Santiago Vidal, jutge... i part?

A Santiago Vidal (Sant Sadurní d’Anoia, 1954), jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de Jutges per a la Democràcia, no li agrada que el qualifiquin de jutge estrella; explica que només hi ha una diferència entre jutge estrella i estrellat: la ‘T’ de tonto. Tot i les seves reserves, no són pocs els qui veuen en ell el jutge estrella català o, si més no, un magistrat mediàtic. La seva defensa de la independència de Catalunya l’ha posat a l’ull de l’huracà de la magistratura. Però el que més problemes li ha comportat és la redacció de la Constitució catalana. Per participar en aquest redactat, el Consell General del Poder Judicial li va obrir en el seu dia un expedient disciplinari per estudiar la suspensió cautelar del jutge; inicialment no el va suspendre, però el CGPJ es planteja ara expulsar-lo de la carrera judicial, concretament proposa tres possibles sancions: o l’expulsió, o la suspensió de treball i sou durant tres anys o el trasllat forçós fora de Catalunya. Vidal, que sempre ha defensat la seva llibertat per fer-ho, lluny d’intimidar-se, es manté ferm en les seves conviccions, entenent que ni el redactat ni la defensa de la independència no el fa perdre la imparcialitat.

El sadurninenc es va llicenciar en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar d'advocat laboralista durant onze anys fins que el 1989 va aconseguir plaça de jutge. Va exercir al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar (1990-1991), on es va especialitzar en dret penal, i a Sabadell (1992-1997) abans de ser nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona. També és professor de dret penal i criminologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit publicacions sobre dret penal, violència domèstica i la llengua catalana en la justícia.

La seva popularitat arrenca especialment amb sentències de caràcter progressista en contra de la discriminació racial i de gènere i per la protecció als menors. S'ha pronunciat en diverses ocasions contra l'abús que, segons ell, es fa de la figura de l'indult governamental a Espanya i en contra de la corrupció. Ha defensat en diverses ocasions la modernització del sistema judicial espanyol i s’ha manifestat en contra de les taxes judicials. També ha criticat la llei immobiliària espanyola i ha advocat a favor de la dació en pagament.

Arran del procés català i davant la possibilitat que el president Mas encapçali una llista unitària formada en part per prohoms catalans, no s’ha tancat en banda a formar-ne part, tot i que tampoc s’hi ha postulat, i arribat a qualificar aquests independents no polítics com a “voluntaris de país”.

L’esborrany de Constitució catalana que proposa dibuixa entre altres coses una república parlamentària amb un primer ministre com a cap de govern i un president amb funcions representatives: inspirada en els models nòrdics de Noruega, Finlàndia i Islàndia, però també en el centreeuropeu de Suïssa, la constitució proposada per Vidal i altres juristes opta per reservar al Parlament de Catalunya, que tindria 105 diputats com a màxim, la representació de la sobirania.