El món des de la lent de Martin Parr

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ofereix una retrospectiva de l’icònic fotògraf britànic Martin Parr (Epsom, Regne Unit, 1952) amb més de 200 fotografies i 168 imatges del seu ‘collage’ ‘Common Sense’ procedents de la prestigiosa agència Magnum Photos a la qual pertany des de l’any 1994.

Inaugurada a Rennes (França) en 2020 i de camí a Bèlgica i a Corea, la mostra ‘Martin Parr. Parrathon’ fa una única parada a Espanya, al CCCC de València per a mostrar algunes de les seues sèries més reconegudes.

Des de la seua exposició al Museu Reina Sofía de Madrid en 2004 no s’havia vist a Espanya una exposició tan important de l’artista. La mostra està comissariada per Nacha Soler i pel director del CCCC, José Luis Pérez Pont, els quals han presentat aquest dimecres l’exposició juntament amb la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit. La mostra ocuparà la Sala Carlos Pérez del centre d’art fins al pròxim 6 de juny.

Reconegut internacionalment, la seua fotografia va revolucionar la tècnica i la mirada fotogràfica. Des dels anys 80 el treball de Martin Parr ha influït en el desenvolupament de la fotografia contemporània. La seua obra es troba en alguns dels museus més importants del món, com els museus d’art modern de Nova York, San Francisco i Tòquio, la Tate Modern i el National Portrait Gallery, a Londres, entre altres. “No obstant això, continua sent un artista poc conegut entre el gran públic, que és precisament el protagonista de les seues imatges” explica Nacha Soler.

Martin Parr va fundar l’any 2017 la Martin Parr Foundation, ubicada a Bristol per a l’impuls dels fotògrafs britànics emergents. Sobre l’exposició, els seus comissaris han assenyalat que “les imatges de Martin Parr són una crítica al sistema des de dins, perquè mostren les problemàtiques del nostre temps amb una mirada irònica capaç de documentar la part ‘kitsch’ de la quotidianitat”.

L’exposició recorre la trajectòria d’aquest singular fotògraf a través d’algunes de les seues icòniques sèries, entre 1975 i 2019. “A partir dels seus començaments en blanc i negre, en una època en què la fotografia estava dominada pel drama periodístic i la bellesa formal, Martin Parr desenvolupa un estil propi saturat de color” han explicat els comissaris.

Prenent com a referència la mateixa societat britànica, amb humor, Parr acumula imatges amb què mostra la visió fragmentada d’una realitat dominada pel consumisme, el turisme de masses, el menjar porqueria, la superficialitat, el classisme o l’hiperrepresentació del ‘jo’, com a signes d’una època que arriba fins a l’actualitat.

“Les seues imatges solen divertir, però també incomodar, perquè el que mostren és el nostre reflex” expliquen José Luis Pérez Pont i Nacha Soler. Fa uns anys, abans que una pandèmia posara cap per avall aquest model de món, Martin Parr deia en una entrevista: “Les noves classes mitjanes i l’impacte del seu estil de vida sobre el medi ambient faran més dany fins i tot que la guerra i la fam. Tu i jo som els primers culpables, amb els nostres cotxes i les nostres vacances”.

L’exposició comença amb la seua sèrie ‘Bad Weather’, una sèrie en blanc i negre, en la qual Martin Parr captura els moments quotidians dels seus conciutadans enfront de les típiques condicions meteorològiques angleses: ruixats, plovisquejos, tempestes de neu. “Generalment, se’t diu que només fotografies quan la llum és bona i el temps és solejat, i m’agradava la idea de fer fotografies només quan fa mal oratge, com una manera d’alterar les regles tradicionals” ha explicat l’artista.

Anglaterra sempre ha sigut el tema preferit de Martin Parr. En ‘Think of England’ (1995 – 2003) Martin Parr sap com fer de l’obvi una cosa sorprenent, en reinventar els clixés de ‘l’anglés’, per a convertir-los en revelacions provocatives. El món britànic està esguitat al llarg de tota l’exposició. En ‘The Non-conformists’ (1975) Martin va fotografiar tant l’entorn pròxim com la vida dels obrers, miners, grangers, devots, encarregats dels vedats de caça, columbòfils i els marits ‘sinagües’ d’un poblet de YorkShire.

Entre 1983 i 1985, Martin Parr va dirigir la sèrie ‘The Last Resort’. Entre la sàtira i la crueltat -no desproveïda d’una certa tendresa pels seus compatriotes anglesos- retrata famílies d’ingressos baixos que passen les vacances a New Brighton, un senzill balneari en decadència prop de Liverpool, on evoca la seua nostàlgia dels anys 60. Denuncia la fi d’un món (el món de la classe treballadora) i els seus valors, així com l’arribada d’una nova concepció consumista de la vida.

En ‘The Cost of Living’ (1986 – 1989) presenta un retrat puntual de Gran Bretanya després de deu anys de thatcherisme, que va veure el sorgiment de les ‘classes acomodades’, les noves classes mitjanes: riques i ambicioses.

No sabem si les parelles fotografiades per Martin Parr en ‘Bored Couples’ (1990 – 1993) estan o no avorrides. Al final, és el títol de la sèrie el que guia la nostra interpretació de la fotografia, que qüestiona el punt de vista i l’autenticitat d’una imatge.

En la dècada dels 90, la mirada de Martin Parr es va dirigir a la resta del món i a l’estrany univers del turisme de masses. En la sèrie ‘Small World’ (1989 – 2008) segueix els passos del turista mitjà que som tots i, a través de les seues fotografies, intenta mostrar la gran farsa que, per a la majoria de la gent, són els viatges. Un tema que aconsegueix el seu punt àlgid en la sèrie ‘Common Sense’ (1999) que ha fet la volta al món i és probablement un dels millors exemples del seu estudi sobre el consum de masses i el malbaratament. Del consum ostentós parla ‘Luxury’ (1997 – 2011), en el qual Martin Parr investiga la riquesa, i viatja a ciutats cosmopolites com Dubai, Miami, Durban i Moscou.

Acompanyant aquestes sèries, l’exposició presenta una instal·lació formada per 14 hamaques amb imatges impreses de Martin Parr sobre la platja, el turisme i el consum, un senyal de l’artista que invita a fotografiar-se al costat d’aquestes.

En ‘Everybody Dance Now’ (1986 – 2018) Martin Parr fotografia ballarins animats, classes d’aeròbic i fins i tot balls per a la tercera edat i en ‘Establishment’ (2010 – 2016) Martin Parr continua el seu gran projecte de fotografiar ‘l’establishment’ britànic, les elits que governen el país i els seus rituals curiosos.

Sens dubte, una de les seues sèries més enigmàtiques és ‘Autoretrats’ (1991 – 2016) en els quals trobem l’humor i la ironia propis de Martin Parr i comprovem la seua evolució durant més de 30 anys. Acomiada l’exposició ‘Death by selfie’ (2015 – 2019) una altra forma d’autoretrat que ha canviat espectacularment el ritual de la visita turística: el ‘selfie’.