Salvar Can Seixanta, o quan la urgència social xoca contra l'especulació immobiliària

“La capoeira és lluita i diàleg”, explica Quirze Serradell, amant i professor d’aquest art marcial afrobrasiler, que des de fa 15 anys li serveix d’eina pedagògica per transmetre valors a nens i nenes en risc d’exclusió al barri del Raval de Barcelona. I és precisament això, “molta lluita i tot el diàleg possible”, el que planteja ara per impedir que tasques com la seva, a cavall de l’art i la inclusió, acabin convertides en runa, sota un nou cas d’especulació immobiliària al districte més saturat d’hotels de Barcelona: Ciutat Vella.

L’Associació de Capoeira Palmares és només una de les múltiples entitats que conviuen a Can Seixanta, un immens viver d’associacions esportives, culturals, socials i artístiques -de prop de 2.000 mestres quadrats- ubicat al carrer de la Riereta, al cor del Raval. Un espai on també hi viuen dues famílies en habitatges degradats pel pas dels anys. Tot plegat, entitats i pisos, corren el risc de desaparèixer després que la immobiliària que gestiona l’espai hagi donat un ultimàtum perquè els inquilins marxin en els propers mesos. “Hem pagat religiosament el nostre lloguer durant 30 anys i ara que se'ns acaba el contracte i no ens el volen renovar, on són els drets de l'inquilí?”, es pregunta Serradell, convertit en portaveu de l’incipient plataforma Salvem Can Seixanta, que afegeix: “sospitem que s’hi volen fer hotels i apartaments turístics: Fa olor a un altre cas d'especulació immobiliària”.

Les sospites de Serradell, que ja ha formalitzat una petició a change.org de recollida de signatures de suport, no van desencaminades. La propietària, que prefereix no fer declaracions, ha deixat en mans de la promotora MK Premium tota la gestió, que ha comunicat als veïns que hi ha la intenció de vendre tot l'edifici, en cap cas els habitatges o els espais per separat. La qual cosa fa pensar que la idea és projectar-hi un complex hoteler, seguint la inèrcia del districte de Ciutat Vella, que representa el 6% de la superfície de Barcelona, mentre concentra el 40% de totes les places hoteleres de tota la ciutat.

Davant d’aquesta situació, Serradell va anar fa uns dies a la seu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a presentar els casos dels veïns que també es veurien afectats si, finalment, Can Seixanta cau terra. Les dues famílies denuncien moobing immobiliari i dues més van acceptar marxar del pis a canvi de sumes importants de diners que els va oferir la propietat, tot i que mai van ser entregats. El que havia de ser una visita rutinària a la PAH va acabar en sorpresa: Allà s’hi va trobar l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ja està al corrent de la situació. “Em va atendre molt amablement; li vaig entregar un DVD sobre la tasca que fem a Can Seixanta i tenim esperança de que ens ajudi, tenim molta sort de tenir-la a ella com alcaldessa”.

El paper de l'Ajuntament, però, no serà fàcil. Primer, perquè el consistori té poc marge de maniobra quan topa amb la propietat privada. I segon, perquè el pla d'usos que regna al districte, segellat entre CiU i PP, permet no contempla cap topall per a la proliferació de places hoteleres. Tot i i així, l’Ajuntament tenir un paper de mediació amb la propietat i, inclús, comprar els terrenys amb l’objectiu de mantenir la tasca social.

Preguntada per aquesta qüestió, la nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin – fins fa poc activista veïnal de la Barceloneta— es mostra receptiva a mantenir l’acció social de la zona. “Tenim la voluntat de reunir-nos aviat amb els afectats”, diu Pin, que explica que ja hi ha hagut reunions, tot i que informals, amb els inquilins. “Entenem que l’activitat s’ha de mantenir i explorarem totes les vies que estiguin al nostre abast per que així sigui”, conclou la regidora que accepta assumir, d’entrada, un rol de mediadora.

El Raval, entre el dèficit d’equipaments i l’excés d’hotels

El Raval, entre el dèficit d’equipaments i l’excés d’hotelsL’ombra de l’especulació també afectaria altres associacions, com ara Can Fanga, un taller de ceràmica; La Poderosa, un espai de la dansa per a les noves generacions; la Plataforma Cultural Factoria Heliogràfica, que ofereix diferents serveis relacionats amb la fotografia i els mitjans audiovisuals; i fins i tot es veuria afectat l’APIP-ACAM, una entitat que treballa en el suport de persones en situació de pobresa i risc d'exclusió social, oferint formacions per a la reinserció laboral. Totes elles molt arrelades al territori i per on hi passen desenes de veïns cada dia.

“Al Raval hi ha moltes iniciatives solidàries, però ens falten espais on es puguin desenvolupar i Can Seixanta ens aporta això al barri”, explica una de les veus més autoritzades de la zona en matèria social, Iolanda Fresnillo, directora Tot Raval, que treballa per la cohesió social del barri. “Precisament el que ens sobren són hotels”, afegeix Fresnillo, que demana a l'Ajuntament que protegeixi Can Seixanta com un espai social, on no s'hi pugui derivar cap ús comercial.

Pel que fa a les entitats, totes paguen el lloguer des de fa trenta anys, i totes coincideixen a denunciar el poc marge d’avís i l'opacitat que se'ls ha donat. El cas del Quirze és un dels més urgents, ja que el seu contracte acaba d'aquí uns dies. “Als que se’ls hi ha acabat el contracte no ens el volen renovar, i als que tenen contracte per anys, no els volen cobrar el lloguer”. Els inquilins expliquen que han volgut posar-se en contacte amb la propietària, que ha ignorat fins ara totes les intermediacions i no ha emès cap resposta.

Des del grup municipal d'ERC, el conseller del districte de Ciutat Vella, Jordi Bordas, que ha seguit de prop tot el cas, explica que a “ningú se li escapa que és un bon emplaçament per fer-hi un hotel” i posa sobre la taula un nou element: el valor patrimonial de l'edifici, de l'any 1833. Un exemple de l’arquitectura industrial prèvia al vapor i a l’enllumenat elèctric, i de la qual en queden ben poques mostres enmig de la ciutat. De fet, aquest emblemàtic complex fabril, comprès entre els números 18, 20 i 22 del carrer de la Riereta, vella seu de la CNT, té una tradició que inclús forma part de l'argumentari popular.

Can Seixanta -nom que li ve de la suma dels tres números de les finques- és una dita popular que té el seu origen a mitjans del segle XIX. Aleshores, molt abans que el Raval fos un barri estigmatitzat per múltiples etiquetes, era una zona industrial. Només al petit carrer Riereta hi havia una vintena de fàbriques tèxtils i una d'elles, que ocupava els números 18, 20 i 22, pertanyia a un empresari amb fama de faldiller i amant de les festes. El nom de la seva fàbrica ha passat a la història com a sinònim de desordre i desorganització. Tot el contrari del que avui s’hi respira.