Les Falles són (encara) cosa d’homes: no hi ha presidentes en les dues categories principals

“En vista d’aquest estudi, queda clar que hi ha grans diferències entre homes i dones en les Falles de València, tant en la participació de les estructures organitzatives, en què les dones no tenen el mateix accés que els homes, com en la seua representació en els monuments”.

Això diu una part de les conclusions de l’estudi ‘Les Falles de la ciutat de València des d’una perspectiva de gènere’ elaborat per la Universitat de València, per encàrrec del Consell Municipal de les Dones i per la Igualtat.

Com va informar eldiario.es, l’estudi l’ha liderat el departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València (UV), en concret, la professora Verònica Gisbert i el doctor Joaquim Rius, amb la col·laboració de Laura Martínez i Helena Olcina.

En aquesta primera part de l’informe s’han tret dades estadístiques a partir de l’anàlisi duta a terme les festes passades per un equip de 13 persones dels elements artístics de 202 falles (des de la secció Especial fins a la 5a categoria) cobrint tota la cartografia de la ciutat, per comprovar el tractament de la figura de la dona.

A més, el grup de treball va assistir a diferents actes de la festa, com la presentació de llibrets, la plantà, l’Exposició del Ninot, l’Ofrena, mascletades, la Cavalcada del Ninot, del Foc i del Patrimoni i fins i tot la cremà amb l’objectiu de fer una mena d’auditoria de gènere de les entitats gestores i organitzatives del ritual, des de les més institucionals, com la Junta Central Fallera o la Interagrupació, fins a les mateixes comissions, comptant dones i homes, però, a més, identificant quins rols exerceix cadascun en els organigrames fallers.

En aquest sentit, segons les dades de l’estudi, només un 12% de les 391 comissions censades tenen una dona al capdavant com a presidenta, i cap no és de les seccions d’Especial ni de Primera A.

En els últims 30 anys, les comissions falleres han passat de tindre tres presidentes a les 47 actuals, és a dir, en tres dècades s’ha experimentat un increment de l’11%.

Les xifres són similars en la directiva de l’entitat més representatives de les Falles, com és la Interagrupació. Segons l’estudi, tan sols té dues dones (responsable de mitjans i vicepresidenta quarta) en una directiva de 19 persones, és a dir, un 11%.

Quant a la Junta Central Fallera (JCF), institució encarregada de gestionar la festa, les xifres són una mica millors, encara que no s’arriba a la paritat. Del total de càrrecs de l’entitat, només un 23% són dones, mentre que en la directiva que presideix Pere Fuset, el percentatge s’eleva al 33%.

L’estudi també analitza la presència de dones entre el gremi dels artistes. Segons les dades, dels 199 agremiats, tan sols hi ha 13 dones, és a dir, un 7%.

Pel que fa als monuments fallers, dels 202 analitzats, els remats del 48% són figures masculines, un 26% són femenines, un 19% mixtos i un 7% són figures no humanes. Sobre els ninots, en el 63% de les falles analitzades la figura femenina apareix hipersexualitzada.

A més, en el 9% hi havia dones representades, en el 6% no n’hi havia cap i en el 14% hi havia el mateix nombre de ninots masculins i femenins. El 71% de les falles tenien algun ninot masculí.

Una vegada duta a terme aquesta primera part de l’estudi, la segona es presentarà al final d’any i es caracteritzarà per metodologies qualitatives, mitjançant entrevistes en profunditat i grups de discussió.

El propòsit és donar veu als agents fallers, és a dir, a tots els agents socials que interaccionen en el context de la festa com a artistes fallers, músics, pirotècnia, indumentaristes, orfebres, els mateixos falleres i falleres. A més, es convidarà a altres entitats o associacions culturals i socials de la ciutat.

Una vegada estiga tot l’estudi acabat, es farà una presentació amb els resultats tant al Consell Municipal de les Dones i per la Igualtat, com al món faller, cosa que previsiblement tindrà lloc al gener vinent.

Avanços en els tres últims anys

Fonts de la Regidoria de Cultura Festiva han comentat que són moltes les accions plantejades ja des de tots els fronts que afecten a la festa, amb les quals es pretén avançar en el camí de la igualtat.

Hi han destacat “la creació dels reconeixements anuals a les Dones de la Festa, dirigides a dones pioneres en les falles, i uns importants premis Caliu pensats per a estimular que en l'art faller es cremen totes les discriminacions, inclòs el sexisme”.

A més, han recordat que “s'ha plantejat una campanya perquè els casals facen bandera en la lluita contra el masclisme, la violència de gènere i l'homofòbia per a aprofitar que el major teixit associatiu de la ciutat s'implique contra la desigualtat en la societat”.

Per la seua banda, des de JCF també han destacat avanços donant visibilitat a la dona, apostant per introduir les primeres locutores en actes com l'ofrena i lliuraments de recompenses: “també hem vist la primera dona dirigir una entrada de bandes el dia de la Crida; o s'ha escoltat per fi en la setmana gran i en més d'una ocasió el 'senyora pirotècnica' com al març, quan Reyes Martí era la primera dona a disparar una Nit del Foc i la mascletà i la cremà del dia 19”.