Tots els detalls sobre el procés participatiu del 9-N

El proper diumenge 9 de novembre es durà a terme el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya, el pla B del Govern català a la consulta prevista mitjançant el decret suspès pel Tribunal Constitucional. Per intentar evitar el veto de l'Estat, el pla inicial ha sofert diversos canvis: d'una consulta promoguda per la Generalitat i emmarcada en una llei del Parlament català a un procés participatiu recolzat per l'Administració però impulsat per voluntaris. També el desenvolupament logísitic de la jornada ha anat canviant, el que ha provocat certa confusió informativa. El fet que no hi hagi un decret de convocatòria específic per a l'anomenat 'nou 9-N' dificulta conèixer els detalls del procés i impedeix aclarir diverses de les incògnites de la jornada. Malgrat tot això i després de l'enèsim canvi, la majoria de detalls sobre el procés participatiu del 9-N ja estan fixats. Són els següents.

Què es vota?

El Govern de la Generalitat convoca a participar el 9-N perquè la ciutadania “manifesti la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya”, sense especificar res més. No obstant això, en la papereta que l'administració catalana posa a disposició a través del web participa2014.cat hi ha la mateixa pregunta en arbre pactada pels partits sobiranistes el 12 de desembre de 2013: “Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, ¿vol que aquest Estat sigui independent?”. Aquestes paperetes estaran en els punts de votació i també poden ser impreses des de la pàgina web.

Qui pot votar?

Hi poden participar tots els residents a Catalunya o catalans residents a l'estranger a partir dels 16 anys. Hi ha tres grups de persones que compleixen amb aquest perfil: que tinguin en el seu DNI la direcció d'un municipi català, que estiguin registrats en el padró d'un municipi català tot i que en el seu DNI aparegui una altra direcció i els estrangers amb una targeta d'identitat d'estranger o certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea (per als comunitaris) en què aparegui una adreça de residència en un municipi de Catalunya.

El procés participatiu del 9-N no té cens per no ser una consulta popular, per tant el registre es fa en el moment d'arribar a votar. Els documents que s'han d'aportar per participar varien entre els col·lectius anteriorment descrits. En cas de tenir un DNI amb adreça de residència en un municipi català, n'hi ha prou amb el document nacional d'identitat.

En cas de tenir al DNI una adreça de fora de Catalunya però estar empadronat en un municipi català, s'ha d'aportar el DNI a més del certificat d'empadronament. En el cas de les persones estrangeres residents a Catalunya, s'ha de presentar un document d'identitat més de la targeta d'estranger o certificat de registre de ciutadans de la UE on consti la direcció d'un municipi català.

En cas de tenir la direcció d'un municipi català al DNI però estar a l'estranger, s'ha d'acompanyar el DNI amb el certificat del registre de catalans a l'exterior o certificat del padró d'espanyols a l'exterior.

Qui compon les taules?

Les taules de votació estan compostes amb els més de 40.000 voluntaris que s'han registrat en les últimes setmanes a través del web de la Generalitat. A cada local de participació hi haurà un coordinador del local, un coordinador del procés i un gestor de taula per a cada tres taules. A les taules, un president i dos vocals. Ells seran els encarregats de constituir les taules abans de les 9 del matí, quan els locals s'obriran al públic.

Quin és el procediment per a votar?

El procediment consta de tres fases. La primera és la comprovació i el registre de la persona participant, a partir dels documents que acreditin identitat i residència. En segon lloc, els membres de la taula han d'anotar el número d'ordre i el nom de la persona participant. Finalment, el ciutadà ha de dipositar el sobre amb el vot a l'urna.

Quins són els punts de votació?

Es pot votar tant en la majoria de municipis catalans com en alguns llocs de fora del territori català. Cada persona té assignat un centre de votació corresponent a l'adreça que apareix en el seu DNI. Es pot comprovar quin se t'ha assignat en aquest formulari. Per a les persones que no tinguin un DNI amb adreça en un municipi català, s'ha habilitat un punt de votació al Palau Robert de Barcelona.

Pel que fa a les persones que es trobin a l'estranger, hi ha fins a 18 punts de votació en diferents països. Aquesta és la llista.

Quan es pot votar?

Els centres de votació estaran oberts el dia 9 de novembre entre les 9 i les 20 hores. A partir de les 20, només es permetrà participar a les persones que es troben dins del local o esperant el seu torn. Per a les persones que no hagin pogut participar aquest dia, entre el 10 i el 25 de novembre es podrà fer a les delegacions territorials de la Generalitat i al Palau Robert de Barcelona. Aquí la llista de llocs.

Com és el desplegament de seguretat preparat per al 9-N?

El dispositiu dels Mossos d'Esquadra per a la jornada de participació comptarà amb prop de 7.000 agents en dos torns, repartits per tot el territori català. Aquesta xifra suposa triplicar el nombre d'agents d'un dia normal. Els mossos no custodiaran les taules ni està previst que tinguin una presència fixa davant dels centres de votació, sinó que, segons el departament català d'Interior, es limitaran a garantir la seguretat ciutadana.

En les últimes hores el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha assegurat que els Mossos complirien l'ordre d'impedir el procés en cas de rebre l'ordre de la fiscalia. “Si hi ha indicacions judicials s'han d'atendre, i en cap moment el departament d'Interior farà res per evitar-ho”, ha advertit Espadaler.

La Policia Nacional també ha reforçat la seva presència al territori català, amb l'ordre de custodiar els edificis de titularitat de l'Estat. Arribats des de diferents punts d'Espanya, mig centenar d'agents antiavalots de la Unitat d'Intervenció Policial s'allotgen a la localitat de Calella preparats per desplegar-se el 9-N.

Com serà el recompte?

A partir de les 20 h, quan hagi acabat de votar tothom que ho desitgi dins del local, el president de cada mesa obrirà l'urna i llegirà en veu alta l'opció marcada. Passarà la papereta als vocals perquè ho comprovin i comptabilitzin la resposta. Un cop acabat el recompte, els membres de la taula han de comprovar que el nombre de paperetes coincideixi amb el nombre de participants de la llista de registre i signaran l'acta de la jornada. El president de taula comunicarà els resultats provisionals al gestor de taula, que els guardarà juntament amb l'acta i la llista en un sobre tancat i signat per tots els membres de cada taula.

El president Artur Mas va anunciar que el cens, conformat pel conjunt de llistes de votants, serà posteriorment destruït. El que el Govern no ha especificat és com pensa assegurar les garanties de neteja del recompte, ni si té algun mecanisme a aquest efecte.

Quan es coneixeran els resultats?

Encara no està clar quan es coneixeran els resultats, però es preveu que el mateix 9-N, un cop tancats els centres de votació, la Generalitat ofereixi els resultats provisionals. Els presidents de taula seran els encarregats d'aportar els avenços de participació al gestor de taula en dos moments de la jornada, a les 13 i les 18. Per conèixer els resultats finals s'haurà d'esperar almenys a que el procés participatiu acabi, el dia 25 de novembre.