.
El que s’ha perseguit amb aquesta normativa, aprovada en el seu moment amb el vot a favor del PSC, CIU, ERC i el PP és eliminar dels carrers la cara visible de la prostitució a la ciutat de Barcelona. En canvi, la prostitució que s’exerceix en locals i clubs de la ciutat està permesa i així es va reglamentar a Catalunya per part de CIU sota el Decret 217/2002 i pel tripartit sota la llei 11/2009 per la qual queden regulats els locals d’altern, les barres americanes o sex-shops. Aquesta doble vara de mesurar no és més que una mostra de les incongruències polítiques de partits que regulen a favor de l’empresariat alhora que persegueixen a les treballadores sexuals. La ordenança ha imposat un càstig a una forma d’exercir la prostitució, no a la prostitució en si mateixa.
Sovint s’ha argumentat de manera inconsistent que aquestes accions d’imposar correctius buscaven salvaguardar la integritat de les dones en el seu conjunt, o inclús estaven adreçades a lluitar contra les situacions de tràfic en què aquestes dones poden estar sotmeses. Una forma quan menys perversa de salvaguardar la integritat de totes les dones a través de criminalitzar i estigmatitzar a un grup de dones en concret o de lluitar contra el tràfic multant a les mateixes dones traficades. A més incompleix amb la Directiva 2011/36/UE, que obliga els estats membres a protegir i atendre a les dones que puguin estar en situació de tràfic i explicita la obligació de no imposar penes a les víctimes.
Més enllà de totes les incoherències mencionades, quan arribem al govern ens trobem amb diversos informes i documents que ens assenyalen la poca efectivitat de la norma i la vulneració de drets que provoca. Després de 10 anys de vigència de la Ordenança les dades ens diuen que la ordenança no ha aconseguit reduir el nombre de dones que exerceixen a l’espai públic, tot i la promesa feta al veïnat de la zona de Robadors pel govern de Trias (des del 2009 fins a dia d’avui s’està atenent entre 390 i 450 dones aproximadament).
Alhora s’ha situat a les dones en una posició de major vulnerabilitat: moltes d’aquestes dones han contret a través de les multes un deute amb l’administració, ja que menys d’un 10% de les multes imposades a les dones es podien fer efectives. Això ha tingut conseqüències negatives per les dones, com per exemple el no poder accedir a cap tipus d’ajut i prestacions socials. De manera afegida la vigilància policial constant condueix a les dones a negociar més ràpid, els clients tenen més marge en la negociació i poden fer ús de l’amenaça d’avisar a la policia, segons expliquen elles mateixes en diferents informes. A més, s’ha reforçat l’estigma que les fa sentir desprotegides i avergonyides.
A dia d’avui, l’Ajuntament de Barcelona ha deixat de multar les dones per l’entrada en vigor de la Llei de Seguretat ciutadana. La coneguda com a Llei mordassa, a diferència de l’ordenança del civisme, no preveu com a infracció l’oferiment de serveis sexuals a la via pública. Per això, des de finals de 2015, aquells articles de l’Ordenança que preveuen la sanció de l’oferiment de serveis sexuals s’han deixat d’aplicar. Aquest fet, que ha passat desapercebut pels grups de l’oposició que fan bandera de l’abordatge punitiu de la prostitució, no ha tingut cap incidència en el dia a dia de la gestió de l’espai públic a Barcelona. Per tant, ni les sancions no han tingut l'efecte dissuassori esperat, ni deixar de sancionar ha suposat un augment de treballadores sexuals als carrers de la ciutat.
Amb l’experiència d’aquests 10 anys d’Ordenança del Civisme podem assegurar que l’abordatge punitiu de la prostitució ha fracassat. Més enllà de constatar que multar no és cap solució, ara és el moment idoni per repensar les polítiques i normes fallides, d’involucrar a la ciutadania, a tots els grups municipals i a les dones que exerceixen la prostitució en una reflexió més amplia que ens permeti avançar en la millora de la convivència, que ens porti a nous consensos sobre l’ús de l’espai públic. En definitiva, hem de trobar una solució sota un marc de garantia de drets per tothom, per les dones en el seu conjunt, per totes, i pels veïns i veïnes que conviuen amb l’exercici de la prostitució al carrer.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
