Un referèndum per garantir la renda mínima
A finals d’any, un 70% dels catalans que no tenen feina ja hauran esgotat l’atur i també hauran consumit les ajudes que dóna l’Estat als que es queden sense ingressos. Seran persones completament desprotegides. Es tracta d’un escenari sense precedents. Després de cinc anys de recessió econòmica i de brutal retallada de drets socials, ja és igual quin indicador es vulgui comparar. Hi ha dades en tots els àmbits, per confirmar el drama que pateixen moltes famílies: més de 900.000 catalans a l’atur; 300.000 persones sense cap ingrés, algunes d’elles amb familiars al seu càrrec; el 23% dels menors sota el llindar de la pobresa i un centenar de desnonaments cada dia.
Les fonts d’aquestes xifres són oficials però cada cop sorprenent menys. Per constatar l’excepcionalitat de la situació actual n’hi ha prou en fixar-se en les persones que cada dia busquen entre els contenidors o entre les que fan cua per recollir el menjar que tiren els empleats dels supermercats quan acaben la jornada.
Amb l’objectiu d’evitar tots aquest drames, s’estan recollint signatures per demanar al Parlament que aprovi una llei que garanteixi que no hi haurà cap ciutadà sense ingressos. Aquesta llei està prevista per l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, que diu clarament que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Per incloure la proposta de llei a l’ordre del dia d’una sessió parlamentària calen 50.000 signatures i les entitats implicades ja en tenen 90.000, però no es volen aturar.
En un mes ja han visitat desenes de pobles i ciutats perquè saben que cal sumar esforços. Han presentat mocions en ajuntaments com el de Barcelona, que l'ha aprovat, i tenen l’agenda plena d’actes de tot tipus. Han previst organitzar una vaga de fam simbòlica, que podria implicar a persones conegudes durant un parell de dies, una gran manifestació i també consultes populars, com les que es van començar a fer a Arenys de Munt sobre la independència, segons va explicar a catalunyaplural.cat Sergi Raventós, un dels impulsors d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Per poder organitzar consultes arreu del territori cal un gran desplegament i una bona organització, però per ara totes les sensacions que tenen els impulsors són molt bones. “La proposta s’està estenent molt bé, la gent en té ganes i està sent un èxit”, valora Raventós, que destaca que tots els partits d’esquerres i la immensa majoria de sindicats ja han abraçat la causa. En cas que finalment es decideixi organitzar les consultes en alguns municipis, els impulsors d’aquesta ILP confien en que rebran el suport de les organitzacions que van fer possibles les consultes independentistes, com la CUP, l’ANC o ERC. De fet, tant partits d’esquerres com sindicats s’han implicat també en la recollida de signatures.
Tot plegat hauria de servir per convèncer als partits conservadors del Parlament, que tenen prou majoria com per frenar aquesta ILP. Entre CiU i PP sumen 69 diputats, mentre que ERC, PSC, ICV-EUiA i les CUP en tenen 57. Ciutadans compta amb 9 diputats, però el seu vot no canviaria el resultat.
Una ajuda “mutilada”
La Renda Garantida Ciutadana (RGC) hauria de substituir l’actual Renda Mínima d’Inserció (RMI), que ha quedat “mutilada”, segons Raventós, després de la reforma que va fer el Govern d’Artur Mas l’agost del 2011: “El Govern va restringir la RMI per frenar l’allau de peticions, ja que sabien que els treballadors sense feina anirien acabant l’atur”, recorda Raventós. La manera com el Govern de CiU va començar a aplicar les restriccions (suspenent el pagament primer i estigmatitzant els beneficiaris després) va provocar moltes crítiques al Parlament i també entre les entitats socials. A més d’endurir els requisits per tenir dret a aquest ingrés, algunes persones que sí que els complien van haver d’esperar més de deu mesos per començar a cobrar. Aquest retard representa una enorme complicació si es té en compte que els que tenen dret a la RMI a partir de la reforma són persones que pateixen una gran precarietat.
La proposta de llei dels impulsors, entre els que hi ha Arcadi Oliveres, ja ha fixat uns criteris d’ingressos que ha de tenir cada persona en funció de la seva situació i de les persones que tingui al seu càrrec i que en cap cas ha d’estar per sota dels 664 euros al mes. Aquesta renda s’ha de cobrar mentre duri la situació d’indefensió, segons la proposta. En cas que el Parlament la aprovi, la legislació no permetria que s'apliqués fins l'any 2015, quan les finances públiques ja haurien d'haver millorat.
