Caixes de solidaritat desborden una iniciativa ciutadana de suport als refugiats

La Sairica organitza caixes de roba a casa seva / ANNA GIRALT

Dijous 3 de setembre. Les portades dels diaris recullen la fotografia del nen Aylan Kurdi, mort a la costa turca. Aquell mateix dia, la Rita i l'Alberto, una parella portuguesa que fa dos anys que viu a Barcelona, decideixen engegar Refugees Aid Barcelona. Demanen als seus amics que els donin la roba que ja no fan servir per a enviar-la als camps de refugiats de Grècia. “Pensàvem que empaquetariem unes deu caixes”, recorda l'Alberto, “però en mitja hora vam rebre donacions per omplir-ne vint”. Vint dies després, desbordats, van haver d’aturar la recollida. Han omplert prop de 3.000 caixes de roba, mantes, tendes de campanya i material per a nadons. Fins que no les enviïn, no en poden emmagatzemar més.

Colau preveu que Barcelona podria començar a acollir 1.200 refugiats a partir del novembre

Barcelona podria començar a acollir 1.200 refugiats a partir del novembre

“Si deixo l'ordinador vint minuts, en tornar tinc vint missatges de persones que volen col·laborar. Ara mateix, mentre parlem amb vosaltres, ens estan contactant nous voluntaris”, assegura l'Alberto. La primera persona que ho va fer va ser la Sairica, una noia d'origen rus que viu a Barcelona des de fa 12 anys. No només volia donar roba, volia formar part de la iniciativa. Dues setmanes després, el pis de la Sairica allotjava 255 caixes. Unes 11.000 peces de roba. No s'hi veia el terra.

Abans d'obrir la pàgina web es van posar en contacte amb entitats que treballen amb refugiats, però es van adonar, explica la Rita, que l'única manera de col·laborar-hi era donant diners i això no els interessava. Ells pensen que la percepció d'estar ajudant és més forta si el que s’aporta són objectes tangibles. “Mantes, abrics... són coses que tothom té a casa i no li fa res donar. No tothom té diners”, afegeix la Rita, “i no tothom confia que els diners seran ben emprats”.

La solució que van trobar va ser formar un equip de voluntaris –actualment unes 200 persones– que actuen de forma autònoma, recollint tanta roba, sobretot d’abric, com fos possible, emmagatzemant-la i fent-ne un inventari. L’equip més nombrós s'ha format a Berga, on el Grup de Joves del barri de Santa Eulàlia ha reunit unes 1.000 caixes amb roba i material de primera necessitat per a nens i nadons. També col·laboren com a magatzems una botiga de mobles del Poble Nou i una casa particular al barri de La Salut de Barcelona.

Aquesta organització voluntària i autònoma és la que ha de servir, explica l'Alberto, per que el projecte es perllongui en el temps i es puguin fer quatre enviaments de material cada any, la fita que es planteja Refugees Aid Barcelona.

Una feina inabastable

La Rita, l'Alberto i la Sairica treballen classificant roba al pis d'aquesta última. Omplen caixes en un ambient de camaraderia, tot i que fins fa uns dies ni tant sols es coneixien: “Això és de dona o d'home? –es pregunta l'Alberto– cada vegada és més difícil saber-ho”. La Sairica assegura que la gent acostuma a rentar i planxar la roba abans de donar-la i que gairebé tot el que els arriba és aprofitable, però hi ha un petit percentatge que no: “Hem rebut sabates de taló, tint per al cabell, bikinis, –diu la Rita amb un gest d'estranyesa–, fins i tot alguna pistola de joguina...”.

Aprofiten les llargues estones que passen al pis classificant roba per explicar-se la seva vida o parlar de la família. La Sairica i la Rita van tenir les seves filles a Barcelona. Conciliar aquest voluntariat amb les respectives vides personals i laborals és difícil: “Cada dia ens despertem, prenem cafè, ens asseiem davant l'ordinador i llavors comença el follón, però és un follón meravellós, –matisa la Sairica– cada dia m'aixeco amb un somriure”. Cap dels tres havia fet mai cap tasca de voluntariat.

La Sairica recorda que ningú de la iniciativa “no veu un cèntim” quan sona el timbre de la porta: “Una entrega”, s'interromp. Una Transporter plena a vessar aparca al davant del portal. En surten tres persones i comencen a pujar una vintena de caixes al pis. Sembla impossible que hi càpiguen més. En Matias, un jove alemany que treballa a una casa d’acollida per a infants, ha organitzat la recollida: “És roba en bon estat, bé, potser una mica passada de moda... pocs nois d'aquí es posarien aquests pantalons de pana, per exemple”, bromeja.

Quan se'ls pregunta com podran enviar 3.000 caixes a Grècia es miren entre ells i riuen. Potser per no plorar, els està costant déu i ajuda gestionar el transport. Tant, que si abans d'aquest divendres no han aconseguit contactar amb alguna empresa que els faciliti l'enviament, el pagaran de les seves butxaques. Són prop de 3.500 euros, que més endavant intentaran recuperar amb un crowdfunding. Aquest primer camió anirà carregat amb roba d'hivern cap a Tessalònica, on un altre grup de voluntaris s'encarregarà de repartir-la. El segon enviament el volen fer a Hongria al desembre, però han reservat una part de la roba que han recollit per als refugiats que han de començar a arribar a Barcelona al novembre.

Per veure més fotos i vídeos d'aquesta iniciativa, clica aquí.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats