Set mesures del pla de govern que seran un maldecap per Puigdemont

Reunió del Consell Executiu del Govern de la Generalitat

Manca de competències, oposició del govern central, necessitat de negociar amb tercers o despesa disparada. Les mesures presentades aquest dimarts pel president Carles Puigdemont com a guia de l'acció del seu govern durant la pròxima legislatura trobaran problemes de diversos tipus per poder ser aplicades al llarg de la legislatura. A continuació set de les mesures que poden donar al Govern veritables maldecaps si desitja complir-les:

Puigdemont situa com a prioritat del Govern revertir les retallades de les anteriors legislatures

Puigdemont situa com a prioritat del Govern revertir les retallades de les anteriors legislatures

1- Ampliació i millora de la Renda Mínima d'Inserció

El Govern s'ha compromès a restablir la RMI al seu estat del 2011, abans de la retallada efectuada pel primer Govern d'Artur Mas. També vol tornar-la convertir en un dret subjectiu i dotar-la d'una partida oberta, ampliant la seva cobertura i eliminant dilacions administratives. Aquesta era una de les promeses contingudes en el programa de JxSí i també va ser una mesures aprovada en el ple de pobresa de març passat.

Una Renda Mínima d'Inserció com la que es proposa el Govern podria costar a les arques públiques uns 300 milions d'euros, segons es va xifrar en les negociacions d'investidura entre la CUP i JxSí. Gairebé el doble dels 173 milions pressupostats en aquesta partida el 2015 -el Govern assegura que n'ha gastat uns 200-, i encara per sobre dels 70 milions d'ampliació pressupostària que contempla el pla de xoc.

2- Aplicació de la llei contra la pobresa energètica i els desnonaments

La Llei 24/2015 contra la pobresa energètica i els desnonaments, aprovada gràcies a una ILP de la PAH que va aconseguir posar d'acord a tots els grups al Parlament, ja s'està aplicant per alguns ajuntaments però necessita ser desplegada a nivell autonòmic. A més, a sobre seu penja la possibilitat d'un recurs del Govern central al Constitucional, que la suspendria cautelarment.

Per desplegar la llei, el Govern ha de signar convenis amb les companyies subministradores, que estan incomplint la seva obligació de contactar amb els serveis socials abans d'efectuar un tall i a més haurien d'assumir part del cost dels impagaments de persones en situació de vulnerabilitat. Pel que fa al sobreendeutament per hipoteca, el Govern ha d'elaborar un reglament de segona oportunitat que 9 mesos després d'aprovar la llei encara no ha desplegat.

3- L'incert futur de BCN World

El Govern ha inclòs en el pla de govern presentat aquest dimarts el macrocomplex turístic de Vila-Seca amb el mateix redactat que apareixia al programa electoral de Junts pel Sí: "Revisió i impuls del projecte de complexos turístics integrats del Camp de Tarragona". Amb aquest epígraf el Govern fa referència al BCN World, un projecte que ara mateix es troba aturat per l'acord d'investidura amb la CUP, que suspèn el Pla Director Urbanístic fins que no hi hagi un acord per consens. No obstant això, el Govern s'ha reunit amb grups inversors que han mostrat interès per l'operació, com Hard Rock o el grup internacional de joc Melco.

L'oposició de la CUP no és l'únic problema del BCN World. ERC mai ha apostat pel projecte i les úniques friccions conegudes entre Puigdemont i Junqueras fins ara tenen a veure amb la consulta que es pretén dur a terme sobre el BCN World, que el vicepresident vol estendre a tots els catalans i Puigdemont restringeix als habitants de la zona. Durant la legislatura passada el complex turístic va comptar amb el suport del CiU i PSC, però aquests dos grups sols ara no sumarien majoria a la Cambra.

4- Renegociació de les condicions financeres

Un dels grans epígrafs als quals haurà de donar solució el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, és el de l'endeutament i el finançament de la Generalitat. El pla de govern es marca diverses tasques que seran imprescindibles per complir amb la promesa de "revertir les retallades", com renegociar els interessos del FLA, redistribuir els objectius de dèficit de les CCAA o revisar el model de finançament autonòmic. Però, per tot això, no valdrà amb la voluntat del Govern sinó que haurà de conjugar-se amb la del Govern central, que fins ara s'ha mostrat fred a les reclamacions de Junqueras.

Pel que fa als interessos del FLA, per aquest 2016 estan marcats en el 0,83%. Junqueras busca que el ministre Montoro els deixi a 0, com el 2015, fet al que de moment el ministre no ha accedit. Una cosa semblant passa amb els objectius de dèficit, fixats per Hisenda i més durs per les comunitats que per l'administració central, i el compliment del qual Montoro va tornar a reclamar aquest mes.

Per millorar la grans xifres econòmiques, el Govern de Junqueras només pot comptar amb un gir de 180º en l'actitud del govern central, o directament un canvi d'aquest. De menor quantia és la renegociació dels finançaments estructurats, que Economia ha de discutir amb les empreses privades que van fer infraestructures en temps de la bombolla. Aquesta tasca ja va ser començada per l'anterior conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, amb resultats acceptables.

5- Reducció de les llistes d'espera mèdiques

Aquest punt ha estat rebaixat en el pla de govern respecte a com figurava en el pla de xoc pactat amb la CUP. En el document pactat amb els anticapitalistes, el Govern es comprometia a una reducció del 50% en llistes d'espera de primera visita i proves diagnòstiques, i d'un 10% en llistes d'espera per quirúrgiques. El pla de govern presentat aquest dimarts, en canvi, no entra en percentatges i es limita a parlar d'una "millora de la situació de les persones en llista d'espera per a intervenció quirúrgica, prova diagnòstica o visita a l'especialista".

La reducció de les llistes d'espera en els percentatges en què es proposava en el pla de xoc era una mesura valorada en uns 100 milions d'euros. A més, implicaria augmentar en més de 20.000 les operacions quirúrgiques en centres del SISCAT, tot un repte per al conseller Toni Comín si es té en compte que aquesta promesa va aparellada a treure alguns centres de la xarxa del SISCAT.

6- Treure els centres privats del Sistema Sanitari Integral

Aquesta és una altra de les mesures contingudes en el pla de xoc pactat amb la CUP i el primer anunci fet pel conseller Comín a la comissió de Salut del Parlament. "Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens?", es preguntava després de l'anunci del conseller Jorge Serrano, president del comitè d'empresa d'aquest Hospital. Serrano posava sobre la taula una qüestió central i que de moment Salut no ha resolt, com és la capacitat de la xarxa només pública d'absorbir tota l'activitat que actualment es deriva a centres privats.

Segons diversos experts consultats, la mesura és possible, destinant tots els recursos que abans anaven a convenis als centres públics. No obstant això, els convenis amb els tres principals centres privats -Cínica del Vallès, Hospital General de Catalunya i Sagrat Cor- seguiran operatius fins al seu venciment, en el cas dels dos primers. Pel que fa al Sagrat Cor, Salut reconeix necessitar una mica més de temps per decidir com canalitzar la important demanda que ara absorbeix.

7- Traspàs dels ferrocarrils de Rodalies i Regionals

La reclamació de la gestió completa dels serveis de ferrocarril de Rodalies i Regionals és una vella demanda de la Generalitat, augmentada pel mal servei brindat en els últims temps per Renfe i Adif, en comparació amb el servei de FGC, que gestiona la Generalitat.

El Govern Puigdemont planteja un traspàs escalonat que comportaria 4 fases: Desclassificació de l'interès general de la xarxa ferroviària, en un primer moment, perquè la Generalitat assumeixi, primer, els corredors amb servei majoritari o únic de rodalies, després la resta de la xarxa, i finalment la xarxa d'alta velocitat.

Aquests propòsits xoquen amb les intencions de l'actual govern central, que s'han negat en repetides ocasions a un traspàs que cedeixi la titularitat de la infraestructura ferroviària a Catalunya. El Congrés va instar el Govern de Rajoy a constituir un grup de treball amb la Generalitat per estudiar la transferència d'algunes línies fèrries, però els grups del PP i Ciutadans es neguen a aquest traspàs adduint raons tècniques o que trens de llarga distància i mercaderies, que haurien de continuar usant la xarxa, no són competència de l'administració autonòmica.

Etiquetas
Publicado el
20 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats