Avui dia 10 de desembre és l'aniversari de la signatura a Ginebra la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948. Aquell era un context històric excepcional després de la catàstrofe provocada per la Segona Guerra Mundial, la divisió del món en dos blocs enfrontats en una permanent guerra freda i un panorama internacional necessitat d'estabilitat. L'article 25 de la Declaració afirma que tota persona té dret a un nivell de vida que assegure la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris ... Han transcorregut més de set dècades i ens trobem immersos en una crisi sanitària global sense precedents. Un centenar de països, liderats per l'Índia i Sud-àfrica, reclamen davant l'OMC [Organització Mundial del Comerç] que se suspenga excepcionalment el model actual de patents per als medicaments per tractar els malalts de COVID. Les patents són el principal obstacle per a l'accés universal als medicaments. El que demanen és suprimir temporalment els drets de propietat sobre tecnologies, medicaments i vacunes contra la COVID mentres dure la pandèmia. Recentment, amb el suport de l'OMS, s'ha creat una organització internacional anomenada COVAX per garantir l'equitat en la distribució de vacunes i fàrmacs. En aquesta col·laboració per a un accés equitatiu mundial a les vacunes contra la COVID-19 participen 172 països que busquen donar accés als països més pobres. COVAX ha recaptat més de 1.700 milions d'euros, però això no és suficient. L'exclusió dels més pobres també en aquest mercat ha impulsat la iniciativa de l'Índia i Sud-àfrica, sol·licitant que se suspenguen els drets de propietat intel·lectual sobre qualsevol tecnologia, medicament o vacuna contra la COVID fins aconseguir la immunitat de grup, que la OMS estima al voltant del 70% de la població mundial. Un centenar de països de l'OMC, a més de nombroses ONG i organitzacions de la societat civil donen suport a la demanda incloent l'OMS, però els acords a l'OMC s'adopten per consens i sembla poc probable que la Comissió sobre Acords de Propietat Intel·lectual de l'OMC adopte el 17 de desembre una decisió en aquest sentit. Els països més rics rebutgen la proposta, i entre ells la Unió Europea i Espanya. Consideren que no cal suspendre els drets de patent per poder fer front a el subministrament i distribució de medicaments i productes sanitaris durant la pandèmia. I encara més, un diari espanyol atribueix a l'Ministeri d'Indústria i Comerç espanyol la següent declaració: “No hi ha cap prova que els drets de propietat intel·lectual siguen una veritable barrera en relació amb els medicaments i tecnologies relacionats amb la covid-19”. Una declaració si més no sorprenent. I mentre tot això ens mostra, un cop més, la tragèdia humana de la pobresa davant de l'accés a l'atenció sanitària els mitjans ens inunden fins a la sacietat amb dades epidemiològiques, confinaments excepcionals i ancianes angleses de 90 anys que reben la vacuna amb alegria. On miren els mitjans i qui decideix el que de veritat és important? També en aquest assumpte, la misèria dels pobres cobrarà vides i ens arrossegarà a tots, tamb´ñe als rics per miserables.