La Biblioteca Històrica de la Universitat de València mostra les 'ferides i cicatrius' dels seus llibres i documents

La Universitat de València presenta l’exposició 'Malferits. L’empremta del temps a les biblioteques REBIUN', un projecte organitzat pel Vicerectorat d’Investigació i la Biblioteca Històrica que convida a endinsar-nos en l’univers del llibre i a conéixer els diversos factors que amenacen la seua pervivència i conservació. El recorregut per aquest aspecte poc conegut del patrimoni bibliogràfic i documental permet observar documents que, en general, no se solen incloure en les exposicions a causa precisament dels danys que presenten.

Entre el 19 de maig i el 4 de setembre, la sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau albergarà una selecció dels fons custodiats a la Biblioteca Històrica que mostren la seua condició d’obres 'malferides'.

L’exposició s’ha presentat en la inauguració, celebrada aquest dijous a la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica, en què han intervingut el vicerector d’investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla; la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu; i les comissàries de l’exposició, Susana González Martínez i Mónica Pintado Antúnez, restauradores del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València.

La mostra se celebra en el marc de les III Jornades de Gestió del Patrimoni Bibliogràfic organitzades pel Grup de Treball de Patrimoni Bibliogràfic de REBIUN (Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles) i la Universitat de València, que, aquesta vegada i durant els dies 26 i 27 de maig,  té la seua seu al Jardí Botànic.

Mitjançant una selecció de més de cinquanta documents, entre els quals es compten set manuscrits i cinc incunables, es presenten les principals causes capaces d’alterar la seua integritat, com és el cas de l’acció despietada de la censura; la devastació produïda per les catàstrofes; els efectes derivats de la degradació dels materials que els conformen (paper, tintes, enquadernacions); l’efecte dels agents biològics, capaços de produir la seua destrucció; o el factor que més afecta el patrimoni bibliogràfic i documental, de manera conscient o simplement per ignorància o negligència, com és el factor humà.

La mostra es divideix en sis seccions: “Censura”; “Desastres”; “Causes intrínseques de deterioració”; “Biodeteriorament”; “Factor humà” i “Restauració i conservació preventiva”. Les cinc primeres arrepleguen les principals causes de deterioració de les col·leccions bibliogràfiques i documentals de la Universitat de València, mentre que l’última tracta sobre aspectes generals relatius a les pautes bàsiques que s’han de considerar per a la custòdia i preservació del patrimoni documental i bibliogràfic. Al voltant d’aquests eixos es mostren obres compreses entre els segles xiv al xx, manuscrits, incunables i llibres rars i curiosos que mostren les seues ferides.

La primera secció, “Censura”, evidencia l’acció protagonitzada per la Inquisició o per la mà d’antics posseïdors. Entre les obres exposades destaquen el manuscrit conegut com el Cançoner de Maians,  que transcriu les obres de Joan Roís de Corella i que va patir un procés d’autocensura pel qual es va cancel·lar el text en què començava l’obra La suplicació de natura humana, mitjançant una gran taca de tinta que impedeix la seua lectura; o l’incunable de l’obra de Dante Alighieri, la Divina commedia, imprés a Venècia en 1491, víctima de l’acció inquisitorial, que va ocultar part del text apegant-hi trossos de paper que danyen visiblement el document.

La segona secció, “Desastres”, se centra en la riuada que va assolar la ciutat de València en 1957. Els seus efectes poden veure’s en un exemplar de l’obra de Lluís Vives Tratado del socorro de los pobres, impresa a València, en 1781, en què encara roman la capa del llot del desastre. S’hi exposen també documents conservats a l’Arxiu Històric de la Universitat, com ara fotografies i informes del restaurador Benito Angulo Luengo i de l’arquitecte Javier Goerlich, testimonis directes dels danys produïts a la biblioteca i a l’edifici de la Universitat per la catàstrofe.

La secció “Causes intrínseques” ofereix una visió sobre com la diferent qualitat dels materials i la manera de fabricació de paper i les tintes ha influït en la seua conservació. Juntament amb les obres seleccionades, es mostra un volum de l’Encyclopédie de Diderot i d’Alembert, amb un gravat sobre l’assecatge a l’oreig dels fulls de paper durant la seua elaboració.

En la quarta secció, “Biodeteriorament”, s’aprecia el problema seriós que constitueixen els agents biològics per als fons dels arxius i biblioteques que van ser durant anys la llar d’insectes i rosegadors. Els seus efectes queden reflectits amb una selecció d’obres que presenten orificis, galeries i greus pèrdues de la seua materialitat.

En la cinquena secció, sota l’epígraf “Factor humà”, s’afegeixen a aquest elenc els llibres mutilats per l’avarícia humana i danyats a causa d’antigues intervencions de reparació que, amb el temps, han resultat desafortunades. En aquest apartat s’exposa una autèntica joia bibliogràfica del segle xiv, Roman de la rose, un exemplar de la col·lecció de còdexs del duc de Calàbria que, en el segle xix, va patir la despietada mutilació de dues de les seues magnífiques miniatures.

La mostra culmina amb la secció “Restauració i conservació preventiva”, en què es destaca el treball de restauració que hui en dia permet recuperar els exemplars danyats, com el cas del Diari del Compromís de Casp, datat en 1412 i que va ser sotmés a un procés de reintegració mecànica en sec. De la mateixa manera, se subratlla la importància del treball diari en el control de les condicions de conservació com aspectes clau per a preservar les col·leccions patrimonials.

“Malferits” ofereix l’oportunitat de contemplar una visió diferent de la que és habitual en una exposició bibliogràfica, amb una acurada selecció d’obres que formen part del patrimoni bibliogràfic universitari i que estan marcades per les cicatrius del seu esdevenir històric. La Biblioteca Històrica és responsable de la seua custòdia i cura, i procura la seua conservació i preservació per a fer possible que el seu coneixement i inestimable valor històric arriben a les generacions futures com un llegat que forma part de la nostra identitat i de la nostra història. La cura dels llibres és un acte de responsabilitat i solidaritat, un exercici d’enriquiment de la cultura i de respecte a la societat.