L'adoctrinament franquista i les conseqüències a l'actualitat a debat al museu d'Etnologia

En guanyar la guerra, el franquisme va posar a funcionar tres estaments bàsics que el consolidaren en aquella Espanya de fam, estraperlo, racionament i repressió: La Falange o Moviment Nacional, l'exèrcit i l'Església. Aquests tres pilars de la dictadura es van tornar omnipresents per modelar la vida de tota la societat espanyola i elimina qualsevol oposició al règim.

Amb ells, el franquisme va impregnar tota la vida quotidiana. Els símbols, lemes i principis del Moviment Nacional, o el recordatori constant de la victòria van ocupar els espais públics i fins i tot els privats. L'exposició Prietas las filas, vida quotidiana i franquisme que exhibeix el Museu Valencià d'Etnologia fins al 6 de gener, repassa, a través d'objectes i documents aquestos pilars de control i adoctrinament de la població, d'exaltació i el culte al líder, militaristes, vi repressors, d'un nacionalisme espanyol excloent (Moviment Nacional) de caràcter feixista, tradicionalista i conservador, obertament antirrepublicà i anticomunista.

La mostra ha congregat a més d'un milers de persones durant la primera setmana i ofereix una visió didáctica y transversal de la cultura material del franquisme per a que, les noves generacions coneguen els mecanismes que va imposar la dictadura per a reescriure la història.

S'estructura en sis apartats: introducció, vida quotidiana, educació, visions de gènere, esglèsia com a part de la ideologia d'estat en el nacionalcatolicisme i els intents d'obertura per a assegurar la continuïtat.

La mostra s'acompanyarà de dos col·loquis, el primer el 18 d'octubre en l'aniversari de la desfeta de la República, indagarà sobre les raons de l'exili i les conseqüències socials personals i col·lectives. El segon, el 12 de desembre versarà sobre els processos d'exhumació i la problemàtica actual.

Prietas las filas està comissariada per Andrea Moreno, gestora de patrimoni i doctora en arqueologia, i José María Candela conservador del Museu Valencià d‘Etnologia, i ha comptat amb fons del museu així com del coleccionista José Huguet i l'Ajuntament de Quart de Poblet.