Una ultradreta debilitada desfilarà a Barcelona contra el dret a decidir
Una manifestació ultradretana recorrerà els carrers de la capital catalana durant aquesta Diada. Ho farà seguint el recorregut acordat entre els organitzadors i els Mossos d’Esquadra, després que aquests hagin rebutjat l’itinerari previst inicialment. L'organitzador de la concentració és el partit neonazi Alianza Nacional, que ha registrat l’acte a nom de la coalició La España en marcha, la mateixa que va irrompre l'11 de setembre passat a la llibreria Blanquerna de Madrid, on la Generalitat hi té la seva delegació. Malgrat que milers de persones arribaran a Barcelona per participar a la V, el Govern no creu que es puguin produïr aldarulls.
Per altra banda, la delegació del Govern espanyol a Madrid també ha autoritzat la manifestació ultra prevista a la capital de l’Estat, tot i que va rebutjar que tingués lloc davant de la llibreria Blanquerna i ha exigit que es faci a una vintena de metres del lloc previst inicialment. Es dóna la casualitat que els manifestants ultres es trobaran a poca distància del Círculo de Bellas Artes, on la plataforma unionista Libres e iguales, liderada per Albert Boadella, es presentarà oficialment.
La España en marcha va nèixer l’any passat com un intent dels diferents grupuscules ultradretans –Alianza Nacional, La Falange, Movimiento Católico Español, Nudo Patriótico Español i, en un inici, Democracia Nacional– d’unificar-se sota la bandera de l’oposició al sobiranisme català. El seu cop mediàtic a Blanquerna, una irrupció durant la qual van cridar lemes com “catalanidad es hispanidad” o “no nos engañan Cataluña es España”, ha estat la seva acció més contundent.
Però la visibilitat mediàtica va ser molt superior a la seva capacitat de convocatòria. Les entitats de la plataforma també van desfilar juntes el mes següent a la plaça Espanya de Barcelona durant el 12-O. La convocatòria, però, va ser un fracàs ja que només van participar-hi unes 300 persones, inclosos militants provinents d’altres regions espanyoles.
Durant aquella manifestació, la majoria de banderes visibles eren de Democracia Nacional, el partit de la coalició amb més presència a Catalunya. I és precisament aquest grup el que es va despenjar en els últims mesos de La España en marcha. La tensió interna es va fer explícita durant les passades eleccions del 28 de maig, quan Democracia Nacional va decidir presentar-se en solitari. La España en marcha, per la seva banda, només va aconseguir 17.000 vots, un 0,11%. La popularitat a les xarxes socials de la plataforma també és baixa: el seu compte Twitter no arriba als 2.800 seguidors.
Entitats antiracistes i partits d'esquerra demanen la prohibició de la manifestació
Diverses entitats i formacions polítiques han criticat que el Govern no hagi prohibit la manifestació. Ha estat el cas d’Unió contra el Feixisme i el Racisme, que va apuntar que l’elecció del barri del Raval per aquesta manifestació no era casual. “Potser pensen que al venir a un barri on viu gent de procedències molt diverses ens poden dividir”, va apuntar l’entitat en un comunicat. Per fer-hi front, ha convocat una concentració al mateix barri de Raval, una hora abans de l’inici de la manifestació ultradretana.
Tots els partits d'esquerra han condemnat la decisió del Govern d'autoritzar l'acte. Maurici Lucena (PSC), ha considerat evident que no era “ni el lloc ni la data” per una manifestació d'aquestes característiques. En el mateix sentit s'han expressat ERC i ICV. Pel que fa al diputat de la CUP David Fernández, ha expressat en una carta adreçada al conseller Ramon Espadaler la seva “absoluta oposició, rebuig i preocupació per la incomprensible decisió adoptada per la Conselleria” i recorda que un dels dirigents d’Alianza Nacional va ser un dels autors de l’assassinat l’any 1993 del militant antifeixista Guillem Agulló.
