La cultura, una vacuna per a la recuperació postpandèmia

Al març del 2016, el conseller de Cultura, Vicent Marzà, presentava ‘Fes Cultura‘, un pla de xoc que preveia una inversió de 500 milions d’euros en cinc anys per a implementar 70 mesures que tenien com a objectiu transformar l’ecosistema cultural valencià. Dimarts, i després de sis mesos de treball, Marzà ha presentat ‘Cultura per a la recuperació’, el pla estratègic cultural valencià 2021-2023, un document elaborat per quatre experts externs (Ramón Marrades, Paloma Medina, Pau Rausell i Chema Segovia) en coordinació amb la conselleria, que és la que ha posat els tècnics.

Marrades defineix aquest document, desenvolupat en huit accions concretes, de “molt ambiciós”, però també factible “amb esforç i generositat, perquè es plantegen coses que es poden fer”. “En dos anys (a final de legislatura) arribarem a un grau d’execució superior al noranta per cent”, assegura l’expert cultural, que considera que aquest document, fruit de sis mesos de faena “molt divertida i agraïda de fer”, és “l’evolució necessària i obligada de ‘Fes Cultura’, que ja va suposar un reposicionament del sector. Aquest pla és hereu d’aquell, però suposa un pas més”. El Pla Estratègic parteix d’una discussió prèvia sobre com de fonamental és la cultura, i entre els seus objectius està impulsar la capacitat de fer i reproduir una cultura que reflectisca la realitat actual.

L’encàrrec del conseller “va ser molt clar”, en plena pandèmia i amb un impacte molt fort de la COVID sobre un sector “molt fràgil, que ha patit un colp molt dur”, calia posar el focus en la importància de la cultura en la recuperació de la societat, “ha de tindre un rol central, recuperar la cultura i posar-la en el centre”. Per fer-ho, “havíem de repensar la política cultural valenciana”, afirma Marrades, per a qui el treball previ estava fet pels mateixos protagonistes: “Hi havia un diagnòstic i una sèrie de demandes que havien fet els agents culturals que ens han sigut molt útils, perquè som persones que treballem en polítiques culturals (relacionades amb l’economia, el territori, l’urbanisme o la gestió), però que no som tècnics”. “La voluntat clara de la conselleria i el treball del sector han sigut molt importants”, ha dit.

Així que inicialment es van analitzar les demandes del sector, l’impacte de la COVID-19, l’ecosistema cultural valencià, què és el que s’havia fet o quines són les necessitats, i posteriorment es van plantejar tres línies d’actuació i una sèrie d’accions a desenvolupar en els pròxims dos anys: “Aquesta anàlisi inicial ens va servir de brúixola, que ens marcava el nord, però ens permetia desviar-nos lleugerament per poder marcar-nos uns objectius més ambiciosos”. “Havíem d’entendre molt bé els recursos que tenim, traure’ls el màxim partit i mobilitzar la resta dels actors”, apunta: “Ens vam centrar en els recursos propis de la Generalitat, que ha d’actuar amb exemplaritat, donant a la cultura un caràcter de centralitat per mobilitzar els recursos”.

Aquesta guia ha de servir per a les polítiques que desenvolupa la Generalitat Valenciana, “que arriba on arriba”, i per això és important la tasca de la resta dels actors culturals (tercer sector, ajuntaments o sector privat). Per fer-ho, s’han repensat les ajudes perquè tinguen més repercussió i impacte, així com també s’aposta per la internacionalització de la cultura valenciana, perquè estiga present en més espais.

Tres línies d’actuació, huit accions

El document es basa en tres línies d’actuació: optimitzar l’ús dels recursos públics disponibles amb l’objectiu de racionalitzar-los i ampliar-los, introduint elements d’innovació; potenciar la professionalització dels agents culturals i creatius valencians; i impulsar accions per a ampliar la xarxa de suport al desenvolupament cultural incentivant noves oportunitats culturals.

Aquestes directrius es concreten en huit accions d’impuls: la creació del Laboratori Valencià de Cooperació Cultural (LaVaCC), una unitat encarregada de coordinar tota la política cultural de la Generalitat; el pla de foment de la formació d’agents culturals públics i privats; la reconfiguració de les ajudes al sector per a incrementar el seu impacte econòmic i territorial; la creació de la plataforma per a la internacionalització d’acompanyament als sectors en la connexió amb les xarxes europees i internacionals en els seus projectes; la posada en marxa del programa de creació, formació i ampliació dels públics de la cultura; el contracte amb la cultura basat en la consolidació d’una xarxa de recursos d’innovació i creativitat per a l’impuls en la gestió, investigació i mediació cultural; la potenciació de residències creatives en centres d’ensenyament; i l’impuls de nodes d’innovació cultural i creativa de referència autonòmica.