Pujol va assegurar davant el jutge que no va regularitzar la seva fortuna a l'estranger “per por”
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va insistir aquest dimarts davant la jutge que sempre es va desentendre dels fons ocults a l'estranger per no danyar la seva imatge pública, atesa la seva història i el que “havia representat” per a Catalunya: “Jo no volia saber perquè sempre he tingut por del tema”.
En la declaració íntegra de Pujol davant la jutge que investiga l'origen de la seva fortuna, a la qual ha tingut accés Efe, l'expresident català sosté que desconeixia l'origen dels fons que suposadament el seu pare va llegar als seus fills, la seva evolució i les circumstàncies de la regularització, per la seva voluntat “radical” de romandre al marge de l'assumpte.
Aquesta va ser la versió a la qual es va aferrar l'expresident durant la vista, davant la sorpresa de la jutgessa, que en una ocasió li va preguntar si s'adonava que havia estat 24 anys sense regularitzar els diners. “No era por a que hi hagués un 23F”, va dir-li Pujol. El que segons ell li feia por era més aviat l'impacte mediàtic de la regularització: “Només cal veure el que ha passat en els últims sis mesos. I no cal argumentar res més”, va concloure.
En tot moment, l'expresident es va referir als diners del seu pare Florenci com un “llegat” que li va deixar, en cap cas una herència: “Podríem dir que era un raconet en termes populars, o una guardiola, però la guardiola no seria per fer diners”, va afirmar. Després de la insistència del jutge, Pujol va revelar que es tractava de 140 milions de pessetes en dòlars, que en repartir-se en els comptes de la seva dona i els seus fills a partir de 1992 -ja amb tots majors d'edat- va arribar als 500 milions, tot i Pujol va assegurar que ho desconeixia.
En aquest sentit, Pujol va afirmar una vegada i una altra a la magistrada que mai des que va delegar la gestió del llegat a Deflí Mateu, un home de la seva “confiança absoluta”, va saber quants diners hi havia ni en quins comptes o països estaven. Mateu, que havia estat conseller de Banca Catalana, es va fer càrrec d'aquesta “guardiola” gairebé fins la seva mort, el 1989, i el va succeir Joaquim Pujol, primer germà de l'expresident.
Pujol, rovellat i sense audiòfons
La declaració, en la qual Pujol va confessar estar “constipat i rovellat” i en què van haver de repetir algunes preguntes perquè s'havia deixat els audiòfons amb què mitiga la seva sordesa, va fregar alguns moments de tensió quan l'interrogava el fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón, que li va retreure la seva falta de concreció i la seva “irresponsabilitat” per no preocupar-se de l'evolució de la fortuna oculta.
La magistrada va interrogar Pujol també per la investigació per blanqueig de capitals que, segons va saber a través d'un ofici de la Interpol, havia obert un jutge de Liechtenstein, al que l'expresident va respondre, en una frase que repeteix fins a en tres ocasions: “No he tingut ni tinc comptes a l'estranger”, “li dic una cosa amb tota rotunditat i ben breu, no tinc cap compte a Liechtenstein”.
Sense els papers del llegat
L'expresident va reconèixer davant la jutge que no disposa de “cap paper” que acrediti l'origen de la seva fortuna oculta i va admetre que la carta del seu pare que demostraria que procedeix d'un llegat té “valor relatiu” perquè, tot i ser manuscrita, no està signada.
Pujol es remet a una carta que el seu pare Florenci va enviar a la seva esposa, Marta Ferrusola, en què el seu progenitor es comprometia a adoptar “decisions per assegurar el futur” dels seus néts i la seva nora. “És un escrit que no està signat, vull dir, té un valor relatiu. És un manuscrit, això sí. No sé quin valor té”, reconeix Pujol, que explica que aquesta carta, que la família no ha aportat al jutjat, està en possessió de Marta Ferrusola.
