Llibres petits que esperonen grans pensaments

Si les millors essències venen en pots petits, sovint els pensaments més suggeridors venen en llibres de format menut, com és ara el cas de la nova col·lecció que acaba de llançar l’editorial Afers, la Biblioteca de pensament crític, dirigida per l’editor, assagista i traductor Gustau Muñoz. Els primers dos títols d’eixida són Dialèctica de l’irracionalisme, un assaig breu en què l’historiador Enzo Traverso analitza La destrucció de la raó, obra escrita per György Lukács al segle XX; i de Passatges de Frontera, una entrevista en profunditat al pensador Albert O. Hirschman (Berlín, 1915 - New Jersey, 2012) un gran intel·lectual de l’economia, d’origen jueu, que va viure convulsament el període d’entreguerres i qui va ser protagonista de la reconstrucció del món posterior a la Segona Guerra Mundial.

La Biblioteca de pensament crític arriba en un moment en què la lectura fragmentada i descontextualitzada ocupada cada vegada més espai, i en un context en què la globalització i l’estandardització deixa menys lloc per a la heterogeneïtat i la dissidència. En aquest sentit, l’objectiu dels editors és, a grans trets, obrir un espai per a la reflexió crítica sense limitacions temàtiques i treballar per un assaig d’interpretació sobre les grans qüestions que configuren la contemporaneïtat, “lluny de la complaença o el conformisme”, lluny de l’hermetisme i les limitacions del món acadèmic. En definitiva, la col·lecció posa a l’abast dels lectors textos divulgatius d’alt nivell —perquè divulgació no ha de significar ni simplicitat ni lleugeresa, ni lectors poc exigents— sinó, al contrari, textos concentrats, sintètics, de bona prosa i temes contemporanis, textos actuals, que no és el mateix que d’actualitat, sinó clàssics que ens diuen coses encara avui.

Es tracta de conformar una col·lecció d’assaigs en el sentit més ampli i flexible del gènere (converses profundes, reflexions, entrevistes, pròlegs, assaig breus...) llibres de petit format, amb una coberta sòbria i elegant, però un xic cridanera. Llibres que es poden dur a la butxaca, a la bossa... En definitiva, textos atractius per a un públic lector ampli, ni experts ni acadèmics, més aviat un lector comú –que potser és el menys comú dels lectors– delerós d’idees i de coneixements, llibres de lectura còmoda i àgil, triats en funció del seu interès per al lector del nostre temps. Al capdavall, els bons llibres ajuden a fer bons lectors.

Ara bé, quin és “el nostre temps”? En quin context social i polític naixen aquests llibres? Segons apunta Gustau Muñoz, la col·lecció naix en un context “problemàtic de restauració neoconservadora, de confluència entre la dreta establerta i el neofeixisme. En un moment de màxima alerta democràtica, i qui no se n’adone no entén res”. D’altra banda, sosté que “la cultura catalana en general és poc ‘filosòfica’, en el sentit d’abordar idees o problemàtiques universals i complexes, més enllà de la problemàtica local. I volem capgirar això”.

La tria dels textos

La tria dels textos, tal com explica Muñoz, és fonamental: “es tracta de publicar textos d’assaig i pensament crític ben triats, intencionats”. Preguntat sobre què és per a ell el pensament crític? Muñoz comenta que és “la reflexió no conformista, la que qüestiona, la que no accepta els corrents dominants sense crítica, la que impugna, la que va més enllà de les apologies d’una realitat considerada immutable per la seua mera facticitat… Però també la que s’orienta, la que no es deixa distorsionar o reconduir per modes i manipulacions diverses. Sobretot, diria, la que planteja reflexions intel·ligibles…” Per això, a l’hora de seleccionar els títols i els autors, Muñoz i Vicent Olmos, director editorial d’Afers, tenen entre les seues prioritats que siguen “textos interessants i llegidors, per damunt de tot. Que aborden problemàtiques candents. Traduccions i també obra original en català”. I Muñoz ho deixa clar: “Cal activar l’assaig i el pensament crític a casa nostra, més enllà de mimetismes o modes!”

És en aquest sentit que el format triat aporta un atractiu afegit, perquè “el petit format és molt accessible al lector actual, molt més que el patracol de 400 pàgines”, deixa caure Muñoz amb certa ironia, (i sap de què parla perquè de patracols ell n’haurà llegit uns quants!). Potser precisament perquè aquests editors volen fer llibres que no els caiguen de les mans als lectors, han triat aquest format lleuger i atractiu. “Volem publicar –gràcies a l’empenta d’un editor agosarat com Vicent Olmos, alma mater d’Afers– textos molt intensos i que enganxen el lector o lectora d’assaig. Es tracta de destil·lar en poques pàgines (al voltant de 100 o 120) les problemàtiques més roents de la nostra contemporaneïtat. Després dels volums de Traverso i Hirschman vindran libres d’Edgar Morin, Ernest Garcia, Theodor W. Adorno, Simona Skrabec, entre altres.

Precisament, Edgar Morin, és l’exemple d’una existència dedicada al pensament crític. Un pensador i escriptor centenari que encara té força i ganes d’intervenir en el debat crític d’un temps que aviat no serà ja el seu. Com recentment ha escrit Muñoz: “Vet ací la gran força, el pari –o el repte, o l’aposta– d’Edgar Morin, que transcendeix la visió esquifida d’aquesta qüestió de les edats i la cultura. Una gran lliçó, la d’Edgar Morin. Una lliçó de què? D’amor a la vida i a la humanitat. Passem i passarem, però del nostre pas potser en perdurarà una guspira de memòria. I ja estaria bé. Mentre hi ha vida, hi ha esperança. O a l’inrevés. I mentrestant, cal ser fidels a nosaltres mateixos, maldar per entendre i no desentendre’ns del que ens envolta”.

Enzo Traverso i Albert O. Hirschman per a començar

És precisament aquesta la filosofia que hi ha en el rerefons dels llibres escollits, autors amb una coherència vital i intel·lectual, fidels a ells mateixos i que han dedicat un gran esforç a entendre el món i no desentendre’s d’allò que els envolta. Ara per ara, els lectors en català ja en tenen un bon tast, començant per Enzo Traverso (Gavi, Itàlia, 1957), un dels historiadors amb més projecció actual de qui l’editorial Afers ha publicat recentment Passats singulars. El “jo” en l’escriptura de la història. En aquesta ocasió, Traverso fa a Dialèctica de l’irracionalisme una lectura crítica i històrica de l’obra de György Lukács La destrucció de la raó i de les etapes de l’obra del filòsof hongarès, alhora que aprofundeix en una consideració molt punyent sobre la lògica de l’auge i la crisi del marxisme, les apories de la raó i la dialèctica de la Il·lustració, en un context catastròfic i contradictori. La destrucció de la raó és un document intel·lectual clau del segle XX, una crítica devastadora de l’irracionalisme que obrí camí al nazisme i, alhora, una obra inscrita en la lògica cultural de l’estalinisme. Traverso apunta en aquest text cap a les lliçons que podem extraure d’aquesta història per al present.

Per la seua banda, Passatges de frontera és una llarga, interessant i completíssima conversa a quatre veus i en diversos idiomes amb l’economista i pensador Albert O. Hirschman (1915-2012), resolta, s’ha de dir, amb una solidesa, coherència i ritme extraordinaris. Des dels seus orígens –passant pels “anys americans” i aprofundint en els conceptes o idees que Hirschman va crear o sustentar i sobre els quals va reflexionar i construir, sempre obert a l’autocrítica i l’auto subversió, com ell mateix en diu–  aquesta conversa fa palès que la història de les idees també és la història de les persones i que sovint les grans obres i les grans intuïcions, en el terreny que siguen, no s’entenen o s’entenen a mitges, si no posem la mira en la trajectòria vital de qui hi ha al darrere, en els autors.

I precisament, la trajectòria i personalitat d’aquest economista i politòleg és fascinant: protagonista actiu del Pla Marshall, pioner en l’economia del desenvolupament i de la socioeconomia, heterodox i una veu molt influent durant dècades, en aquesta conversa Hirschman explica en primera persona l’origen i evolució del seu pensament –un equilibri constant entre teoria i praxis, entre la feina intel·lectual en soledat, però també el treball en equip o la militància política– i ho fa des dels temps en què era estudiant al Berlín dominat pels nazis fins a convertir-se en un dels grans economistes del segle XX, establert als Estats Units. Entremig, la resistència antifeixista a França i a Itàlia, el pas per la Guerra Civil espanyola, i la formació d’un economista expert en el desenvolupament dels països llatinoamericans, en l’acció humana, la formació del capitalisme i la història del pensament. No debades el president Kennedy va voler comptar amb ell dins del seu gabinet d’assessors.

Albert O. Hirschman —autor d’obres com Eixida, veu i lleialtat, on planteja el dilema entre alçar la veu crítica des de dins o abandonar en silenci, o Les passions i els interessos— fou investigador a l’Institute for Advanced Study de Princeton al final de la seua vida, i un dels economistes que més interessaven a Ernest Lluch.

La vida de Hisrchman se’ns obre en aquesta conversa com una llarga aventura (va viure fins als 97 anys en una epopeia intel·lectual i humana), una trajectòria on deixa palès que viure és, al capdavall, prendre decisions i assumir-les. El seu sentit de coherència, d’integritat intel·lectual i política, la seua honestedat i l’absència de prepotència, en algú que realment fou una ment privilegiada, diu molt al seu favor.

Feiner, lluitador, amic de la justícia, Hisrchman va reflexionar i escriure molt sobre els lligams i el diàleg entre l’economia i la política i la possibilitat de poder actuar per a millorar la vida de les persones.