Colau crida a mobilitzar el vot del canvi perquè “ens hi va la vida”
Ada Colau porta quinze dies buscant vots sota les pedres, conscient que la clau de la seva teòrica victòria d’aquest diumenge no està només en la mobilització del vot abstencionista obrer, sinó també en la seva capacitat per encisar i convèncer els votants decebuts d’altres formacions polítiques començant pels del PSC. Per això, en el seu últim acte polític de campanya, la candidata de Barcelona En Comú no ha dubtat a remarcar que el 24M “ens hi va la vida perquè està en joc el present i el futur d’aquesta ciutat”, i ha insistit per enèsima vegada que la seva candidatura és diversa i que tothom hi té cabuda. “Cada vot és fonamental i només la llista més votada pot governar”, ha recordat.
Aprofitant que aquest divendres era l’últim dia de campanya i que el seu principal adversari polític no tindrà gaire marge de maniobra per replicar les seves acusacions, Colau ha apujat el to dels atacs contra Xavier Trias i l’ha tornat a vincular amb els casos de corrupció que presumptament esquitxen CiU en un intent d’aconseguir algun vot d’electors convergents desorientats. “CiU és un partit de gent corrupta i ens costa de creure que Trias no sàpiga res quan ha estat mà dreta de Pujol, un delinqüent confés, ha dinat mariscades amb De la Rosa a Cadaqués i ha estiuejat a Menorca amb Millet. Com pot ser que l’alcalde que es codejava amb Pujol, Millet i De la Rosa ens digui que no en sabia res?”, ha assegurat davant unes 400 persones que s’han aplegat a la plaça Angel Pestaña.
Com la resta d’actes polítics de Colau, el míting final també ha tingut un significat especial. El fet que s’hagi decidit acabar al districte de Nou Barris i, concretament al barri de la Prosperitat, no és casual. Aquest districte representa juntament amb els de Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc la Barcelona més obrera i popular, l’objectiu prioritari de l’estratègia electoral de Barcelona En Comú. Els seus barris sempre han votat majoritàriament socialista, però la gestió dels últims anys del PSC al consistori barceloní va provocar a les eleccions del 2011 una desmobilització sense precedents. En el cas de la Prosperitat, l’abstenció va arribar al 49%, una de les més altes de Barcelona.
Tot i el frec a frec que dibuixen les enquestes, Colau ha volgut donar un missatge d’esperança recordant que han fet un “esforç titànic” i que només el fet que la seva candidatura s’hagi situat com alternativa real al projecte de CiU per davant dels altres partits ja és “un miracle”. Tanmateix, tot i aquest to positiu, l’alcaldable ha volgut demostrar que també trepitja de peus a terra i que, en cas de guanyar les eleccions, sap que no serà fàcil governar Barcelona tal com ha assegurat que l’ha avisat l’expresident uruguaià Pepe Mujica, amb qui s’ha entrevistat aquest matí. “No ho podrem fer tot, no ens equivoquem. Els grans poders ens ho voldran posar impossible però no som aquí per repetir els errors del passat”, ha advertit recordant que la mobilització continua després del 25 de maig.
La plaça escollida per acomiadar aquestes dues intenses setmanes de campanya tampoc s’ha triat a la babalà. Ada Colau s’ha acomiadat fins aquest diumenge reivindicant-se com l’alcaldessa que “feminitzarà la política” a la plaça Àngel Pestaña, una de les figures més destacades de l’anarcosindicalisme català que al 1918, a la cloenda del congrés de la CNT, va recordar que “ja no serà pa el que reclamarem, des d’avui reclamarem justícia”. Precisament, la reclamació d’una “ciutat més justa” ha centrat bona part del fil argumental de la candidata de Barcelona En Comú, juntament amb els missatges de regeneració democràtica i de lluita contra la corrupció que, segons Colau, ha caracteritzat la gestió de Trias.
La recuperació de la ciutat també ha estat un dels missatges claus més repetits durant una campanya que ha tingut com a protagonista indiscutible l’activista i exresponsable de la PAH. A parer dels estrategues de campanya, la crida a l’apoderament dels barcelonins hauria de ser un factor clau per tornar a mobilitzar el vot progressista i guanyar les eleccions. És per això que Colau ha optat per transmetre sempre en els seus actes polítics un missatge en positiu basat més en les emociones i els sentiments que en les propostes concretes, que ha relegat a actes de format més reduït i a les rodes de premsa. Apel·lant a “l’oportunitat històrica de fer possible un canvi”, l’alcaldable ha usat un to pedagògic per recordar que la desmobilització “beneficia als de sempre”.
Una altra de les característiques de la campanya de Barcelona En Comú ha estat la seva descentralització. Conscients que era impossible que en quinze dies Colau pogués estar a tots els barris, s’ha optat mobilitzar els candidats de la llista amb més possibilitats de sortir escollits el 24M i fer-los participar en nombrosos actes polítics. Aquest desplegament ha anat acompanyat de la feina desinteressada de milers de voluntaris que han pentinat la ciutat repartint propaganda, fent porta a porta i organitzant petits actes informatius més sectorials. Tot, sufragat a partir d’una campanya de donacions ciutadanes que ha superat els 90.000 euros i que ha permès que la candidatura de Colau no s’hagi endeutat amb els bancs.
