Els llinatges històrics de Xàtiva durant més de 600 anys recopilats en un diplomatari amb més de 2.000 documents inèdits

'Civitas populesque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva, 1306-1944' es l'obra presentada aquest dimarts a Xàtiva realitzada per l’historiador Mariano González Baldoví i que es una compilació de documents històrics de la ciutat de Xàtiva, tant de llinatges de les oligarquies dominants com de llinatges del poble pla, organitzats minuciosament per temàtica i cronologia amb l’objectiu de facilitar l’enteniment del lector i les futures investigacions.

La presentació es feia a la Casa de la Cultura i acompanyaven a l'historiador la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba Pagán; el regidor de Cultura, Alfred Boluda; Isaïes Blesa, exdirector de l’Arxiu Municipal de Xàtiva; i l’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà.

El dietari és fruit de 45 anys de tasca de recerca i compta amb 4 volums, que tots junts sumen més de 3.500 pàgines i que abasten més de 6 segles d’informació històrica, des del 1306 fins al 1944. Consta de 2.061 documents inèdits obtinguts per l’autor, entre d’altres, en els arxius de la Col·legiata, el Municipal i els de les parròquies de la Mercé i Santa Tecla, Sant Pere i Sants Joans, de Xàtiva; en els del Regne, el Diocesà i el de la Catedral, de València; en el de la Corona d’Aragó; el de la Diputació de Sevilla; el de la Nobleza de Toledo; l’Archivo General de Simancas; el General de Castilla, en Galapagar; els municipals d’Alacant i Ontinyent, i l’Archivo Histórico Nacional, en Madrid.

Segons explica l’autor, l’ordenació dels documents és mixta, compaginant la temàtica i la cronològica. Cadascun va encapçalat per un codi específic; la datació i el lloc; l’arxiu on es troba, i la signatura que li correspon. Tot seguit hi ha una regesta, que és un resum del document, en el que es fa constar la informació bàsica de l’assumpte que tracta, les persones que intervenen, etc. Els documents estan transcrits dels textos originals, “respectant l’ortografia, i òbviament la llengua en la qual estan escrits. No estan traduïts”, aclareix. “Les llengües emprades són, majoritàriament, el llatí, el valencià i el castellà. N’hi ha uns pocs en italià i en francés”, afig. A més, té vora 5.000 notes a peu de pàgina referents a la identificació de les persones citades, data i lloc de naixement, si es coneix, i la relació de parentesc entre elles.

González Baldoví ja va manifestar l’any 2011 la possibilitat de donar al consistori xativí l’obra d’investigació de la seua vida, però no va ser fins a l’any 2015, amb l’entrada del nou equip de govern, quan l’Ajuntament va acceptar el repte de portar a terme la seua informatització. I ho va fer amb una proposta de col·laboració amb la Universitat de València per assegurar el rigor científic del treball, així com amb la col·laboració de Jorge Perigüell i el cos tècnic de l’Arxiu Municipal, qui serà dipositari de la recerca. Hui la tasca ha pogut finalment veure la llum i serà, a partir d’aquest moment, una obra de consulta que atorga a la ciutat de Xàtiva una memòria escrita d’un valor incalculable.

L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha expressat: “Estem davant d’un treball colossal que dóna com a fruit una publicació que marca un abans i un després per a la historiografia. Crec que amb el pas del temps anirem comprovant com és d’important aquest diplomatari”. I ha afegit, dirigint-se a l’autor: “Mariano deixa al nostre abast el treball de tota una vida, és un gest molt lloable, així com una mostra de generositat i entrega absoluta i un signe més que evident del seu amor per la nostra ciutat, de qui ha sigut i és un gran defensor”.