El TSJC requereix a la Generalitat les factures dels ordinadors usats el 9-N
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) que li remeti els expedients sobre la compra dels ordinadors utilitzats en la consulta del 9-N i del seu transport als punts de votació. El magistrat que instrueix la causa del 9N, Joan Manel Abril, ha acordat enviar aquest nou requeriment a la Generalitat després que divendres passat li ho sol·licités la Fiscalia.
En el seu requeriment, el jutge demana al CTTI que li remeti les factures de l'adquisició dels ordinadors usats en la consulta -uns 7.000, segons va xifrar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau-, així com documentació sobre les partides destinades a desenvolupar el software utilitzat per gestionar les votacions. Precisament, el cost dels ordinadors portàtils que es van usar als instituts que van albergar les urnes del 9N va ser una de les qüestions per les quals va ser interrogada ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
La consellera va concretar que per a les votacions del 9N es van utilitzar 7.000 equips informàtics l'adquisició dels quals, segons la seva versió, ja estava pressupostada amb anterioritat per a ús dels centres educatius i que, després de la consulta, han acabat a disposició de les escoles.
El mes de juny passat, a instàncies de la Fiscalia, el TSJC ja va requerir a la Generalitat documentació relativa al cost de l'organització del 9-N, que incloïa el preu d'adquisició dels ordinadors utilitzats en la votació, i ha citat a declarar per dilluns que ve al tècnic informàtic que va coordinar materialment els serveis prestats pel CTTI en la consulta.
En aquella ocasió, el ministeri públic demanava que la Generalitat aportés qualsevol “instrucció, ordre interna, circular, protocol tècnic o document de qualsevol tipus” referit a la gestió informàtica del 9-N, encara que de moment no s'ha facilitat l'expedient complet relatiu als equips informàtics utilitzats en la consulta.
En la seva declaració d'ahir davant del jutge del TSJC, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, van al·legar que des que el 4 de novembre de l'any passat el Tribunal Constitucional va suspendre la consulta alternativa, la Generalitat va paralitzar totes les instruccions relatives al 9-N, que d'aquesta forma va quedar exclusivament en mans de voluntaris.
De fet, quan va admetre a tràmit la querella pel 9N, el TSJC va precisar que en principi se centraria a investigar les resolucions que va adoptar el govern català entre els dies 4 i 9 de novembre, un cop la consulta alternativa havia estat suspesa. Amb el requeriment de la documentació relativa a fets tan concrets com el transport dels ordinadors a les escoles que van acollir les urnes del 9-N, la justícia pretén descobrir si un cop suspesa la consulta el govern català va continuar gestionant la votació.
