‘Hamila’ o com parlar sobre la pèrdua des de la màgia d’un escenari

Com és el dol per a una xiqueta de vuit anys que perd a un familiar molt proper? Aquest és el punt de partida de l’obra Hamila, l'última proposta de la companyia La República del Lápiz, que des de fa dos anys ofereix als al públic infantil i juvenil una sèrie de peces teatrals amb una mirada pedagògica capaç d'afrontar temes “adults” des de la perspectiva d'una persona de curta edat.

Rashid y Gabriel, el seu anterior muntatge, abordava els prejudicis respecte al món àrab a partir de la història d'amistat de dos adolescents. Ara, amb Hamila, la formació sosté esta mirada a la diversitat mentre aprofundeix en com els xiquets són capaços d'assimilar la mort d'un ésser volgut.

Aquest gener, Hamila s'assaja al Teatre El Musical dins el projecte Graners de Creació, i el pròxim dia 30 viurà ja la seua primera funció amb públic per, si la pandèmia ho permet, arrancar amb una sèrie de funcions escolars a març.

Un projecte que es va començar a gestar al novembre i que ha comptat amb l'ajuda de la regidoria d'Acció Cultural de l'Ajuntament i l'Institut Valencià de Cultura mitjançant les seues línies d'ajuda per a la producció d'espectacles. Els dos creadors de la República del Lápiz, Gabi Ochoa i Ferran Benavent, estan darrere de la proposta com a productors, i el primer d'ells -programador d'arts escèniques infantils i juvenils en la temporada 20-21 de Sala Escalante- signa la dramatúrgia i dirigeix una obra que juga amb diferents elements escènics.

Els actors-manipuladors de la proposta són Elisa Matallín i Juanma Picazo, l'escenografia ha estat realitzada per Pablo Català, les titelles per Cecilia Silva, el disseny gràfic és de Taca de Tinta i la música original és de Laura Miñarro i Eva Gómez.

La història es centra en una nena qualsevol d'un col·legi qualsevol. Es diu Halima, però tots la coneixen com Hamila perquè la seua professora va apuntar malament el nom. La seua millor amiga és una xiqueta oriental anomenada Vero i acaba de perdre la persona que més estimava al món, la seua iaia. El problema és que Halima, o Hamila (el seu nom és una errada més de les moltes que configuren les nostres vides), creu que la seua iaia viu ara al seu interior, al costat dels records. “Ella no vol que aquest ésser volgut es convertisca en una estrella, com diu el mestre de la seua classe”, assenyala Ochoa. “Aquesta és una història explicada per a un públic molt jove, a partir de sis anys, que pretén acostar-se a les preguntes més profundes de l'ésser humà quan les fan els més menuts. És una invitació a conèixer l'univers d'una xiqueta que busca la manera de retrobar-se amb la seua iaia”.