Roures, Rosell i la corrupció a la FIFA

Jaume Roures, fundador de Mediapro, ha agitat les ja molt revoltes aigües catalanes i del FC Barcelona anunciant una querella contra l'expresident del club Sandro Rosell per suposat espionatge dels seus correus electrònics entre 2009 i 2011. Es tracta d'un nou remolí -o tsunami? - al Barça, on, com s'ha posat de manifest en el jutjat número 24 de Barcelona, va operar una autèntica trama d'espionatge durant els últims anys de Joan Laporta, que llavors presidia una junta que era carn i ungla amb Roures i Mediapro.

Aquesta trama de l'època de Laporta va espiar, segons mostra l'abundant material aportat al jutjat, a rivals del llavors president al club -començant per Sandro Rosell i Oriol Giralt, promotor de la moció de censura de 2008-, però també a companys de la Junta Directiva, a treballadors, a polítics, a jutges, periodistes i fins i tot a amants de l'expresident i companys de farres nocturnes.

Ara Roures acusa a Rosell, que va iniciar al Barça els esforços per reduir la dependència de Mediapro que després ha consolidat Josep Maria Bartomeu, d'haver-lo espiat. Ha de comptar amb proves contundents. A més, és clar, de la seva pròpia paraula: si ho diu Roures, el més probable és que sigui “veritat” en sentit estricte.

La paraula de Roures la vaig descobrir en una de les assemblees de treballadors durant el tancament de l'edició en paper del diari Público, quan el vaig sentir proclamar: “El meu patrimoni és zero!”. Després, molt poc temps després, els caríssims advocats de Garrigues ens aixafaven amb la reforma laboral de Mariano Rajoy, i el magnat i el seu compare i soci Tatxo Benet apareixien entre els inversors del grup que va recomprar la capçalera del diari sense pagar el que deu als treballadors, col·laboradors i la Seguretat Social. I immediatament, va muntar un restaurant de luxe a Barcelona amb l'extraordinari xef Fermí Puig.

La participació de Roures i Benet a la recompra de Público va ser a través de les societats Mediacable i Multiax Invera, accionistes al seu torn de Display Connector's, i la inversió en el restaurant va ser mitjançant la societat Gastronomia i Restauració SL. En realitat, Roures està vinculat a un centenar de societats mercantils, diverses d'elles amb la matriu a Holanda i sota la supervisió de la boutique TMF, especialitzada en “optimització fiscal”: una és propietària del casoplón de vacances a l'Empordà, una altra de els iots, una altra de la col·lecció de cotxes de luxe, una altra de la col·lecció d'obres d'art, que va des Antonio López a Warhol, etcètera. D'aquesta forma, és estrictament veritat que el patrimoni personal a nom de Roures és literalment “zero”. Una altra cosa és el de les empreses que administra.

Partint de la base, doncs, que les acusacions que Roures ha llançat sobre Rosell poden ser “veritat” -si més no, en el mateix sentit estricte que el seu patrimoni és “zero” -, la gran pregunta és: Per què ho denúncia ara, quatre anys després d'assabentar-se?

Roures ha donat una raó per a això, que també pot ser que sigui “veritat”: és el moment ideal, diu, perquè s'ha posat punt i final a la guerra del futbol. No obstant això, el moviment es dóna també en un context molt particular i especialment difícil per al magnat i per Mediapro. Imagina: l'empresa està en l'ull de l'huracà de la investigació dirigida pel Departament de Justícia dels EUA contra la corrupció a la FIFA.

El setge sobre Mediapro i els seus socis s'ha anat estrenyent des que, a finals de l'any passat, l'FBI va registrar a Miami la seu de Media World, la filial nord-americana d'Imagina, i des que s'ha divulgat l'extens document oficial que sintetitza la investigació sobre el pagament de comissions als capitostos del futbol nord-americà i llatinoamericà per part de conglomerats que exploten els drets televisius.

Segons el document del Departament de Justícia dirigit per la fiscal general, Loretta Lynch, Media World és una de les empreses que pagava comissions i per això ha imputat dos alts directius, que ja han confessat tot i estar col·laborant amb la justícia. A més, tota la investigació s'origina a partir de la confessió del fundador de l'empresa brasilera Traffic, amb la qual la filial nord-americana de Mediapro tenia un acord de sindicació, que ha explicat amb pèls i senyals l'operatiu de la trama. I una altra de les empreses assenyalades, l'argentina FullPlay, és també sòcia del conglomeado de Roures a Buenos Aires, a través d'PromTV.

L'informe de la Justícia dels EUA sosté, a més, que Media World no operava pel seu compte, sinó en coordinació amb un altíssim executiu (i soci) d'Imagina a Espanya, al qual es refereix en nombroses ocasions amb el nom de “Co-Conspirador 5”, que no només suposadament beneïa els suborns, sinó que també preparava el dispositiu per camuflar utilitzant altres empreses del conglomerat a Espanya, sempre segons la investigació.

La revista Mongòlia explicava al gener els detalls d'aquesta investigació a partir del demolidor informe elaborat pel Departament de Justícia, en el qual surt també molt mal parat Ricardo Teixeira, ex capitost del futbol brasiler i íntim de Sandro Rosell. Aquest document oficial està datat el passat 25 de novembre. És el segon -el primer va ser al maig de 2015- i amb tota seguretat hi haurà, més aviat que tard, un tercer, que molt probablement desvetllarà ja el nom de “Co-Conspirador 5”.

Tots els admiradors de Cruyff saben que la millor defensa és un bon atac. I més important encara: que la clau de l'èxit és tenir sempre el control de la pilota.