Raimon i el dret a dubtar a Catalunya

Les cançons de Raimon formen part de la memòria. De la col·lectiva. I, també, de l'íntima i personal de milions d'espanyols. Va posar lletra i música a la recuperació de la democràcia i als sentiments d'amor i esperança de diverses generacions que, com ell, venien d'un 'silenci antic i molt Llarg'. I va ser en aquesta cançó ('Jo vinc d' un silenci') on va deixar escrita aquella frase que es va convertir en un dels lemes de la Catalunya moderna: “Qui perd els orígens, perd la identitat”. La va escriure el 1975, l'any de la mort de Franco, encara en temps de repressió i censura.

Gairebé quaranta anys després, Raimon acaba de pronunciar una frase que ha sacsejat la Catalunya actual: “Jo no soc independentista”. I el cantant, nascut a Xàtiva i que viu a Barcelona, argumenta que no és independentista “perquè no m'ho he plantejat mai. Des de València això es veu d'una altra manera, i jo sóc d'allà i sé les repercussions que pot tenir, per tant, no ho tinc clar, tinc una certa perplexitat. Tinc molts dubtes. Per això -afegeix Raimon- no participo en aquest moviment, perquè per participar en alguna cosa he de tenir-ho molt clar. Si jo no estic convençut, com m'he de posar a convèncer als altres? Faria trampa”.

Raimon recorda que “ara sembla que només podem ser independents o quedar-nos com estem , però potser hi ha altres opcions” i defensa que la solució està a les urnes: “Si hi ha una mobilització pot semblar que imposes. Si votes, no imposes, sinó que decideix la majoria. Sempre respectant les minories, perquè si no es respecten les minories un país es trenca”.

Raimon, un dels grans referents culturals i morals d'aquest país, expressava així els seus dubtes, amb la mateixa sinceritat i honestedat que tantes vegades ha exercit al llarg de la seva vida. Amb la mateixa llibertat de consciència i pensament de sempre. Com en altres èpoques, ha despertat la intransigència dels fanàtics que veuen en les seves paraules una “traïció a la causa”. També molts silencis. I la defensa de notables veus de l'independentisme, preocupades per la intransigència que poden niar en el seu si.

Raimon cantava “qui perd els orígens, per la identitat”. I els orígens de les reivindicacions catalanes sempre han estat democràtics, cívics, plurals i aspiren a la cohesió, la llibertat i la convivència a la societat. Sense aquests orígens, Catalunya perd la seva identitat. Raimon ens ho ha recordat. Com fa gairebé quaranta anys.