Teatro Kamikaze inaugura la temporada del TEM amb una obra sobre l’abús de poder

La companyia El Pavón Teatro Kamikaze inaugura aquest 15 de gener a les 20:00 hores la nova temporada del Teatre El Musical amb Ricardo III, una funció plena d’enveges, corrupció, lluites de poder, fake news i enganys polítics.  

Aquesta versió lliure del clàssic de William Shakespeare duta a terme pel dramaturg Miguel del Arco -i suspesa al juny pels efectes de la pandèmia-, anava a ser un dels “plats forts” de la programació del teatre municipal de l’any passat i ara torna als escenaris amb un panorama molt complicat.

La companyia Kamikaze, responsable de l'espectacle, va anunciar el passat desembre que baixarà el teló aquest pròxim 30 de gener. Establida en el famós Teatro Pavón Kamikaze de Madrid, la companyia no ha pogut sobreviure a la crisi malgrat els seus cinc anys com a referent de l’escena.

Miguel del Arco, encarregat de signar l’obra junt amb Antonio Rojano, és un dels dramaturgs i directors d'escena més prestigiosos de país, capaç de portar al seu terreny peces clàssiques ja no només de Shakespeare, sinó d'autors del calibre de Molière, Ibsen, Steinbeck o Calderón.

Sobre l’escenari, intèrprets com Israel Elejalde, presència fonamental en anteriors muntatges de la companyia, i encarregat de donar vida a un dels vilans més fascinants que ha donat el teatre. Un personatge que, malgrat ser descrit per primera vegada a finals de segle XVI, encaixa perfectament amb el prototip de malvat contemporani.

Elejalde reconeix traços de Donald Trump o Boris Johnson en la seua caracterització (“polítics perversos” que sorprenentment van ser elegits mitjançant un sistema democràtic), i també de referents cinematogràfics com el Hitler encarnat per Bruno Ganz en El Hundimiento o el Joker immortalitzat per Heath Ledger en El Caballero Oscuro.

El Ricardo ideat per Del Arco converteix este context colpidor i pessimista en el cultiu d'una inesperada comèdia. “M’arranca riallades, però el riure té un regust gelat perquè sé que l'humor de Ricardo és el mateix que el d'esta classe dirigent que mira sense empatia cap el món que pretén governar. L'humor sobre el qual es construeix un món sense indici de bondat”, comenta el dramaturg.

Pel que fa a l'atemporalitat de la història, Del Arco assenyala que “poc importa que pel que sembla Ricardo no fora històricament aquest ésser malvat que descriu Shakespeare, el que importa és que la seua essència estiga present. Aquesta és una funció plena d'enveges, corrupció d'un i altre color, lluites de poder i fake news, i en lloc de deixar-ho passar volíem afavorir l'evident”.