La setmana passada, i en ple inici dels mesos més freds, un informe del col·lectiu de Bombers ja alertava que 6 de cada 10 incendis amb víctimes mortals a les llars de Catalunya podrien atribuir-se a la pobresa energètica, segons dades del primer trimestre de 2014, un hivern que va ser més fred que el de 2015, i que apunta a repetir-se enguany.
La veïna de Reus de 81 anys morta ahir havia patit un tall de subministrament i a partir de llavors s’il·luminava amb espelmes, fet que hagués causat l’incendi. I malauradament encara ens sorprenem que una situació així sigui possible. Què va fallar? Com és que no es tenia coneixement d’aquesta situació?
Però el fet és que una situació així és possible, sí, però és també il·legal. La Llei 24/2015, que manté en vigor tots els seus articles referents a la pobresa energètica, és clara en el seu article 6.4: “quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial”.
Davant aquesta claredat, l’empresa subministradora Gas Natural Fenosa, i al seu torn Endesa, la distribuïdora, que és en última instancia qui efectua el tall, miren cap a una altra banda. Gas Natural Fenosa declarava avui que s’ha posat a disposició de l’Ajuntament “per a tot el que necessiti”. Però precisament tot el que necessitaven els Serveis Socials de l’Ajuntament –que GNF donés la informació que pretenia efectuar un tall a aquesta llar, i preguntar si hi vivia una persona vulnerable- l’empresa no els ho va facilitar. Per contra l’empresa es refereix a acords signats amb anterioritat (i que responen a la modificació del Codi de Consum de 2014, menys garantista perquè no inclou el principi de precaució) que obligava a les persones vulnerables a ser elles les que demostressin la seva situació.
Per sort, la Llei 24/2015 (sorgida, per cert, d’una Iniciativa Legislativa Popular) no posa el pes sobre les famílies vulnerables, i a mercè de la burocràcia, sinó que permet evitar els talls exigint una comunicació prèvia de l’empresa subministradora amb Serveis Socials. Les empreses subministradores ara han de respondre a una lògica diferent: els hi toca passar de “davant el dubte, tallem, i qui pugui, ja vindrà a reclamar” a “davant el dubte, hem de demanar informació sobre la família”. Sembla de sentit comú, però, és clar, no per a qui busca el lucre i li molesten els clients insolvents.
Aquesta llei, a més, contempla la signatura de convenis per a eixugar el deute d’aquestes famílies que no poden pagar. Però per sort, el principi de precaució i la garantia de subministrament no estan supeditats a aquests famosos convenis que encara estem esperant. Aquests convenis aclariran qui paga les factures endarrerides (i que esperem que no sigui de nou el diner públic provinent finalment de les nostres butxaques). Precisament uns convenis negociats amb seny per part de la Generalitat, i posant sobre la taula l’incompliment d’obligacions per part de les subministradores, permetrien responsabilitzar-les a assumir aquests deutes, donant així una segona oportunitat a les famílies vulnerables.
La Generalitat de Catalunya també ha d’assumir la seva responsabilitat en aquest sentit perquè és garant de drets de la ciutadania i, alhora, és qui ha de fer acomplir la llei. Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) hem denunciat aquests incompliments que continuen donant-se tot i la posada en vigor de la llei 24/2015, i hem exigit a la Generalitat que davant aquesta actuació reincident de les subministradores cal actuar d’ofici, i sancionar no només els talls indeguts que algunes persones (a qui arriba la informació) denuncien, sinó també aquells talls que es produeixen sense que ningú digui res.
No oblidem la veïna de Reus i tampoc les morts dels infants de 4 i 6 anys a un incendi al barri del Besós el juliol passat, també associades a la pobresa energètica. I per aquest motiu diverses organitzacions agrupades a l’APE ens concentrarem demà dimecres a les 20h a Pl. Sant Jaume davant la Generalitat. Perquè es podrien haver evitat aquestes morts. Perquè aquest fet no és aïllat, no és només a l’hivern, ni és un error puntual de comunicació entre empreses i administració. És una negativa constant de les empreses subministradores a assumir cap responsabilitat davant les famílies vulnerables, acompanyada de la poca valentia de l’administració per a posar límits, plantar cara i garantir que situacions així no es tornin a repetir. Sancions, sí, però de les exemplars. Signatura de convenis també, però amb una Generalitat que marqui línies vermelles i pari els peus a qui porta tant de temps convertint el dret als subministraments bàsics en un privilegi fora de l’abast de moltes persones.
Un escenari que no és nou, cert, però que sembla que només genera reaccions quan la tragèdia truca a la porta.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
