Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

David Fernàndez, el justicier de la sandàlia

La història de la humanitat ha tingut sabates il·lustres: la que va perdre la Ventafocs, les sabatetes vermelles de la Dorothy del màgic d’Oz, la que va exhibir el líder soviètic Nikita Jruschov a la ONU, o la que va etzibar el periodista iraquià Muntazer al Ziadi al president estatunidenc George Bush. El diputat de la CUP David Fernàndez va aconseguir el 2013 afegir la seva sandàlia al llistat de calçat magnífic de la humanitat. Se la va treure al Parlament de Catalunya i li va mostrar a l’exministre i expresident de Bankia Rodrigo Rato al mateix temps que li deia: “Sap el que fan a l’Iraq amb això, com a símbol d’humiliació i menyspreu al poder del poder?”. Per al món àrab llançar-li una sabata a algú és el gest de major menyspreu que se li pot arribar a fer.

Darrera d’aquell 45 de sandàlia s’amaga el líder de la CUP, David Fernàndez (1974), un periodista barceloní que va començar la seva militància política l'any 1991 al Col·lectiu de Joves Comunistes (CJC) i l'any 1993 a l'organització estudiantil Alternativa Estel. L'any 1996 va ser membre fundador de l'Ateneu popular de Gràcia "La Torna". És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de la Xarxa d'Economia Solidària. Entre 2003 i 2012 va ser cooperativista de Coop57 SCCL. Afiliat a la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya–Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC) i al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), és membre d'Entrepobles i participa de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura. És redactor i editor al setmanari La Directa coordinant la secció d'investigació Estirant del Fil. També ha col·laborat de periodista a Gara, Berria, Vilaweb, Media.cat, Massala, Diagonal i Carrer.

No ha militat mai en cap partit. Va concórrer per primera vegada a les eleccions municipals de Barcelona de 2011 en el 14è lloc de la llista de la CUP sense que obtingués cap representant al consistori. El 13 d'octubre de 2012 va ser escollit com a cap de llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. En aquells comicis, la CUP va obtenir tres escons, tots de la circumscripció de Barcelona, convertint-se així el 25 de novembre en diputat electe de la desena legislatura del Parlament de Catalunya. El 17 de desembre va accedir a l'acte de diputat exercint el càrrec de president-portaveu del Grup Mixt.

Però Fernàndez s’ha fet especialment popular per les seves crítiques contra banquers i polítics en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre les caixes. Especialment aplaudida va ser la seva intervenció el dia que compareixia Rodrigo Rato. A ell li va mostrar la sandàlia i el va emplaçar a l’infern. Va ser el dia que va preguntar a l’exministre: “¿Vostè té por?”, ell li va respondre: “¿A qui, a vostè?”, i Fernàndez va rematar: “No, a perdre-ho tot, com milions de famílies, i a que un dia la gent se n’afarti”.

Membre, juntament amb CiU, ERC i ICV, del quartet que defensa el dret a decidir de Catalunya, el polític independentista reclama una independència que no es limiti a “baixar una bandera per pujar-ne una altra”, sinó una oportunitat per construir una societat “més justa i igualitària”, i a on no calgui ni llençar sandàlies ni amenaçar amb fer-ho.

Curiosament, en l’últim estudi del CEO, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, Fernàndez surt com a líder polític més ben valorat, per damunt inclús d’Oriol Junqueras.

Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
7 de junio de 2014 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats