Promouen mocions perquè els ajuntaments no contractin amb empreses que utilitzen paradisos fiscals
La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària promourà que es plantegin mocions als ajuntaments catalans perquè no contractin empreses que utilitzen paradisos fiscals per obtenir beneficis. Aquesta és una de les propostes que s’han plantejat en la cloenda de la Primera Jornada per una Fiscalitat Justa, que s’ha celebrat, aquest dissabte 24 de gener, al centre cívic Parc Sandaru, de Barcelona.
Els responsables de la Jornada –la Campanya Pobresa Zero, els Observatoris Ciutadans Municipals (OCM), la Comissió promotora de la ILP per una Renta Garantida de Ciutadania, Oxfam Intermón i la Plataforma Ciutadana per l’Auditoria del Deute BCN- consideren que “els impostos, com a mesura de redistribució i reducció de les desigualtats estan en el centre del debat polític i social” i que “moltes entitats i moviments identifiquen clarament aquest debat com la clau de volta per revertir certes polítiques de retallades i austericidi i lluitar així contra la pobresa i l’exclusió social”. També denuncien que “les pràctiques d’elusió fiscal de grans empreses i fortunes són cada cop més descarades i evidents, i els casos de frau perpetrats per les grans fortunes generen cada cop més escàndol públic”.
La presidenta d’ECAS “Entitats Catalanes d’Acció Social”, Teresa Crespo, ha fet un repàs a les xifres de pobresa i injustícies socials que es donen a Barcelona i Catalunya i ha recordat que el 12% de les persones que tenen feina són pobres i que les famílies dediquen un 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge. Ha remarcat la contradicció que suposa que no es pugui rebre simultàniament l’ajut per habitatge i la Renda Mínima d’Inserció, la qual cosa obliga a triar entre menjar o tenir sostre. També ha recordat que “la solidaritat no és portar un quilo d’arròs a una recollida d’aliments sinó pagar els impostos”. Ha acabat dient que de poc serveix que el Govern de la Generalitat presumeixi de dedicar un 71,2% del seu pressupost a les necessitats de les persones si el conjunt del pressupost és molt baix. “Repartim misèries”, ha conclòs.
Toni Comín, professor de Ciències Socials d’ESADE, ha posat l’accent en la importància de les polítiques de desigualtat que es fan abans de pagar els impostos: “No tota la feina la pot fer la política fiscal. Cal potenciar l’economia social i les polítiques de pre-distribució”. Per ell, cal una harmonització fiscal europea, sobretot en l’impost de societats. “Sinó, no ens en sortirem”, ha dit.
La necessitat de coordinar les polítiques fiscals a nivell europeu ha estat compartida per d’altres ponents, com la professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta, que ha reclamat una federalització d’Europa i una Unió Fiscal que vagi més enllà de la Unió Monetària actual. Vilalta ha afirmat que “el vot influeix en la fiscalitat” i que tots els europeus haurien d’elegir “la Merkel de torn”. Per ella, cal que els ciutadans es facin seu el sistema tributari i ha lamentat el suport que des de l’àmbit universitari es dóna a les polítiques d’austeritat. S’hi ha referit com a “frau intel·lectual” i “crim social”.
En la Jornada també hi ha intervingut el coordinador del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (GESTHA) a Catalunya, Miquel Àngel Mayo, que ha denunciat que els paradisos fiscals no només estan al Carib, sinó que també n’hi ha ben aprop, com a Andorra o Gibraltar. Un altre dels ponents, el periodista del setmanari “La Directa”, Marc Font, ha arribat a dir que, fins i tot, Espanya es converteix en paradís fiscal amb el tracte que dóna a entitats com les ETVE (empreses de tinença de valors estrangers). Font ha reclamat una major conscienciació social sobre la necessitat de pagar impostos. “Quan vam publicar que el pilot Marc Márquez volia tributar a Andorra, molta gent ens va escriure comentaris justificant-lo”, ha lamentat.
El director d’Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, ha posat sobre la taula dades contundents del seu darrer informe sobre el repartiment de la riquesa al món. Per exemple, que es calcula que el 2016, l’1% de la Humanitat tindrà tanta riquesa com el 99% restant, o que 80 persones en tenen tanta com la meitat dels habitants de la Terra. Mateu ha explicat que la seva ONGD va decidir entrar en el terreny de la defensa d’una fiscalitat justa arran de constatar que els països del Tercer Món no tenien recursos per tirar endavant els projectes que necessitaven les seves poblacions, malgrat la bona voluntat dels seus dirigents.
L’experiència “UK Uncut”, d’accions populars de denúncia a la porta o dins de les grans empreses del Regne Unit que incorren en evasió o elusió fiscal ha estat presentada per l’activista Jordi Gracia. La idea ha estat recollida per alguns dels assistents, que han proposat fer accions similars davant les empreses que actuen igual a casa nostra. El darrer a intervenir ha estat el diputat de les CUP-AE i president de la Comissió d’Investigació parlamentària sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció política, David Fernández, que ha denunciat que els directius dels bancs d’Andorra convocats a aquesta comissió s’han negat a comparèixer. “La Comissió, però, no es quedarà quieta”, ha advertit.
