Pressupostos i referèndum, l'estira i arronsa entre Puigdemont i la CUP per la qüestió de confiança

Anna Gabriel (CUP) surt de l'hemicicle després del 'no' de la CUP als pressupostos

L'aval que Junts pel Sí i la CUP van donar a la via unilateral cap a la independència ha deixat els anticapitalistes com l'única alternativa del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per superar la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà el 28 de setembre. Puigdemont va temptejar el terreny amb altres grups just després del cop de porta cupaire als pressupostos, però després de la votació d'aquest dimecres no li queda una altra sortida que la CUP tret que renunciï al seu màxim objectiu polític: la independència de Catalunya. Els pressupostos pel 2017 i el referèndum unilateral d'independència són les carpetes que Puigdemont i la CUP han d'abordar perquè el president superi la seva particular sessió d'investidura. Queden menys de dos mesos.

Puigdemont pide a la CUP lealtad ante sus exigencias de cara a la cuestión de confianza

Puigdemont demana a la CUP lleialtat davant les seves exigències de cara a la qüestió de confiança

Pressupostos

Serà l'os més dur de rosegar. La CUP ha indicat en públic i en privat que no està d'acord amb que el president es presenti davant la Cambra per seguir al Govern amb els pressupostos sota el braç. Però des del Palau de la Generalitat no volen tornar a signar un acord amb els anticapitalistes que no asseguri la governabilitat pràctica, començant pels pressupostos, la llei més important de tot executiu.

Puigdemont busca evitar així que Junts pel Sí i la CUP tornin a interpretar cadascun a la seva manera un acord polític, com va succeir al gener. La CUP va avisar des del mateix dia en què va signar el pacte amb JxSÍ que els pressupostos no estaven inclosos en el text pel qual es comprometia a "garantir l'estabilitat parlamentària".

Malgrat aquest avís, abans de provocar que per primera vegada des de la recuperació de la democràcia un Govern no aconseguís si més no tramitar els seus pressupostos, els cupaires van aparcar l'anticapitalisme per coquetejar amb la socialdemocràcia. Buscaven així forçar que ERC inclogués als comptes reformes progressives del sistema fiscal que depèn de la Generalitat, en línia amb el que va aprovar el Parlament en l'últim ple sobre pobresa. Però Convergència es va tancar en banda a tocar qualsevol impost, cosa que va accelerar el 'no' cupaire als comptes, el trencament del pacte amb Junts pel Sí i la qüestió de confiança.

De moment el Govern no ha donat pistes sobre els nous comptes. Encara ressonen les discrepàncies públiques entre CDC i ERC per l'IRPF. Amb tot, tant Puigdemont com el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras (ERC) tenen clar que el suport als comptes per al 2017 és indispensable per la qüestió de confiança. "No tindria sentit superar la qüestió de confiança i que tornéssim a quedar encallats en el mateix punt. Si es supera i després no hi ha acord pressupostari, de què ha servit?", va afirmar fa pocs dies Junqueras.

La llei de la presidència no marca que l'inquilí de la Generalitat hagi d'incloure els seus pressupostos a la qüestió de confiança. Indica, això sí, que el president pot plantejar al Parlament una qüestió de confiança "sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional".

Referèndum unilateral

L'altra pota de la qüestió de confiança versa sobre la unilateralitat del procés sobiranista. Aquest dissabte el diputat de la CUP, Benet Salellas, va demanar a Puigdemont que fixés "una data i un instrument" per exercir el dret a l'autodeterminació i encarar de passada la qüestió de confiança.

Des que van rebutjar discutir els pressupostos, els cupaires han apostat per celebrar un referèndum unilateral d'independència, l'anomenat RUI. De fet, el punt més destacat de la votació de desobediència que JxSí i la CUP van forçar aquest dimecres és el que preveu un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic" per "activar la convocatòria de l'Assemblea Constituent".

Els joves dirigents del Partit Demòcrata Català (PDC), l'antiga Convergència, no veuen el RUI amb mals ulls, encara que sectors del partit el rebutgen de ple. El conseller de Cultura, Santi Vila, el va titllar d'"aportació inoportuna i injustificada".

Amb tot, encara que els independentistes es posin d'acord en l'anomenat RUI o qualsevol altre exercici d'autodeterminació que duguin a terme les institucions catalanes, els seguirà faltant la part més important: partits i ciutadania favorables al dret a decidir però no a la independència que participin i donin legitimitat a la votació. De moment, ni l'entorn dels 'comuns' ni, especialment, Catalunya Sí Que es Pot, han rebut amb entusiasme la via unilateral.

Un canvi a la negociació

A més del què, en la negociació sobre la qüestió de confiança importa el com. Des de la CUP lamenten que Puigdemont no els hagi convocat encara per debatre la qüestió de confiança. No es descarta una reunió oficial algun dia d'aquesta setmana.

Per la seva banda, al PDC no ha caigut bé l'exigència de Salellas perquè Puigdemont agendi el RUI per superar la qüestió de confiança. "Que ens demostrin que també són lleials al poble de Catalunya per sobre de l'assemblea abans d'exigir res", va afirmar aquest dissabte el president.

"Ningú està en disposició de posar condicions. I la CUP tampoc", ha sentenciat aquest diumenge la coordinadora general del PDC, Marta Pascal. La dirigent també ha volgut situar els cupaires en una disjuntiva: "La CUP ha de decidir si està entre els que bloquegen o entre els que sumen".

La intenció dels cupaires era tenir resolta la qüestió de confiança abans que acabés el mes de juliol, encara que no serà així. Cal assenyalar que la CUP es troba en una fase d'interinitat que acabarà el 7 d'agost, quan es farà públic el nou secretariat nacional que liderarà la llista encapçalada per l'exdiputat Quim Arrufat (l'única que s'ha presentat).

Sigui a l'agost o al setembre, l'objectiu de la CUP és evitar una nova negociació agònica que accentuï més la seva divisió interna. Veus destacades de la CUP creuen que la manera en com s'han gestionat els processos de presa de decisions –assemblees nadalenques que acaben en empat, consells polítics que conclouen pocs minuts abans de la mitjanit– han contribuït a posar de manifest la divisió del partit, al marge de les discrepàncies polítiques internes.

En aquest sentit, Salellas va descartar la convocatòria d'una assemblea extraordinària per decidir sobre la posició de la CUP, com va passar amb la investidura. No obstant, n'hi ha prou amb què tres assemblees territorials cupaires la reclamin per forçar-la. El més calent és a l'aigüera quan falten 59 dies per la qüestió de confiança.

Etiquetas
Publicado el
1 de agosto de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats