“El règim franquista no perdona”. Així descriu Milde Tomás, neboda del pintor i escriptor Ricardo Bastid (València, 1919 - Buenos Aires, 1966), la seua segona lectura de la novel·la Puerta del Sol, escrita pel seu oncle en l’exili a Buenos Aires i que la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València acaba de reeditar. La neboda del pintor ja fa anys que brega perquè l’obra del seu oncle, les pintures del qual acull en un museu domèstic, siga reconeguda. La dona compta amb el suport dels investigadors Pablo Allepuz i Óscar Chaves, dos joves especialistes en art, repressió i exili encarregats de la recent edició de la novel·la inèdita del pintor Los años enterrados (Renacimiento, 2021), que han localitzat una desena d’obres de l’artista disperses en col·leccions privades a Buenos Aires.
La novel·la, una mena de monòleg interior a manera de memòries, retrata l’experiència de Bastid i el seu pas per l’ombrívola Direcció General de Seguretat, localitzada durant la dictadura a la Puerta del Sol a Madrid. Malgrat ser un valuós testimoniatge de primera mà sobre la repressió franquista, l’obra romania descatalogada des de la seua edició durant l’exili argentí de l’autor.
“Pense que no és lectura fàcil i, de sobte, sorprén, però com més coneixes la figura de Bastid, la seua biografia i la seua manera d’arribar al lector o a qui contempla els seus llenços, comprens que està expressant des del més profund del seu esperit allò que el turmenta i no és tan complicat seguir Juan, el seu alter ego, reconéixer la seua història i compartir amb ell la supervivència entre interrogatori i interrogatori, la por i els desitjos de viure una altra vida”, reflexiona la seua neboda, convertida en custòdia i divulgadora de l’obra de l’artista.
L’investigador Óscar Chaves considera que Puerta del Sol “no deixa de ser una mirada d’algú que ha anat acumulant experiències d’una violència fins i tot expandida”. Així doncs, Bastid pretén “abordar una mena de paradigma del subjecte represaliat”, afig. El pintor i escriptor, d’una família de classe mitjana acomodada, va gaudir d’una educació tolerant en les institucions educatives republicanes i es va integrar en la Federació Universitària Escolar (FUE), de la qual va ser un dels màxims exponents a València.
En la seua adolescència va cultivar l’amistat de personatges com Ricardo Muñoz Suay, Vicente Soto o Ricardo Orozco, que mantindria fins a la seua tràgica i prematura mort en l’exili. Després de combatre en les files comunistes durant la Guerra Civil, el pintor es va amagar a València durant la postguerra mentre la Brigada Políticosocial, la policia política de la dictadura, el buscava. El 1946, Bastid es trasllada a Madrid juntament amb Ricardo Muñoz Suay per complir l’arriscada missió encarregada pel Partit Comunista d’Espanya (PCE) de reorganitzar la FUE. Allà és detingut, torturat i empresonat a Alcalá de Henares i en Las Ventas.
Després d’obtindre la llibertat condicional el 13 de març de 1949, l’artista aconsegueix permís com a copista en el Museu del Prado i es casa amb Carmen Tapia Guevara, a qui havia conegut entorn de la FUE. Sis anys després, Ricardo Bastid torna a ser detingut i passa tres mesos en els infaustos calabossos de la Direcció General de Seguretat (DGS). El 16 de juliol de 1956, dues dècades després del final de la Guerra Civil, aconsegueix travessar la frontera francesa i s’exilia definitivament a Buenos Aires.
El pintor forma part d’una generació que era molt jove durant la contesa i que s’exilia dues dècades després de la victòria del bàndol franquista. “Hi ha una cosa important en figura de Bastid i en aquesta novel·la: deixar de pensar la repressió franquista amb una temporalitat molt estreta, igual que l’exili”, explica Pablo Allepuz. Óscar Chaves destaca la visió “complexa i polièdrica” del text i cataloga Bastid com “algú que ha hagut de patir la violència en moltes manifestacions diferents”.
Milde Tomás ha tornat a llegir la novel·la per a la nova edició: “Descriu a la perfecció aquella forma subtil de repressió que no el deixaran en pau i pense que aquest és el motiu de l’exili tardà”. “Després d’eixir en llibertat condicional (una altra vegada), rebre una citació mesos després, ser avisat que el fiscal havia demanat la pena de mort per a ell i, davant la possibilitat de no lliurar-se aquesta vegada del paredón, no hi ha més remei que fugir al més ràpidament del país”, assenyala la neboda de Bastid.
Els investigadors han rastrejat els sumaris contra Ricardo Bastid i fins i tot l’expedient de la censura franquista que va denegar la publicació de la novel·la a Espanya. Així resumeix el censor l’obra: “Un detingut polític el 1955 en la Direcció General de Seguretat conta la seua història política. Es tracta d’un enllaç del partit comunista dedicat entre altres coses a formar aldarull en la universitat”.
L’obra va ser publicada en l’editorial Losada ee 1959, la casa en què Bastid va treballar durant el seu exili a Buenos Aires. Després de la mort del pintor el 1966, la seua família –primer son pare, després la seua germana i actualment la seua neboda Milde– es va mobilitzar per recuperar l’obra pictòrica de Bastid, dispersa en col·leccions privades, i també per a posar en valor les novel·les publicades i el teatre inèdit. “Han atresorat la seua obra i han batallat 60 anys després per tornar a editar aquesta novel·la”, sentencia Pablo Allepuz.
L’investigador ha localitzat a Buenos Aires una desena d’obres de Ricardo Bastid en un treball de tints detectivescos. “Hem trobat més facilitats per a recuperar obra de Bastid com a escriptor i, no obstant això, la seua obra plàstica resulta més difícil de localitzar, encara que se’l considera abans pintor que escriptor”, explica Allepuz.
El jove investigador va buscar en pàgines web de genealogies i en xarxes socials els cognoms de descendents de les persones que va retratar Bastid durant el seu període d’exili. “A vegades per causalitats i altres per intuïcions i amb cerques fins i tot davall de les pedres, un aconsegueix alguna mena de dada per a estirar el fil. És un puzle amb moltes peces, no saps ni quina grandària ni quina forma té, però van apareixent”, relata.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0