‘Conflictes fronterers’ entre municipis veïns: Xeraco reclama a Gandia 150.000 metres quadrats de la platja de l’Auir

Els ajuntaments de Xeraco i Gandia es disputen des de fa anys un tram de 600 metres de la platja de l’Auir (al voltant de 150.000 metres quadrats) situats al costat de la desembocadura del riu Vaca. El 2018, en un acte reivindicatiu i després de la seua aprovació en el ple municipal –durant el mandat passat es van repartir l’alcaldia el valencianista Francesc Serralta (2015-2017) i el socialista José Salvador Tejada (2017-2019) en virtut d’un acord de govern entre totes dues formacions–, Xeraco va delimitar aquesta franja com a pròpia en una acció que va provocar que la ciutat veïna interposara un recurs contenciós administratiu. Aquesta nova delimitació territorial està inclosa en la modificació del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de la localitat, una ordenació a què Gandia també ha presentat al·legacions.

Al desembre del passat any, l’Institut Geogràfic Nacional va avalar la postura de Xeraco traçant una línia limítrofa entre tots dos termes municipals que coincidia en gran manera amb la proposta de l’Ajuntament –també es va comptar amb la participació de l’Institut Cartogràfic Valencià–, mentre que la setmana passada es va fer pública una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) del mes de març passat que desestimava el recurs de l’Ajuntament de Gandia contra l’acord aconseguit en ple pel seu consistori veí per a fer una nova delimitació dels terrenys que separen tots dos municipis.

L’alt tribunal valencià no entrava a valorar a qui pertany aquesta franja de costa, una decisió que correspon a l’Administració autonòmica, ja que haurà de ser la Direcció Territorial d’Administració Local la que dirimisca qui té raó en aquest conflicte després de l’acte administratiu iniciat pel consistori de Xeraco. Des de l’equip de govern de la capital de la comarca de la Safor van voler deixar clar que el TSJCV no entra a valorar el fons de la qüestió –la delimitació dels termes municipals–, de manera que el procediment administratiu continua. I advertien que a Gandia li queda oberta a via judicial administrativa si la resolució de la Generalitat no els satisfà –la delimitació actual està basada en una sentència del segle XIX i un document d’amollonament de principis del segle XX que modificava la distribució territorial anterior.

Des de l’Ajuntament de Gandia advoquen pel “diàleg” per a resoldre el que consideren un conflicte “fictici”, tal com explica el regidor de Platges, Vicent Mascarell, en declaracions a elDiario.es: “Parlem d’una parcel·la d’uns 150.000 metres quadrats d’arena dunar el propietari final de la qual és la Demarcació de Costes”. “Nosaltres ens encarreguem des de fa dècades de la senyalització, la neteja, la vigilància d’aquest tram de platja que, és cert que linealment està més pròxim al nucli de població de Xeraco, però és part del terme municipal de Gandia, i no hi renunciarem”, sosté Mascarell.

El responsable de Platges en la capital de la Safor reconeix que és una “creïlla calenta” difícil de gestionar, “totes les postures són respectables, i potser tenen part de raó”, alhora que apunta que ha de ser la Generalitat Valenciana la que determine els límits: “Per descomptat, nosaltres no volem entrar en polèmiques estèrils. És un tema que no ha estat mai en l’agenda política”. Xeraco, tal com assegurava el seu alcalde actual, el popular Avelino Mascarell, en unes declaracions recollides pel portal web municipal, encara que no renuncien a la seua reivindicació, tampoc està per la faena d’iniciar una guerra: “No volem conflictes. En l’actual govern local, tenim altres maneres de conducta que no passen per la bèl·lica. M’oferisc a dialogar i estic a la disposició del govern gandià”.

Mascarell explica que aquest tram de la platja de l’Auir, situada al nord de Gandia, és un espai verd, protegit pel Pativel, de gran valor mediambiental, però d’escàs econòmic o patrimonial.