La Universitat de València presenta una obra inèdita de Manuela Ballester

La Universitat de València ha organitzat el Centre Cultural de la Nau la major retrospectiva de l’artista valenciana Manuela Ballester (1908-1994). Des de mes de març passat, coincidint amb els actes del 8M i el trenta anys de la seua mort, la Universitat ha presentat l’exposició sobre aquesta artista valenciana de la generació dels 30. L’exposició ha donat una sorpresa en fer que la Universitat trobara una obra de Manuel Ballester que es creia que havia desapareguda: Recuerdo de Valencia.

Més de 380 obres i documents donen a conéixer la prolífica trajectòria d’una artista amb identitat pròpia que mereix un reconeixement a banda de la figura del seu marit, Josep Renau.

Recuerdo de Valencia s’ha presentat aquest matí a la Sala Acadèmia, un dels llocs de l’exposició, en un acte presidit per la rectora, Maria Vicenta Mestre, amb la presència de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, i la comissària de l’exposició, Carmen Gaitán Salinas. Més de 12.000 persones han visitat l’exposició, en una mostra que ja ha esdevingut la més visitada al Centre Cultural La Nau després de la pandèmia, en temps post-Covid.

La rectora ha agraït la generositat de Manuel Sánchez, propietari de l’obra, i a l’equip del Vicerectorat de Cultura i Societat per fer possible aquesta gran retrospectiva “que reivindica no sols la figura de Manuela Ballester, importantíssima, sinó també la de totes les creadores i la de tota una generació condemnada pel drama de l’exili”. Mavi Mestre també ha recordat als 50 prestadors privats que han fet possible que la Universitat de València haja produït aquesta magnífica exposició en l’any que la institució celebra el 525 aniversari.

La vicerectora Ester Alba ha detallat l’ampli programa d’activitats complementàries i ha subratllat l’interés institucional perquè l’exposició itinere en l’àmbit internacional.

Manuel Sánchez ha explicat que l’obra va arribar a les seues mans a través dels seus avis, que també eren artistes. Sánchez ha afegit que entre els exiliats hi havia una gran confraternitat.

Com ha arribat aquesta obra a la Universitat de València?

Després de la inauguració, segons conta la comissària, “moltes persones han contactat amb nosaltres per aproximar-se a Manuela Ballester”. De fet, la singularitat de l’exposició radica en el fet que s’ha convertit en el punt de trobada d’obres de més de cinquanta prestadors privats que conserven peces d’una artista amb una extensa producció, fora i dins d’Espanya. Entre aquestes contribucions la sorpresa va sorgir fa menys d’un mes, a través del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, que va permetre localitzar una pintura que es pensava que estava perduda i que té gran importància en la producció artística de Manuela Ballester, tant pel seu significat com pel context i la seua presentació. Es tracta de Recuerdo de Valencia, una obra de 1939, que curiosament es trobava a Madrid, quan sempre s’havia pensat que estava a Mèxic, perquè va ser una de les primeres obres de l’artista en la diàspora mexicana. Aquest quadre representa el bust d’una dona, el coll de la qual està adornat amb elements marins en una urna, una imatge un poc atípica, amb inspiració dadaista. El tors precintat en vidre descansa sobre una tela roja i mira un cortinatge, verd i blanc, que oneja com si es tractara d’una bandera, en una composició amb colors que coincideixen amb els de la bandera mexicana: verd, blanc i roig. La imatge té un cert aspecte escenogràfic, característica present també en altres obres de Ballester, segons afirma la comissària. La dona mira cap al cortinatge ondulant i dona l’esquena als fons marins, amb barques a la platja, que es repeteixen en diferents peces al llarg de la trajectòria de Ballester i podrien recordar una imatge d’una València que l’artista ja va deixar arrere.

Recuerdo de Valencia, detalla Carmen Gaitán Salinas, evoca una València que anys més tard l’artista llegiria en el llibre d’Azorín, les impressions del qual va anotar en els seus diaris fent referència a aqueixa Valencia que porta en la sang. En els seus quaderns, Manuela diu que vol ser més intensament valenciana i més intensament espanyola, i expressa un anhel per la pàtria perduda que estarà sempre present en la seua trajectòria.

L’obra, oli sobre taula, es va exposar en la mostra Pintura en el destierro, organitzada per la Casa de la Cultura Espanyola a Mèxic en març de 1940.

Aquesta mostra va marcar la inauguració del centre, creat com a seu de la Junta de Cultura Espanyola, que havia fundat a París amb la col·laboració de Picasso, presidida per José Bergamín, amb l’objectiu d’evitar la disgregació intel·lectual espanyola causada per la guerra i l’exili.

La mostra es va anunciar com una col·lectiva de pintura espanyola moderna i va ser tan sonada que li van dedicar comentaris revistes de l’exili com Romance. Revista Popular Hispanoamericana.

Al principi es pensà que la pintura estava perduda, perquè, a més, segons la investigació de la comissària, en 1974 es va saber per altres materials que Manuela Ballester va realitzar una versió molt similar d’aquest Recuerdo de Valencia, que titulà igual. Així, el fet que fera una segona versió ja tan tardana portà a pensar que aquesta segona versió rememorava la primera, que havia desaparegut i que la Universitat ha aconseguit trobar.

Recuerdo de Valencia és important perquè és una de les primeres obres que va fer Ballester en la diàspora republicana i és possiblement una de les primeres que va fer al seu país d’acolliment, Mèxic. L’obra fa de Ballester una part fonamental de l’entramat cultural d’una Espanya que lluità sense descans pels valors democràtics.

L’exposició ‘Manuel Ballester. Pintar enfront de tot’ és fruit d’una dècada de minuciosa investigació. La comissària és Carmen Gaitán Salinas, científica titular del Departament d’Història de l’Art i Patrimoni de l’Institut d’Història del CSIC. La mostra vol contribuir a comprendre l’abast i la importància de l’activitat artística de la pintora, dona llum a obres inèdites i és la primera gran retrospectiva de l’artista que aplega nombroses i heterogènies obres pel seu format, llenguatge i tècnica, de la seua extensa producció fora i dins d’Espanya.

A València, passant per l’exili mexicà i la República Democràtica Alemanya, Manuela Ballester va viure entre pinzells, murals i lluites personals.

L’exposició integra pintures, inclosos els retrats (gènere pictòric en el qual destacà Ballester), il·lustracions de revistes, portades per a editorials, figurins de modes, cartells i projectes murals i publicitaris. Aquestes obres es posen en context amb fotografies, publicacions i documents d’arxiu que ajuden a conéixer la complexa trajectòria de l’artista. 

Durant l’acte, també s’ha presentat el catàleg i el congrés internacional que es farà el pròxim 20 de juny a l’IVAM, que inclourà una visita guiada a l’exposició.