“Les Falles són molt més plurals del que a alguns els agradaria”

Consens i diàleg. Són dues de les paraules que més repeteix Pere Fuset al llarg de l’entrevista. I és que gestionar una festa com les Falles i voler fer canvis de calat en un moviment en què participen més de 100.000 valencians amb pensaments i sensibilitats tan diferents no és gens fàcil. Fuset és regidor de Cultura Festiva per Compromís i president de Junta Central Fallera (JCF).

Enguany hi ha hagut una mascletà patrocinada el dia 29 de febrer, potenciaran aquesta fórmula del patrocini?

Les Falles generen una inversió molt important, òbviament la major part procedeix dels fallers, però també per a l’Ajuntament suposa una gran despesa econòmica, no sols és la despesa en festa, on l’Ajuntament de València és el segon d’Espanya que més dedica a la festa, sinó tot el que implica, des de Policia, seguretat, neteja, els serveis especials que cal muntar. Per tant, és important comptar amb el patrocini més gran possible de les marques. Això s’ha descuidat els últims anys i nosaltres volem treballar-ho de manera més professional.

En el cas de les falles municipals, podria ser un recurs per a abaratir-ne el cost?

Jo crec que la falla com a escultura artística ha d’estar exempta d’aqueixa qüestió, no crec que siga un bon camí introduir la marca en el que és la mateixa falla. El que sí que volem renovar, i en això sembla que hi ha una sintonia bastant gran amb el Gremi d’Artistes Fallers, és la filosofia a l’hora d’entendre aqueixa falla, tant en l’adjudicació com en l’orientació. És una falla que no entra en concurs i per tant es pot permetre la llicència de ser una postal de la ciutat i marcar un poc l’avantguarda de l’art faller.

És a dir, que es modificarà l’estil dels últims anys, no?

L’important, per exemple, és posar fi a l’esbós de falles, que és una cosa que ja no fan la majoria de les comissions, confiar en artistes i sobretot que l’elecció la facen professionals, gent entesa de la festa i no polítics.

Estem davant de les denominades Falles del canvi, pel nou color polític que governa l’Ajuntament després de 24 anys del PP. Ha estat clau haver-s’hi introduït i haver-se guanyat el sector faller, que semblava majoritàriament afí al PP?

Jo crec que històricament es va traslladar el discurs que l’esquerra passava de les Falles i moltes vegades s’arribava a dir que se les volien carregar i això ha estat un discurs promogut per la dreta, que ha tractat d’apropiar-se del moviment associatiu més gran de la ciutat. Jo crec que va demostrant-se que això no és així, les Falles són molt més plurals del que a priori a alguns els agradaria i jo crec que cal mostrar-ho amb normalitat. La faena de la sectorial de Compromís en els últims anys ha estat bastant gran i això genera anticossos. De fet, la gent que encara hui en dia diu que volem carregar-nos les Falles ha d’engolir-se la llengua quan veu coses com ara el trasllat de l’Exposició del Ninot, o que els cartells de les Falles estan per tota la ciutat, o que les Falles tornen a Fitur o que Televisió Espanyola hi donarà més cobertura.

Quina Junta Central Fallera s’han trobat en arribar i quin seria el seu model d’aquest organisme per al futur?

Ens hem trobat una JCF molt marcada per la inèrcia, per la inèrcia del sota, cavall i rei i, a vegades, una mica desconnectada del que és la realitat de la resta del món faller. Véiem que JCF corria el risc de convertir-se en una comissió més amb la seua pròpia fallera major, amb el seu propi monument i amb la seua pròpia agenda d’actes, i el nostre model en què treballarem al llarg del temps és una JCF que treballe orientada a donar servei a la festa fallera, també a la promoció de la mateixa festa, i per a fer això cal un canvi important de filosofia i d’estructura, però hem de fer prevaldre el servei a les comissions falleres. Ara estem potenciant molt el servei de formació, com ara la fiscal, la protecció de dades

Hi ha un sector de les Falles que és partidària de separar la JCF de l’Ajuntament, com veuria aquesta opció?

Nosaltres estem a favor d’una democratització absoluta del món faller, però això, el tipus de relació entre les Falles i l’Ajuntament és el cim. Cal començar per la base. L’assemblea de presidents, per exemple, ha de ser un reflex del que es parla als casals, i això requereix que els temes es tracten prèviament als casals i els presidents expressen la veu de les seues bases. Després també hem d’aprofundir en la presència de la dona i de la gent jove en la festa, ja que hui en dia hi estan molt infrarepresentats. Això comporta un canvi de filosofia molt gran en el qual la relació amb l’Ajuntament, que se’n pot parlar, per descomptat, però s’ha de parlar en un congrés faller, perquè així està marcat, és un pas més.

Quins canvis notaran enguany els valencians en aquestes Falles respecte dels últims anys?

Nosaltres intentem optimitzar les oportunitats i fer front als problemes que genera la festa. Per això, enguany les carpes eixiran prop de cinc dies o sis més tard d’allò més habitual, també la instal·lació de les grans il·luminacions. Volem amb vista al futur redistribuir el tema de les subvencions, perquè marquen una mica el model de la festa. Els canvis principals van associats a fer prevaldre la seguretat dels veïns, dels fallers i dels visitants. Pel que fa al programa festiu, més enllà que hi haurà un dia més de mascletà i que tractarem de donar més dignitat i esplendor als actes com la mateixa Exposició del Ninot ho demostra al museu Príncep Felipe, les diferències seran poques.

Parlant de seguretat, també han introduït restriccions en els mercats ambulants que posen algunes Falles.

En aqueix sentit, el que hem fet ha estat escoltar els tècnics, seguir les seues recomanacions, perquè un camió de bombers o una ambulància puguen passar en un moment donat i perquè es reduïsquen els riscos. Enguany els mercats ambulants aniran només a una part del carrer i s’afavorirà així que els vehicles d’emergència puguen prestar la seua atenció. També es controla el nombre de llocs de menjar elaborat atenent una petició que naix de Sanitat, per a poder controlar qualsevol tipus d’emergència sanitària.

Disposa l’Ajuntament de mitjans per a controlar tot això amb l’allau de visitants que ocupen la ciutat?

Efectivament no té sentit que fem unes ordenances si després no tenim capacitat per a fer-les complir. Per això enguany el ban tendeix a això, a tractar de fer un model de festa sostenible del qual l’Ajuntament puga fer-se més responsable. Hem d’anar a un model de festa més sostenible en què la seguretat i la higiene prevalguen, perquè també és la imatge que projecta València als milers de forasters que ens visiten.

Hi haurà cap canvi en l’organització de l’Ofrena perquè no acabe tan tard?

No, en els últims anys s’ha aconseguit amb èxit que no acabe massa tard. Jo crec que també cada any és una carambola en funció de la gent que hi participa. Enguany sabem que, per exemple, el dia 18 és divendres vespra de festiu i hi vindrà moltíssima gent; per tant, la qüestió va relacionada amb el nombre de persones que hi ixen i no es pot preveure què passarà, però em consta la implicació de la Delegació de Festejos perquè tot fluïsca amb la màxima normalitat.

I en la fórmula d’elecció o valoració dels jurats de les falles que tanta polèmica genera cada any?

Nosaltres hem treballat molt en el tema dels consensos i del diàleg i la participació en el si faller, i en tots els fronts hi ha hagut diàleg, des del mateix model de subvencions, en què per primera vegada la Regidoria ha pactat potenciar altres aspectes de la festa que estaven descuidats, com les bandes de música o la pirotècnia. En els pressupostos per primera vegada els presidents de falla han pogut opinar i conéixer aqueixos pressupostos, fins i tot en el model de jurats s’ha aconseguit enguany unanimitat, una cosa que era inusual. Aqueix model s’ha debatut i s’ha votat per unanimitat en assemblea fallera. Bàsicament enguany, perquè així ho han volgut els fallers, els membres dels jurats que componen les distintes seccions seran elegits en un bombo per sorteig segons uns requisits que se’ls marca per a poder accedir a aquest sorteig.

Parlant de les subvencions, com queden amb vista al pròxim exercici?

Nosaltres vam fer una reunió amb les comissions falleres per a acordar aquest tema. Les subvencions són un mecanisme per a portar la festa a un model o cap a un altre. Nosaltres pensem que és bo reflexionar sobre el model de festa i fer-ho amb incentius. Volem donar prevalença a coses com les bandes de música o la pirotècnia. Per tant, se’n farà una redistribució. Així, l’any que ve es reduirà un 4% l’ajuda a la il·luminació i aqueixos diners, juntament amb una altra aportació extra, es destinaran a aquests dos sectors de les bandes de música i la pirotècnia. El monument és l’essència de la festa i, doncs, entenem que ha de mantenir-se la subvenció actual.

Es pot entendre com una manera de tractar de posar fre al tema de la il·luminació que tanta polèmica genera entre veïns i fallers a Russafa?

És possible que hi haja una bambolla amb el tema de la il·luminació, encara que és innegable que suposa un focus d’atracció per al barri. Nosaltres volem potenciar un model de festa més sostenible i si pensem que la il·luminació és un aspecte important de la festa, més encara ho són les bandes de música o la pirotècnica.

Ambdós aspectes seran rellevants amb vista a la candidatura de patrimoni de la humanitat, veritat?

Sí, de fet formen part destacada d’aquesta candidatura. Pensem que és una oportunitat per a buscar l’excel·lència i per a reflexionar sobre quin model de festa volem. I aquesta ha de ser una festa que gestionem el 10% que som fallers, però que siga una festa per al 100% i en aqueix sentit advocarem per buscar aqueixos sectors tradicionals de la festa que s’han perdut.

Quines solucions es poden estudiar perquè les Falles comprenguen més dies festius, ja que sembla que els fallers rebutgen posar la Cremà el tercer dilluns de març?

Jo crec que aqueix debat s’ha cremat perquè es va produir en molt males condicions i de manera molt poc intel·ligent pels anteriors dirigents que el van portar. Així, cada any cal estudiar, en funció dels festius, que sempre estan limitats per la llei, quines són les millors combinacions. Per exemple, l’any que ve ho tenim més fàcil, perquè Sant Vicent màrtir cau en festiu, Sant Josep cau en festiu i això ens permetrà introduir més festius en Falles. Però és veritat que el fet que hi haja més festius en la setmana fallera ho posa més fàcil tant per a la gent a qui li agrada com per a la que no. Però el debat de canviar la data de la Cremà està cremat, ningú l’ha posat damunt la taula i no serem nosaltres previsiblement els que el posem.

Les revetles, en altres festes locals, com ara Sant Joan, acaben més tard de les 4 hores. Podran ampliar-se en el futur els horaris depenent del calendari?

Ara mateix hi ha una regulació que marca els horaris que va ser fruit al seu dia d’un acord entre els veïns i les entitats festives, però, si en algun moment es revisa, sí que seria important introduir aqueix element, la diferenciació entre el que és una vespra de festiu i el que no. Per exemple, no és el mateix aguantar una revetla un 15 de març que l’endemà és laborable fins a les 4 que aguantar-la o gaudir-la un dia 18 que l’endemà és festiu fins a les 5. Jo crec que aqueixa diferenciació és una possibilitat que caldria estudiar, però amb el consens entre tots els agents.

Tenen constància si Hisenda continuarà aquestes Falles amb les inspeccions d’anys enrere?

No hem tingut cap notificació, però no em sorprendria gens. Estem fent un crida a les comissions falleres perquè crec que Hisenda som tots i hem de ser molt responsables. Aquesta és una festa que mou molt, és un motor econòmic que aporta molt, però tot això ha d’estar en regla i hem de complir l’expedient.

En la línia de la política aconfessional que vol impulsar l’actual govern municipal, hi haurà cap novetat en algun acte religiós de les Falles?

No, jo sempre he dit que en aquests casos la frontera entre la cultura i la religió a vegades és difusa i que nosaltres, com a representants de l’Ajuntament, hem de ser representants de tots els ciutadans, però que a títol particular sempre hem de tenir la nostra pròpia llibertat. Les novetats no seran grans, però possiblement és més un debat d’on estar en els actes; si estar a una banda i no presidir, no disputar una mica el protagonisme a les imatges religioses, que han de ser les protagonistes.

Llavors, en quin lloc estarà vosté en aqueixos actes religiosos?

Depén de quins i de les seues característiques, però en l’Ofrena sí que participaré, perquè és un acte popular en què cadascú té les seues motivacions per a assistir-hi, i possiblement no presidiré la missa de Sant Josep el dia 19.

Amb vista al futur, quines novetats volen introduir en la fórmula de l’elecció de les corts d’honor i de les falleres majors de València?

Aqueix procés correspon dir-lo a l’assemblea de presidents i al món faller. Per tant, nosaltres serem molt respectuosos amb ells. El que sí que hem detectat és que hi ha un gran consens no explícit que possiblement seria bo que el mateix jurat que elegeix la cort siga el que elegisca la fallera major de València, encara que no fóra en el mateix acte. Si advocàrem per aqueix model, hauríem d’anar a un jurat mixt en què intervingueren en la composició tant el president de Junta Central Fallera com l’assemblea de presidents.

Hi haurà canvis en el paper que hi fan? Té sentit una cort d’honor de 12 falleres?

Això està marcat també pel reglament faller i, per tant, només es pot modificar en un congrés, i seran els fallers els que ho decidisquen. El que sí que tinc molt clar és que, amb independència que en siguen 12, 6 o 15, cal donar-los un paper més important. En això crec que a Alacant tenim un referent on les dames tenen un paper també representatiu i poden, en un moment donat, ajudar a alleujar l’agenda de la fallera major. Jo crec que la cort d’honor del segle xxi ha de tenir un paper més enllà de ser un fons de fotografia, i hui en dia, per exemple, per protocol no se’ls permet ni saludar en els actes. Volem proposar, també amb el màxim consens possible, una comissió d’estudi de l’estatut de la Cort per a veure de quina manera es pot avançar a adequar al màxim aqueix paper en el segle xxi.

Amb les actuals falleres majors de València han trencat motles: primera infantil d’una Falla de fora de València i primera de 30 anys. És un primer pas per a obrir el perfil d’aquesta figura a qualsevol aspirant, independentment fins i tot de la raça i l’orientació sexual?

Jo crec que la consigna d’un jurat, en aquest cas, ha de ser que no hi ha consigna. Que no es limiten per tòpics ni per condicionants que mai no han estat escrits, però a vegades segueixen molt presents en el subconscient. Jo crec que, en aqueix sentit, la fallera major del segle xxi ha de ser, sobretot, una ambaixadora de la festa, algú que sàpia defensar la festa allà on vaja i jo crec que enguany ho estan aconseguint, com també en molts anteriors. Però crec que sí que ham d’alliberar-nos de prejudicis i condicionants no escrits, perquè en els milers de dones falleres que existeixen hi ha una gran diversitat i, per tant, no veuria bé que ens limitàrem a un model determinat si la diversitat és tan gran.