El performer alacantí Vicent Arlandis reflexiona “sobre la idiotesa” a la Mutant

El passat 8 de gener, La Mutant inaugurava la seua nova programació amb l'espectacle de dansa A-Normal o la oveja errante, signat per la coreògrafa saguntina Ángela Verdugo. Set dies més tard acollia l'estrena absoluta de la peça de teatre contemporani Pasado_Mañana, últim treball de la companyia valenciana Osaka Club.

Dos muntatges que defineixen “a la perfecció” un dels propòsits més ferms de la sala per aquesta nova etapa: la posada en valor dels creadors locals en un moment clau per al futur de les arts escèniques. Segons informa el teatre, per aquesta raó, els pròxims dies 29 i 30, la sala de Joan Verdeguer serà de nou “un escenari d'expressió dels artistes de la nostra comunitat, aquesta vegada amb la representació de Cuerpo gozoso se eleva ligero, una de les peces més reconegudes del performer alacantí Vicente Arlandis”.

L'obra, concebuda al costat de Taller Placer, té el seu inici en el món del personatge de l'idiota i en la seua connexió amb tres qüestions físiques molt concretes: el cos, el plaer i la lleugeresa.

Un espectacle que té molt d'instal·lació visual, i on Arlandis ha treballat a partir de materials tan lleugers com l'aire, el gas i el plàstic, confrontant-los en una mena de batalla lúdica amb l'objectiu de “suspendre la gravetat que s'exerceix sobre tot el que apareix en escena”, en paraules del mateix actor i director.

En el seu desenvolupament, Cuerpo gozoso se eleva ligero ha comptat també amb la col·laboració dels artistes plàstics Aris Spentsas i Rosana Sánchez i de la coreògrafa Sandra Gómez.

Vicente Arlandis (Ibi, 1976) està considerat un de creadors autonòmics més importants del moment. Format entre València i Brussel·les, ha desenvolupat nombrosos projectes artístics i de recerca al costat de Sandra Gómez en la companyia Losquequedan, a més d'impartir diferents tallers, organitzar conferències-performance i treballar com a docent al Museu Reina Sofia de Madrid. També ha col·laborat amb artistes de la talla d'Hipòlit Patón, Lisbeth Gruweth, Macarena Recorda o Jan Fabre, i és un dels artífexs de les coreografies urbanes a Poblats Marítims amb motiu del Dia Internacional de la Dansa. Al costat de Paula Miralles ha impulsat, a través de Taller Placer, la investigació escènica 7 maneras de hacer el idiota o les iniciatives artístiques Qué pasa cuando no pasa nada i El lugar donde se hacen las cosas, esta última representada en La Mutant el mes de novembre passat.